Diferència entre les revisions de "R" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 12 edicions intermiges d'4 usuaris)

Llínea 1:

La '''R''', '''r''' en minúscula, és la dècima ocatva [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i la dècima quarta de les consonants. El seu nom en [[valencià]] és '''er''', pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, '''erre'''.

[[Archiu:Latin R.svg|200px|miniaturadeimagen|Lletra R]]

La '''R''', '''r''' en minúscula, és la dècima ocatva [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i la dècima quarta de les consonants. El seu nom en [[valencià]] és '''er''', pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, '''erre''', i inclús, quan va entre vocals, '''ere''', per a distinguir-la del sò de la [[Rr (dígraf)|doble er]], que també pot rebre el nom castellà de ''erre''.

== Fonètica ==

En valencià la lletra er se pronuncia [[alveolar]] vibrant múltiple a començament de paraula o despuix de consonant fricativa, i es pronuncia alveolar vibrant senzilla entre vocals o despuix de [[consonant oclusiva]]. Si es vol que sone múltiple entre vocals s'usa el [[dígraf]] [[Rr (dígraf)|doble er]].

En [[valencià]] la lletra er se pronuncia [[alveolar]] vibrant múltiple a començament de paraula o despuix de consonant fricativa, i es pronuncia alveolar vibrant senzilla entre vocals o despuix de [[consonant oclusiva]]. Si es vol que sone múltiple entre vocals s'usa el [[dígraf]] [[Rr (dígraf)|doble er]].

En els dialectes del nort de Castelló hi ha tendència a no pronunciar les ers finals, açò és un vulgarisme inadmissible en el valencià estàndart oral, que pronuncia totes les ers. Les úniques excepcions ad esta regla són els plurals ''diners'' i ''socors'', a on la er no es pronuncia en cap dialecte i tampoc en valencià estàndart pero que es manté en l'escritura per tradició.

En els dialectes del nort de [[Província de Castelló|Castelló]] hi ha tendència a no pronunciar les ers finals, açò és un vulgarisme inadmissible en el valencià estàndart oral, que pronuncia totes les ers. Les úniques excepcions ad esta regla són els plurals ''diners'' i ''socors'', a on la er no es pronuncia en cap dialecte i tampoc en valencià estàndart pero que es manté en l'escritura per tradició.

== Ortografia ==

Llínea 17:

Llínea 18:

== Vore també==

*[[Alfabet valencià]]

* [[Alfabet valencià]]

*[[Dígraf]]

* [[Dígraf]]

== Enllaços externs ==

[[Categoria:Llingüística]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-La '''R''', '''r''' en minúscula, és la dècima ocatva [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i la dècima quarta de les consonants. El seu nom en [[valencià]] és '''er''', pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, '''erre'''.
+[[Archiu:Latin R.svg|200px|miniaturadeimagen|Lletra R]]
+La '''R''', '''r''' en minúscula, és la dècima ocatva [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i la dècima quarta de les consonants. El seu nom en [[valencià]] és '''er''', pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, '''erre''', i inclús, quan va entre vocals, '''ere''', per a distinguir-la del sò de la [[Rr (dígraf)|doble er]], que també pot rebre el nom castellà de ''erre''.
 == Fonètica ==
-En valencià la lletra er se pronuncia [[alveolar]] vibrant múltiple a començament de paraula o despuix de consonant fricativa, i es pronuncia alveolar vibrant senzilla entre vocals o despuix de [[consonant oclusiva]]. Si es vol que sone múltiple entre vocals s'usa el [[dígraf]] [[Rr (dígraf)|doble er]].
+En [[valencià]] la lletra er se pronuncia [[alveolar]] vibrant múltiple a començament de paraula o despuix de consonant fricativa, i es pronuncia alveolar vibrant senzilla entre vocals o despuix de [[consonant oclusiva]]. Si es vol que sone múltiple entre vocals s'usa el [[dígraf]] [[Rr (dígraf)|doble er]].
-En els dialectes del nort de Castelló hi ha tendència a no pronunciar les ers finals, açò és un vulgarisme inadmissible en el valencià estàndart oral, que pronuncia totes les ers. Les úniques excepcions ad esta regla són els plurals ''diners'' i ''socors'', a on la er no es pronuncia en cap dialecte i tampoc en valencià estàndart pero que es manté en l'escritura per tradició.
+En els dialectes del nort de [[Província de Castelló|Castelló]] hi ha tendència a no pronunciar les ers finals, açò és un vulgarisme inadmissible en el valencià estàndart oral, que pronuncia totes les ers. Les úniques excepcions ad esta regla són els plurals ''diners'' i ''socors'', a on la er no es pronuncia en cap dialecte i tampoc en valencià estàndart pero que es manté en l'escritura per tradició.
 == Ortografia ==
@@ Llínea 17: / Llínea 18: @@
 == Vore també==
-*[[Alfabet valencià]]
+* [[Alfabet valencià]]
-*[[Dígraf]]
+* [[Dígraf]]
+== Enllaços externs ==
+{{DGLV|Er}}
+{{Commonscat|R}}
 [[Categoria:Llingüística]]