Diferència entre les revisions de "Paladi"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Palladium.jpg|thumb|200px|right|<center>Paladi</center>]] | [[File:Palladium.jpg|thumb|200px|right|<center>Paladi</center>]] | ||
El '''paladi''' és un metal escàs del grup del [[platí]], de color [[blanc]] [[argent|argentat]], dúctil i maleable, inalterable en l'aire i es torna de color fosc en oxidar-se. | El '''paladi''' és un metal escàs del grup del [[platí]], de color [[blanc]] [[argent|argentat]], dúctil i maleable, poc abundant, inalterable en l'aire i es torna de color fosc en oxidar-se. S'assembla químicament al platí i s'extrau d'algunes mines de coure i níquel. | ||
El paladi, junt en el platí, el [[rodi]], el [[ruteni]], l'[[iridi]] i l'[[osmi]] forma un grup d'elements mencionats com els metals del grup del platí, que compartixen propietats químiques similars, pero el paladi té el punt de fusió més baix i és el menys dens d'estos metals preciosos. | |||
El seu símbol és Pd i el seu número atòmic és 46. | El seu símbol és Pd i el seu número atòmic és 46. | ||
== Aplicacions == | |||
El paladi s'usa principalment en els convertidors catalítics. També s'usa en la joyeria, en odontologia, rellongeria, en les tires reactives per a comprovar els nivells de sucre en la sanc, en les bugies dels avions i en la producció d'instruments quirúrgics i contactes elèctrics i en la construcció d'instruments i astronòmics . | |||
El paladi s'usa també per a fer flautes traveseres professionals. Com en els productes bàsics de metals preciosos, el paladi està codificat l'estàndart internacional ISO 4217 com XPD i 964. El paladi és un dels quatre metals que té còdics en dit estàndar, els atres són: [[or]], [[argent]] i platí. | |||
== Referències == | == Referències == | ||
* Hesse, Rayner W. (2007). «palladium». Jewelry-making through history: an encyclopedia. Greenwood Publishing Group. p. 146 | * Hesse, Rayner W. (2007). «palladium». Jewelry-making through history: an encyclopedia. Greenwood Publishing Group. p. 146 | ||