Canvis

155 bytes eliminats ,  09:07 18 jun 2024
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
[[Image: Rio_Sar_Pontepedrina_Santiago_Galicia_070310_2.JPG‎|thumb|right|<center>Riu Sar en [[Galícia]], [[Espanya]].</center>]]  
+
[[File:Río Sar.jpg‎|thumb|right|<center>Riu Sar en [[Galícia]], [[Espanya]].</center>]]  
 
Un '''riu''' és una corrent natural d'[[aigua]] que fluix en continuïtat. Té un [[cabal]] determinat, rara vegada constant a lo llarc de l'any, i desemboca en el [[mar]], en un [[llac]] o en un atre riu (del qual es diu que és un [[afluent]]). La part final d'un '''riu''' és la seua [[desembocadura]].  
 
Un '''riu''' és una corrent natural d'[[aigua]] que fluix en continuïtat. Té un [[cabal]] determinat, rara vegada constant a lo llarc de l'any, i desemboca en el [[mar]], en un [[llac]] o en un atre riu (del qual es diu que és un [[afluent]]). La part final d'un '''riu''' és la seua [[desembocadura]].  
   Llínea 5: Llínea 5:     
== Topografia ==
 
== Topografia ==
[[Image: Puente-angostura.jpg‎|thumb|right|Vista a poqueta nit del [[Pont d'Angostura]] sobre el riu [[Orinoco]] inaugurat el 6 de [[giner]] de [[1967]]]]  
+
[[File:Angostura.JPG|thumb|right|Vista a poqueta nit del [[Pont d'Angostura]] sobre el riu [[Orinoco]] inaugurat el 6 de [[giner]] de [[1967]]]]  
 
Un '''riu''' està compost per vàries parts bàsiques. Per lo general els rius, especialment els més grans, se dividixen en tres parts principals, d'acort en la seua capacitat erosiva i de transport de sediments: curs superior, curs mig i curs inferior. Existixen alguns rius que presenten caràcters especials en este sentit: En l'image corresponent al riu [[Amazones]] prop de Manaos se distinguix la diferent coloració de les aigües en la confluència de l'[[Amazones]], en primer terme, en el riu Negre, el nom del qual es deu a la coloració més obscura i en menys sediments d'este últim riu pel fet de que el seu recorregut se troba en la seua major part sobre l'escut guayanés, en aigües en les que els sediments argilosos són prou escassos. Este fet significa que els dos rius corresponen a zones distintes des d'este punt de vista: El riu Negre discorre sobre terrenys que podríem calificar de curs mig, mentres que l'Amazones ya se troba en el curs baix quant rep les aigües del Negre.
 
Un '''riu''' està compost per vàries parts bàsiques. Per lo general els rius, especialment els més grans, se dividixen en tres parts principals, d'acort en la seua capacitat erosiva i de transport de sediments: curs superior, curs mig i curs inferior. Existixen alguns rius que presenten caràcters especials en este sentit: En l'image corresponent al riu [[Amazones]] prop de Manaos se distinguix la diferent coloració de les aigües en la confluència de l'[[Amazones]], en primer terme, en el riu Negre, el nom del qual es deu a la coloració més obscura i en menys sediments d'este últim riu pel fet de que el seu recorregut se troba en la seua major part sobre l'escut guayanés, en aigües en les que els sediments argilosos són prou escassos. Este fet significa que els dos rius corresponen a zones distintes des d'este punt de vista: El riu Negre discorre sobre terrenys que podríem calificar de curs mig, mentres que l'Amazones ya se troba en el curs baix quant rep les aigües del Negre.
    
=== Curs superior ===
 
=== Curs superior ===
[[Image: Serranía_del_Interior.JPG‎|thumb|left|350 px|Un chicotet torrent, afluent del riu San Juan (a la seua vegada afluent del riu [[Guárico]] en [[Veneçuela]], pertanyent a la [[conca de l'Orinoco]], se desprén de la part meridional de la [[Serrania de l'Interior]].
+
[[File:Pozas de San Juan Bautísta.jpg‎|thumb|left|350 px|Pozas del riu San Juan (a la seua vegada afluent del riu [[Guárico]] en [[Veneçuela]], pertanyent a la [[conca de l'Orinoco]]]]
    
Generalment esta part dels rius coincidix en les àrees montanyoses d'una conca determinada. Ací el potencial erosiu és molt major i els rius solen formar valls en V al encaixar-se en el relleu, encara que hi ha excepcions molt importants com la que pot vore's en un chicotet afluent en el curs superior del riu Guárico ([[Veneçuela]]) en el que la vegetació en el fondo de la vall impedix l'erosió al retindre l'aigua durant molt de temps, lo que li fa tindre un cabal casi permanent.  
 
Generalment esta part dels rius coincidix en les àrees montanyoses d'una conca determinada. Ací el potencial erosiu és molt major i els rius solen formar valls en V al encaixar-se en el relleu, encara que hi ha excepcions molt importants com la que pot vore's en un chicotet afluent en el curs superior del riu Guárico ([[Veneçuela]]) en el que la vegetació en el fondo de la vall impedix l'erosió al retindre l'aigua durant molt de temps, lo que li fa tindre un cabal casi permanent.  
Llínea 53: Llínea 53:     
==== Transitoris ====
 
==== Transitoris ====
Són els rius de zones en clima desèrtic o sec, de cabal esporàdic, en els quals se pot estar sense precipitacions durant anys. Açò és degut a la poca freqüència de les tormentes en zones de clima de [[desert]]. Pero quant existixen descarregues de tormenta, que moltes vegades son torrencials, els rius sorgixen ràpidament i a gran velocitat. Reben el nom de [[wadi]]s o uadis, als llits casi sempre secs de les zones desèrtiques, que poden aplegar a tindre creixcudes violentes i molt breus.
+
Són els rius de zones en clima desèrtic o sec, de cabal esporàdic, en els quals se pot estar sense precipitacions durant anys. Açò és degut a la poca freqüència de les tormentes en zones de clima de [[desert]]. Pero quant existixen descarregues de tormenta, que moltes vegades són torrencials, els rius sorgixen ràpidament i a gran velocitat. Reben el nom de [[wadi]]s o uadis, als llits casi sempre secs de les zones desèrtiques, que poden aplegar a tindre creixcudes violentes i molt breus.
    
=== Alòctons ===
 
=== Alòctons ===
Llínea 65: Llínea 65:     
==== Anastomosat ====
 
==== Anastomosat ====
[[Image: Waimakariri01_gobeirne.jpg‎|thumb||right|El riu Waimakariri en l'Illa del sur de [[Nova Zelanda]], un bon eixemple de riu anastomosat.]]
+
[[File:Waimakariri02 gobeirne.jpg|thumb||right|El riu Waimakariri en l'Illa del sur de [[Nova Zelanda]]]]
 
Estes corrents presenten canals múltiples. Tenen gran capacitat de transport i sedimentació. Tenen menor energia que les corrents rectilínees, per lo que, al trobar-se en obstàculs, tendixen a modificar la seua trayectòria adequant-se al relleu i als sediments en el fondo del llit, següent la deposició en el fondo de sediments de granulometria heterogénea durant l'época d'aigües baixes, la principal responsable de la divisió del llit en els canals anastomosats, és dir, dividits dins del propi llit, com se pot vore en l'image. A medida que se van estabilisant les illes de sediments, poden aplegar a desenrollar-se en elles una vegetació pionera primer i més estable despuix, aprofitant la dotació d'aigua que proporciona el propi '''riu'''.
 
Estes corrents presenten canals múltiples. Tenen gran capacitat de transport i sedimentació. Tenen menor energia que les corrents rectilínees, per lo que, al trobar-se en obstàculs, tendixen a modificar la seua trayectòria adequant-se al relleu i als sediments en el fondo del llit, següent la deposició en el fondo de sediments de granulometria heterogénea durant l'época d'aigües baixes, la principal responsable de la divisió del llit en els canals anastomosats, és dir, dividits dins del propi llit, com se pot vore en l'image. A medida que se van estabilisant les illes de sediments, poden aplegar a desenrollar-se en elles una vegetació pionera primer i més estable despuix, aprofitant la dotació d'aigua que proporciona el propi '''riu'''.
   Llínea 76: Llínea 76:  
Les conques dels rius i les seues rets de drenage poden canviar de forma natural en periodos relativament curts de temps com conseqüència de [[captura fluvial|captures fluvials]].
 
Les conques dels rius i les seues rets de drenage poden canviar de forma natural en periodos relativament curts de temps com conseqüència de [[captura fluvial|captures fluvials]].
   −
== Rius i paisages ==
+
== Rius i païsages ==
 
Els rius erosionen roques i [[sediment]]s, aplegant a obrir llits i valls, modelant el païsage en lo que se denomina [[modelat fluvial]]. El profunt llit del riu [[Colorado]], ha retallat en alguns llocs fins a una profunditat de 1,5 km, formant el [[Gran Canó]]. I el canó del '''riu''' [[Majes]], en el [[Perú]], és encara més profunt, en uns 3 km de profunditat.
 
Els rius erosionen roques i [[sediment]]s, aplegant a obrir llits i valls, modelant el païsage en lo que se denomina [[modelat fluvial]]. El profunt llit del riu [[Colorado]], ha retallat en alguns llocs fins a una profunditat de 1,5 km, formant el [[Gran Canó]]. I el canó del '''riu''' [[Majes]], en el [[Perú]], és encara més profunt, en uns 3 km de profunditat.
   Llínea 90: Llínea 90:  
* [[Bagre]], en [[Amèrica del Sur]].
 
* [[Bagre]], en [[Amèrica del Sur]].
 
* [[Brema]]: Viu en aigües de corrent suaus.
 
* [[Brema]]: Viu en aigües de corrent suaus.
* Caribe o [[piranya]], en els rius de [[Amèrica del Sur]].
+
* Carip o [[piranya]], en els rius d'[[Amèrica del Sur]].
 
* [[Cachama]], en [[Amèrica del Sur]].
 
* [[Cachama]], en [[Amèrica del Sur]].
 
* [[Carpa]]
 
* [[Carpa]]
Llínea 117: Llínea 117:     
== Rius més llarcs ==
 
== Rius més llarcs ==
[[Image: Mouths_of_amazon_geocover_1990.png‎|thumb|right|Vista des d'un satèlit de la desembocadura del [[riu Amazones]]]]
+
[[File:Sunset over river in the Brazilian Amazon.JPG|thumb|right|Vista del [[Riu Amazones]]]]
 
{{AP|Rius més llarcs del mon}}
 
{{AP|Rius més llarcs del mon}}
 
Resulta difícil medir la llongitut exacta d'un riu degut a les propietats del terreny per a on fluix. A continuació se llisten els 10 majors rius del mon en una llongitut aproximada:.<ref>El [[Nil]] fon considerat el riu més llarc del mon fins a recents estudis, que situen en este lloc a l'[[Riu Amazones|Amazones]]. Encara no existix consens total entre els científics.</ref><ref>http://aula.el-mundo.es/aula/noticia.php/2000/10/16/aula971287016.html</ref><ref>[http://news.nationalgeographic.com/news/2007/06/070619-amazon-river.html Amazon Longer Than Nile River, Scientists Say<!-- Título generado por un bot -->]</ref><ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/americas/6759291.stm Amazon river 'longer than Nile']. BBC News.</ref>
 
Resulta difícil medir la llongitut exacta d'un riu degut a les propietats del terreny per a on fluix. A continuació se llisten els 10 majors rius del mon en una llongitut aproximada:.<ref>El [[Nil]] fon considerat el riu més llarc del mon fins a recents estudis, que situen en este lloc a l'[[Riu Amazones|Amazones]]. Encara no existix consens total entre els científics.</ref><ref>http://aula.el-mundo.es/aula/noticia.php/2000/10/16/aula971287016.html</ref><ref>[http://news.nationalgeographic.com/news/2007/06/070619-amazon-river.html Amazon Longer Than Nile River, Scientists Say<!-- Título generado por un bot -->]</ref><ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/americas/6759291.stm Amazon river 'longer than Nile']. BBC News.</ref>
Llínea 147: Llínea 147:  
La norma general és que en principi l'administració de cada sector del riu és eixercida pel respectiu riberenc.
 
La norma general és que en principi l'administració de cada sector del riu és eixercida pel respectiu riberenc.
   −
Una fòrmula que ha aplegat a evitar problemes, sobre tot en els rius europeus on la concentració de la navegació és molt gran, consistix en l'establiment de comissiones internacionals d'administració fluvial.
+
Una fòrmula que ha aplegat a evitar problemes, sobre tot en els rius europeus a on la concentració de la navegació és molt gran, consistix en l'establiment de comissiones internacionals d'administració fluvial.
    
== Potamologia ==
 
== Potamologia ==
Llínea 153: Llínea 153:     
== Vore també ==
 
== Vore també ==
*[[Afluent]]
+
* [[Afluent]]
*[[Cabal]]
+
* [[Cabal]]
*[[Conca hidrogràfica]]
+
* [[Conca hidrogràfica]]
*[[Cos de l'aigua]]
+
* [[Cos de l'aigua]]
*[[Dinàmica fluvial]]
+
* [[Dinàmica fluvial]]
*[[Inundació]]
+
* [[Inundació]]
*[[Anex:Conques del mon per superfície|Llista de conques per superfície]]
+
* [[Anex:Conques del mon per superfície|Llista de conques per superfície]]
*[[Meandre]]
+
* [[Meandre]]
*[[Meandre encaixat]]
+
* [[Meandre encaixat]]
*[[Sinuositat d'un riu]]
+
* [[Sinuositat d'un riu]]
*[[Alimentació fluvial|Règim d'un riu]]
+
* [[Alimentació fluvial|Règim d'un riu]]
    
== Referències i notes ==
 
== Referències i notes ==
 
<references />
 
<references />
 +
{{Traduït de|es|Río}}
   −
{{Traduït de|es|Río}}
+
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|River}}
    
[[Categoria: Geografia]]
 
[[Categoria: Geografia]]
 
[[Categoria:Rius]]
 
[[Categoria:Rius]]
 
[[Categoria:Aigua]]
 
[[Categoria:Aigua]]
154 189

edicions