83 786
edicions
Canvis
→El nazi de Llombay
[[Archiu:La Vall de Gallinera, Llombai.JPG|300px|miniaturadeimagen|Vista de Llombay, en La Vall de Gallinera.]]
[[File:Carrer de Llombai.jpg|thumb|Carrer de Llombay]]
[[File:Carrer de Llombai.jpg|thumb|Carrer de Llombay]]
[[File:Cirerers en flor en Llombai.jpg|thumb|Cirerers en flor en Llombay]]
[[File:Cirerers en flor en Llombai.jpg|thumb|Cirerers en flor en Llombay]]
==== El nazi de Llombay ====
==== El nazi de Llombay ====
Com a curiositat, en el llogaret i com a únic habitant fins que faltà en l'any [[1977]], vixqué Stefan Gregor, que segons un artícul de la revista alemanya ''Der Spiegel'', estaria relacionat en el crematori d'un camp d'extermini nazi i tindria orige àustriac.
Com a curiositat, en el llogaret i com a únic habitant fins que faltà en l'any [[1977]], vixqué Stefan Gregor, que segons un artícul de la revista alemanya ''Spiegel'', estaria relacionat en el crematori d'un camp d'extermini nazi i tindria orige àustriac.
En l'any 1981 atre reportage de la revista Interviú sobre els nazis fugits en Espanya, escrit pels periodistes valencians [[Enrique Cerdán Tato]] i Santiago Miró, també el senyalava com un dels nazis amagats en terres valencianes. Segons atres fonts locals, fon un antic mariscal de [[Hitler]], (conegut popularment en el municipi com ''l'alemany de Llombay'').<ref>[https://valenciaplaza.com/sombra-nazi-en-la-vall-de-la-gallinera Sombra nazi en la Vall de la Gallinera] Artícul en Valencia Plaza el 28 de maig de 2017.</ref>
En l'any 1981 atre reportage de la revista ''Interviú'' sobre els nazis fugits en Espanya, escrit pels periodistes valencians [[Enrique Cerdán Tato]] i Santiago Miró, també el senyalava com un dels nazis amagats en terres valencianes. Segons atres fonts locals, fon un antic mariscal de [[Hitler]], conegut popularment en el municipi com ''l'alemany de Llombay''.<ref>[https://valenciaplaza.com/sombra-nazi-en-la-vall-de-la-gallinera Sombra nazi en la Vall de la Gallinera] Artícul en Valencia Plaza el 28 de maig de 2017.</ref>
Naixcut en 1914 en Ivankovo ([[Croàcia]]), part de [[Yugoslàvia]] al finalisar la [[II Guerra Mundial]], vingué a Llombay a finals de la década dels anys 40, a on es dedicava a pintar, adquirint fama d'excèntric.
Naixcut en 1914 en Ivankovo ([[Croàcia]]), part de [[Yugoslàvia]] al finalisar la [[II Guerra Mundial]], vingué a Llombay a finals de la década dels anys 40, a on es dedicava a pintar, adquirint fama d'excèntric.
En realitat, i a diferència d'atres casos de nazis refugiats en la Comunitat Valenciana en els quals la seua connivència en el regim nazi està més que provada i documentada, en este cas, no n'hi ha cap de prova que acredite estes acusacions, més allà del seu comportament extravagant i dels testimonis d'alguns veïns, que podrien donar crèdit a una possible militància en el [[nazisme]]. No es tenen pràcticament senyes de la seua vida passada, en anterioritat a la seua arribada al poble, a part de la seua data i localitat de naiximent i la seua professió, mege dentiste.
En realitat, i a diferència d'atres casos de nazis refugiats en la Comunitat Valenciana en els quals la seua connivència en el regim nazi està més que provada i documentada, en este cas, no n'hi ha cap de prova que acredite estes acusacions, més allà del seu comportament extravagant i solitari, i dels testimonis d'alguns veïns, que podrien donar crèdit a una possible militància en el [[nazisme]].
Podria haver-se refugiat en Llombay fugint del régim de la Yugoslàvia comunista o simplement per desarraïlament vital al finalisar la II guerra mundial.
No es coneixen pràcticament senyes de la seua vida passada, en anterioritat a la seua arribada al poble, a part de la seua data i localitat de naiximent i una antiga professió, mege dentiste.
Es troba enterrat en el cementeri de la veïna pedania d'[[Alpatró]]. En acabant de la seua mort, el seu germà cedí sa casa a l'ajuntament.
Es troba enterrat en el cementeri de la veïna pedania d'[[Alpatró]]. En acabant de la seua mort, el seu germà cedí sa casa a l'ajuntament.