40 333
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Una '''galàxia''' és un juntament de milers de millons d'[[Estrela|estreles]] i de [[nebulosa|núvols]] de gas i pols. Tot indica que en el centre de determinades galàxies hi ha un [[forat negre]] supermassiu; no obstant, és difícil que es puguen detectar a causa de la gran densitat d'estreles que hi ha en la part central d'una galàxia. Al voltant del forat negre hi ha diversos cúmuls estelars.
Una '''galàxia''' és un juntament de milers de millons d'[[Estrela|estreles]] i de [[nebulosa|núvols]] de gas i pols. Tot indica que en el centre de determinades galàxies hi ha un [[forat negre]] supermassiu; no obstant, és difícil que es puguen detectar a causa de la gran densitat d'estreles que hi ha en la part central d'una galàxia. Al voltant del forat negre hi ha diversos cúmuls estelars.
El [[sistema solar]], i per tant també el [[Terra|nostre planeta]] es troba dins d'una galàxia, la [[Via Làctea]]. L'aspecte lletós de la part central de [[Via Làctea|la nostra galàxia]] observada a [[ull]] nu des de la [[Terra]] va originar el nom de Via Làctea, és dir ''camí de llet''. El [[mot]] galàxia ve de la paraula [[Grec modern|grega]] ''galactos'', que també significa ''llet''.
El [[sistema solar]], i per tant també el [[Terra|nostre planeta]] es troba dins d'una galàxia, la [[Via Làctea]]. L'aspecte lletós de la part central de [[Via Làctea|la nostra galàxia]] observada a [[ull]] nu des de la [[Terra]] va originar el nom de Via Làctea, és dir ''camí de llet''. El [[mot]] galàxia ve de la paraula [[Grec|grega]] ''galactos'', que també significa ''llet''.
Els diferents materials que constituïxen una galàxia (estreles i [[nebulosa|núvols]] de gas i pols) estan animats per un moviment de rotació entorn d'un eix en una [[velocitat angular]] que és més elevada quand més prop del centre es troben. En determinades zones de les galàxies d'elevada concentració de pols i gas es produïx el naiximent de nous estrelws. La densitat d'estreles (és dir, la quantitat que hi ha per unitat de volum) també depén de la distància al centre galàctic: és més elevada més prop del centre. Tenen un volum de 10 a 100 [[Kilopàrsec]] de radi, mentres la seua massa va de 10<sup>8</sup>, i 10<sup>12</sup> [[massa solar|masses solars]].
Els diferents materials que constituïxen una galàxia (estreles i [[nebulosa|núvols]] de gas i pols) estan animats per un moviment de rotació entorn d'un eix en una [[velocitat angular]] que és més elevada quand més prop del centre es troben. En determinades zones de les galàxies d'elevada concentració de pols i gas es produïx el naiximent de noves estreles. La densitat d'estreles (és dir, la cantitat que hi ha per unitat de volum) també depén de la distància al centre galàctic: és més elevada més prop del centre. Tenen un volum de 10 a 100 [[Kilopàrsec]] de radi, mentres la seua massa va de 10<sup>8</sup>, i 10<sup>12</sup> [[massa solar|masses solars]].
L'espai que hi ha entre les diferents [[estrela|estreles]] d'una galàxia se nomena [[espai interestelar]] i pot ser quasi buit de [[matèria]] o be ocupat pels gassos o la pols d'una [[nebulosa]]. L'espai que hi ha entre les diferents galàxies se nomena [[espai intergalàctic]] i és pràcticament buit de qualsevol tipo de [[matèria]].
L'espai que hi ha entre les diferents [[estrela|estreles]] d'una galàxia se nomena [[espai interestelar]] i pot estar quasi buit de [[matèria]] o be ocupat pels gasos o la pols d'una [[nebulosa]]. L'espai que hi ha entre les diferents galàxies se nomena [[espai intergalàctic]] i és pràcticament buit de qualsevol tipo de [[matèria]].
== Enllaços externs ==
{{DGLV|Galàxia}}
[[Categoria:Astronomia]]
[[Categoria:Astronomia]]