Diferència entre les revisions de "Palau dels Marquesos de Scala"
Sense resum d'edició |
|||
| (No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
El '''Palau dels Marquesos de Scala''', està ubicat en la plaça de Manises, de [[Valéncia]] i és juntament al [[Palau de la Batlia]], la sèu de la [[Diputació de Valéncia]]. | El '''Palau dels Marquesos de Scala''', està ubicat en la plaça de Manises, de [[Valéncia]] i és juntament al [[Palau de la Batlia]], la sèu de la [[Diputació de Valéncia]]. | ||
==Descripció== | == Descripció == | ||
L'edifici està format per dos palaus en el patis units (unió feta en el [[sigle XVIII]]), pero en accessos separats. La portada principal és l'esquerra, en l'escut de la família. | L'edifici està format per dos palaus en el patis units (unió feta en el [[sigle XVIII]]), pero en accessos separats. La portada principal és l'esquerra, en l'escut de la família. | ||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
La part superior del pati, sobre la planta principal, presenta un cos que li dona la forma quadrangular al pati. L'escala està coberta en [[fusta]] en cassetons sobre un fris en mènsules, a on hi ha motius decoratius (anagrames de Jesús i Maria, motius vegetals i animalístics). També en esta part hi ha pechines decoratives (fetes de fusta) que soporten un cos superior d'arquets de mig punt. | La part superior del pati, sobre la planta principal, presenta un cos que li dona la forma quadrangular al pati. L'escala està coberta en [[fusta]] en cassetons sobre un fris en mènsules, a on hi ha motius decoratius (anagrames de Jesús i Maria, motius vegetals i animalístics). També en esta part hi ha pechines decoratives (fetes de fusta) que soporten un cos superior d'arquets de mig punt. | ||
Durant el [[sigle XVII]] es va ampliar el palau en la casa adjacent, i es va fer l'escala imperial que unix els dos edificis. A esta escala s'accedix per una espècie de vestíbul que unix els dos patis de cada edifici. És una escala de caixa rectangular coberta en una cúpula oval, en rajoles i en barana de [[ferro]] forjat en passamans de fusta. L'escala es desenrolla en un tram, | Durant el [[sigle XVII]] es va ampliar el palau en la casa adjacent, i es va fer l'escala imperial que unix els dos edificis. A esta escala s'accedix per una espècie de vestíbul que unix els dos patis de cada edifici. És una escala de caixa rectangular coberta en una cúpula oval, en rajoles i en barana de [[ferro]] forjat en passamans de fusta. L'escala es desenrolla en un tram, despuix es bifurca i es torna a unir en un replà, és des d'este replà d'a on es pot accedir als dos edificis i a l'antesala de la sala noble del palau. Esta sala noble és nomenada Saló dels Estats, té planta rectangular i està cobert en un fris de fusta del [[sigle XVIII]]. | ||
La frontera actual de la plaça Manises és el resultat de la reforma del sigle XVIII, que va substituir els tres finestrals gòtics, obrint-se cinc balcons. | La frontera actual de la plaça Manises és el resultat de la reforma del sigle XVIII, que va substituir els tres finestrals gòtics, obrint-se cinc balcons. | ||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
A principis del [[sigle XX]], l'arquitecte Lluís Ferreres afegí l'escut, de pedra artificial, dels Scala sobre la portada principal. Ademés va desplaçar l'escala que donava part a l'entresol a la part posterior. L'edifici es va restaurar a finals del sigle XX, unificant-se les fronteres dels dos edificis que componen el palau. | A principis del [[sigle XX]], l'arquitecte Lluís Ferreres afegí l'escut, de pedra artificial, dels Scala sobre la portada principal. Ademés va desplaçar l'escala que donava part a l'entresol a la part posterior. L'edifici es va restaurar a finals del sigle XX, unificant-se les fronteres dels dos edificis que componen el palau. | ||
==Història== | == Història == | ||
Va pertànyer a la família Boïl, més tart marquesos de la Scala i senyors | Va pertànyer a la família Boïl, més tart marquesos de la Scala i senyors de [[Manises]]. | ||
Fon construït en el [[sigle XVI]], encara que en el [[sigle XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]] sofrí notables transformacions, mesclant-se el gòtic , el renaiximent i el barroc. | Fon construït en el [[sigle XVI]], encara que en el [[sigle XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]] sofrí notables transformacions, mesclant-se el gòtic , el renaiximent i el barroc. | ||
En el [[sigle XIX]] passà a convertir-se en el Colege Jesús i Maria. En el sigle següent va tindre usos variats, entre ells el de la | En el [[sigle XIX]] passà a convertir-se en el [[Colege Jesús i Maria]]. En el sigle següent va tindre usos variats, entre ells el de la sèu de [[Lo Rat Penat]], Sindicat d'Hosteleria, laboratori de perfums i taller de reparacions de pianos. | ||
Actualment és junt al adyacent Palau de la Batlia, la sèu de la Diputació de Valéncia. | Actualment és junt al adyacent Palau de la Batlia, la sèu de la Diputació de Valéncia. | ||