Canvis

La '''E''', '''e''' en minúscula, és la quinta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i segona de les [[vocal]]s. El seu nom és '''e'''. També pot dur accent greu ('''è''') i accent agut ('''é''').

La '''E''', '''e''' en minúscula, és la quinta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i segona de les [[vocal]]s. El seu nom és '''e'''. També pot dur accent greu ('''è''') i accent agut ('''é''').

== Fonètica ==

== Fonètica ==

En valencià la lletra e en posició tònica representa el sò tancat [e] (Valéncia, ceba...), pero també el sò obert [ɛ] (mel, geni...). Quan la e és àtona sempre es pronuncia tancada excepte en les paraules ''dèsset'' i ''dèneu'', a on totes les es se pronuncien obertes.

En [[valencià]] la lletra e en posició tònica representa el sò tancat [e] (Valéncia, ceba...), pero també el sò obert [ɛ] (mel, geni...). Quan la e és àtona sempre es pronuncia tancada excepte en les paraules ''dèsset'' i ''dèneu'', a on totes les es se pronuncien obertes.

És general en valencià pronunciar com si fora una a la e de les paraules que comencen per en-, em-, es- i eix- (''ascomençar'', ''aixugar'', ''antendre'', ''ambolicar''... en conte de: escomençar, eixugar, entendre, embolicar...) això és un coloquialisme inadmissible en el valencià estàndart oral.

És general en valencià pronunciar com si fora una a la e de les paraules que comencen per en-, em-, es- i eix- (''ascomençar'', ''aixugar'', ''antendre'', ''ambolicar''... en conte de: escomençar, eixugar, entendre, embolicar...) això és un coloquialisme inadmissible en el valencià estàndart oral.

=== Regles de la e oberta ===

=== Regles de la e oberta ===

a. Quan a la e tònica li seguixca una i en la sílaba següent: geni, premi, misteri, epidèrmic, endèmic… Solament s’exceptuen estes paraules: Valéncia, Dénia, série, béstia, sério/a, séquia, sénia, sépia, ténia, iglésia i església.

a. Quan a la e tònica li seguixca una i en la sílaba següent: geni, premi, misteri, ciència, epidèrmic, comèdia, endèmic… Solament s’exceptuen estes paraules: Valéncia, Dénia, série, béstia, sério/a, séquia, sénia, sépia, ténia, iglésia i església.

b. Quan la e tònica vaja seguida, en la sílaba següent, per una u: crèdul, mèdula, perpetu, pèrdua…

b. Quan la e tònica vaja seguida, en la sílaba següent, per una u: crèdul, mèdula, cèlula, perpetu, pèrdua…

c. Quan la e tònica vaja seguida per alguna de les següents consonants o grups:

c. Quan la e tònica vaja seguida per alguna de les següents consonants o grups:

* e + rr: guerra, serra, ferro, verro…

* e + rr: guerra, serra, ferro, verro…

* e + r + consonant que no siga labial (m, p, b) o velar (k, g): inversa, vert, merla, infern, caterva…

* e + r + consonant que no siga labial (m, p, b) o velar (k, g): inversa, vert, merla, infern, caterva, vèrtola, vèrtebra…

* e + consonant labial (m, p, b), llevat de Josep, eixemple i Pep; en tots els atres casos és tancada: fem, ceba, cep…

* e + consonant labial (m, p, b), llevat de Josep, eixemple i Pep; en tots els atres casos és tancada: fem, ceba, cep…

* e + x [ks]: nexe, text, pretext, sext…

* e + x [ks]: nexe, text, pretext, èxtasis, èxodo, sext…

* e + l: tela, mel, empelt, Elig, llevat de: armela que es pronuncia en la e tancada.

* e + l: tela, mel, empelt, archipièlec, Elig, llevat de: armela que es pronuncia en la e tancada.

* e + ct/pt (-ect-, -ept-): objecte, precepte, recepta, insecte…

* e + ct/pt (-ect-, -ept-): objecte, anècdota, èctasis, precepte, recepta, insecte…

d. En el diftonc decreixent eu, quan la u procedix de la vocalisació de -d-, -e- o -ty- llatines, sent la e breu en llatí vulgar: peu (peděm), dèu (děcem), preu (prětǐum)... Pero també tenim casos de e tancada: creure (credĕre), creu (crŭce).

d. En el diftonc decreixent eu, quan la u procedix de la vocalisació de -d-, -e- o -ty- llatines, sent la e breu en llatí vulgar: peu (peděm), dèu (děcem), preu (prětǐum)... Pero també tenim casos de e tancada: creure (credĕre), creu (crŭce).

e. Hi ha una certa correspondència entre el valencià i el castellà. Quan nosatres tenim una e oberta, el castellà sol tindre ie: terra-tierra, obert-abierto, mel-miel, sèt-siete. Encara que açò no és absolut, hi ha excepcions: guerra-guerra, pèl-pelo, verge-virgen, perla-perla, concepte-concepto...

e. Hi ha una certa correspondència entre el valencià i el [[castellà]]. Quan nosatres tenim una e oberta, el castellà sol tindre ie: terra-tierra, obert-abierto, mel-miel, sèt-siete. Encara que açò no és absolut, hi ha excepcions: guerra-guerra, pèl-pelo, verge-virgen, perla-perla, concepte-concepto...

f. Els numerals cardinals dèsset (děcem-sěptem) i dèneu (děcem-nŏven) presenten la peculiaritat que tant la e tònica com l’àtona són obertes. Les formes dènou, dènau, i dèneu en la segona e tancada són dialectals en valencià.

f. Els numerals cardinals dèsset (děcem-sěptem) i dèneu (děcem-nŏven) presenten la peculiaritat que tant la e tònica com l’àtona són obertes. Les formes dènou, dènau, i dèneu en la segona e tancada són dialectals en valencià.

== Vore també==

== Vore també==

*[[Alfabet valencià]]

* [[Alfabet valencià]]

*[[Dígraf]]

* [[Dígraf]]

 

[[Categoria:Llingüística]]

[[Categoria:Llingüística]]