Canvis

L' '''Estatut d'Autonomia''' és la norma institucional bàsica espanyola d'una [[comunitat autònoma|comunitat]] o d'una [[ciutat autònoma]], reconeguda per la [[Constitució espanyola de 1978]] en el seu artícul 147 i l'aprovació del qual es porta a terme per mig de [[Llei Orgànica (Espanya)|Llei Orgànica]], tipo de norma que requerix el vot favorable de la [[majoria absoluta]] del [[Congrés dels Diputats d'Espanya|Congrés dels Diputats]] en una votació final sobre el conjunt del proyecte. En ell s'arrepleguen, a lo manco, la denominació de la Comunitat, la delimitació territorial, la denominació, organisació i sèu de les institucions autònomes, les competències assumides i, si és procedent, els principis del règim llingüístic.

L' '''Estatut d'Autonomia''' és la norma institucional bàsica espanyola d'una [[comunitat autònoma|comunitat]] o d'una [[ciutat autònoma]], reconeguda per la [[Constitució espanyola de 1978]] en el seu artícul 147 i l'aprovació del qual es porta a terme per mig de [[Llei Orgànica (Espanya)|Llei Orgànica]], tipo de norma que requerix el vot favorable de la [[majoria absoluta]] del Congrés dels Diputats en una votació final sobre el conjunt del proyecte. En ell s'arrepleguen, a lo manco, la denominació de la Comunitat, la delimitació territorial, la denominació, organisació i sèu de les institucions autònomes, les competències assumides i, si és procedent, els principis del règim llingüístic.

{{cita|Dins dels térmens de la present Constitució, els Estatuts seran la norma institucional bàsica de cada Comunitat Autònoma i l'Estat els reconeixerà i ampararà com partix integrant del seu ordenament jurídic.|''[[Constitució espanyola de 1978]]''}}

{{cita|Dins dels térmens de la present Constitució, els Estatuts seran la norma institucional bàsica de cada Comunitat Autònoma i l'Estat els reconeixerà i ampararà com partix integrant del seu ordenament jurídic.|''[[Constitució espanyola de 1978]]''}}

== Antecedents ==

== Antecedents ==

Els ''furs locals'', ''furs municipals'' o ''furs'' eren els [[estatut|estatuts jurídics]] aplicables en un determinat regne medieval o a determinades localitats, depenent del cas, la finalitat del qual era regular la vida local, establint un conjunt de [[norma jurídica|normes]], [[drets]] i [[privilegis]], otorgats pel [[Monarca|rei]], el [[senyor]] de la terra o el propi [[*concejo (història)|*concejo]], és dir, les lleis pròpies d'un lloc. Va ser un sistema de [[dret local]] utilisat en la [[Península Ibèrica]] a partir de la [[Edat Mija]] i va constituir la [[font del Dret|font]] més important del Dret altomedieval espanyol. L'historiografia ha establit "famílies de furs" en funció de l'identitat i adaptació del seu contingut al d'un "tronc" que va ser estenent-se a moltes atres localitats, en cadascun dels regnes medievals peninsulars:<ref>La enumeración es de [[Miguel Artola]] ''Diccionario Temático'' en ''Enciclopedia de Historia de España'' Alianza Editorial, pg. 538</ref>

Els ''furs locals'', ''furs municipals'' o ''furs'' eren els [[estatut|estatuts jurídics]] aplicables en un determinat regne migeval o a determinades localitats, depenent del cas, la finalitat del qual era regular la vida local, establint un conjunt de [[norma jurídica|normes]], [[drets]] i [[privilegis]], otorgats pel [[Monarca|rei]], el [[senyor]] de la terra o el propi [[*concejo (història)|*concejo]], és dir, les lleis pròpies d'un lloc. Va ser un sistema de [[dret local]] utilisat en la [[Península Ibèrica]] a partir de la [[Edat Mija]] i va constituir la [[font del Dret|font]] més important del Dret altomigeval espanyol. L'historiografia ha establit "famílies de furs" en funció de l'identitat i adaptació del seu contingut al d'un "tronc" que va ser estenent-se a moltes atres localitats, en cadascun dels regnes migevals peninsulars:<ref>La enumeración es de [[Miguel Artola]] ''Diccionario Temático'' en ''Enciclopedia de Historia de España'' Alianza Editorial, pg. 538</ref>

* [[Furs de Valéncia]]

* [[Furs de Valéncia]]

* [[Fur de Toledo]]

* [[Fur de Toledo]]

* [[Fur de Conca-Terol]] ([[Fur de Conca]], [[Fur de Terol]], [[Fur de Terol i Albarracín]] o [[Fur d'Albarracín]], que són extensió del [[Fur de Sepúlveda]])<ref>http://www.maderuelo.com/historia_y_arte/historia/h_media_fuero.html </ref>

* [[Fur de Conca-Terol]] ([[Fur de Conca]], [[Fur de Terol]], [[Fur de Terol i Albarracín]] o [[Fur d'Albarracín]], que són extensió del [[Fur de Sepúlveda]])<ref>http://www.maderuelo.com/historia_y_arte/historia/h_media_fuero.html </ref>

* [[Fur de Jaca]] o de Jaca-*Estella

* [[Fur de Jaca]] o de Jaca-Estella

* [[Fur de Saragossa]]

* [[Fur de Saragossa]]

* [[Fur de Lleida]]

* [[Fur de Lleida]]

* ''' Via Llenta. Per mig de l'artícul 143''' de la Constitució Espanyola, s'accedix a l'autonomia "reduïda" que va ser pensada per a les comunitats "no històriques", és dir, totes aquelles que no havien plebiscitat afirmativament Estatuts d'Autonomia durant la [[Segona República Espanyola|II República]].

* ''' Via Llenta. Per mig de l'artícul 143''' de la Constitució Espanyola, s'accedix a l'autonomia "reduïda" que va ser pensada per a les comunitats "no històriques", és dir, totes aquelles que no havien plebiscitat afirmativament Estatuts d'Autonomia durant la [[Segona República Espanyola|II República]].

::Poden accedir a ella totes les províncies limítrofes que tinguen elements històrics, culturals i territorials comuns (artícul 143). També es pot formar una comunitat autònoma, quan aixina ho expresse l'interés nacional, que ve determinat per les Corts Generals, cas de Madrit (artícul 144).

::Poden accedir a ella totes les províncies llimítrofes que tinguen elements històrics, culturals i territorials comuns (artícul 143). També es pot formar una comunitat autònoma, quan aixina ho expresse l'interés nacional, que ve determinat per les Corts Generals, cas de Madrit (artícul 144).

L'iniciativa del procés la tenen les diputacions provincials o cabildos insulars i les 2/3 parts dels municipis la població dels quals represente a lo manco, la majoria del cens electoral de cada província o illa. Estos requisits deuen ser complits en el determini de 6 mesos des del primer acort adoptat al respecte. Esta iniciativa en el cas de no prosperar, podrà reiterar-se passats cinc anys.

L'iniciativa del procés la tenen les diputacions provincials o cabildos insulars i les 2/3 parts dels municipis la població dels quals represente a lo manco, la majoria del cens electoral de cada província o illa. Estos requisits deuen ser complits en el determini de 6 mesos des del primer acort adoptat al respecte. Esta iniciativa en el cas de no prosperar, podrà reiterar-se passats cinc anys.

* '''Via  Especial. Pel procediment establit en l'artícul 151''' [[Catalunya]], [[Galícia]] i el [[País Vasc]], en canvi, varen accedir a l'autonomia en virtut de dit artícul i la disposició transitòria segona de la Constitució Espanyola, més difícil pero que al mateix temps permet alcançar molt abans el sostre competencial delimitat per l'artícul 149 de la Constitució (on s'enumeren les competències exclusives de l'Estat).  

* '''Via  Especial. Pel procediment establit en l'artícul 151''' [[Catalunya]], [[Galícia]] i el [[País Vasc]], en canvi, varen accedir a l'autonomia en virtut de dit artícul i la disposició transitòria segona de la Constitució Espanyola, més difícil pero que al mateix temps permet alcançar molt abans el sostre competencial delimitat per l'artícul 149 de la Constitució (on s'enumeren les competències exclusives de l'Estat).  

::També va accedir per este procediment [[Andalusia]], encara que sense les peculiaritats establides en la disposició transitòria segona, al no haver plebiscitat afirmativament Estatut algun durant el periodo republicà pel colp militar que donaria pas a la Guerra Civil i a la posterior Dictadura franquista. [[Andalusia]], per tant, va accedir a l'autonomia per mig d'un referèndum que es va celebrar el [[28 de febrer]] de 1981. El procés és alguna cosa distint, ya que el proyecte d'Estatut ho realisen només els diputats i senadors de les províncies i deu passar per un referèndum popular abans de ser ratificat per les Corts Generals i sancionat i promulgat pel Rei.

::També va accedir per este procediment [[Andalusia]], encara que sense les peculiaritats establides en la disposició transitòria segona, al no haver plebiscitat afirmativament Estatut algun durant el periodo republicà pel colp militar que donaria pas a la Guerra Civil i a la posterior Dictadura franquista. [[Andalusia]], per tant, va accedir a l'autonomia per mig d'un referèndum que es va celebrar el [[28 de febrer]] de 1981. El procés és alguna cosa distint, ya que el proyecte d'Estatut ho realisen a soles els diputats i senadors de les províncies i deu passar per un referèndum popular abans de ser ratificat per les Corts Generals i sancionat i promulgat pel Rei.

* '''Excepcional''' La Disposició Adicional Primera ampara i respecta els drets històrics dels territoris forals (Àlaba, Guipúscoa, Viscaya i Navarra), i @conforme a l'art. 144 de la Constitució, per mig de Llei orgànica podran per motius d'interés nacional autorisar la constitució d'una Comunitat autònoma quan el seu territori no supere la província o substitució l'iniciativa de les Corporacions Locals. La Disposició Transitòria Quinta, establix que "Les ciutats de Ceuta i Melilla podran constituir-se en Comunitats Autònomes si aixina ho decidixen els seus respectius Ajuntaments, per mig d'acort adoptat per la majoria absoluta dels seus membres i aixina ho autorisen les Corts Generals, per mig d'una Llei orgànica, en els térmens prevists en l'artícul 144", pero en 1995 es varen aprovar els seus respectius estatuts d'autonomia per una via distinta a esta disposició transitòria, es varen recolzar únicament en els punts 1 i 2 de l'artícul 144.

* '''Excepcional''' La Disposició Adicional Primera ampara i respecta els drets històrics dels territoris forals (Àlaba, Guipúscoa, Viscaya i Navarra), i @conforme a l'art. 144 de la Constitució, per mig de Llei orgànica podran per motius d'interés nacional autorisar la constitució d'una Comunitat autònoma quan el seu territori no supere la província o substitució l'iniciativa de les Corporacions Locals. La Disposició Transitòria Quinta, establix que "Les ciutats de Ceuta i Melilla podran constituir-se en Comunitats Autònomes si aixina ho decidixen els seus respectius Ajuntaments, per mig d'acort adoptat per la majoria absoluta dels seus membres i aixina ho autorisen les Corts Generals, per mig d'una Llei orgànica, en els térmens prevists en l'artícul 144", pero en 1995 es varen aprovar els seus respectius estatuts d'autonomia per una via distinta a esta disposició transitòria, es varen recolzar únicament en els punts 1 i 2 de l'artícul 144.

* Delegació de competències. L'estat delega competències en la Comunitat autònoma, a través de la Llei de Transferència que és una Llei orgànica, que prevorà el control de la competència i mijos financers d'eixecució.

* Delegació de competències. L'estat delega competències en la Comunitat autònoma, a través de la Llei de Transferència que és una Llei orgànica, que prevorà el control de la competència i mijos financers d'eixecució.

* Llei d'harmonisació. Quan les Comunitats Autònomes tenen competències llegislatives, l'estat pot dictar lleis que harmonisen les distintes llegislacions.

* Llei d'harmonisació. Quan les Comunitats Autònomes tenen competències llegislatives, l'estat pot dictar lleis que harmonisen les distintes llegislacions.

 

[[Categoria:Societat]]

[[Categoria:Societat]]

[[Categoria:Política]]

[[Categoria:Política]]