| Llínea 3: |
Llínea 3: |
| | El '''Palau dels Marquesos de Scala''', està ubicat en la plaça de Manises, de [[Valéncia]] i és juntament al [[Palau de la Batlia]], la sèu de la [[Diputació de Valéncia]]. | | El '''Palau dels Marquesos de Scala''', està ubicat en la plaça de Manises, de [[Valéncia]] i és juntament al [[Palau de la Batlia]], la sèu de la [[Diputació de Valéncia]]. |
| | | | |
| − | ==Descripció== | + | == Descripció == |
| | | | |
| | L'edifici està format per dos palaus en el patis units (unió feta en el [[sigle XVIII]]), pero en accessos separats. La portada principal és l'esquerra, en l'escut de la família. | | L'edifici està format per dos palaus en el patis units (unió feta en el [[sigle XVIII]]), pero en accessos separats. La portada principal és l'esquerra, en l'escut de la família. |
| Llínea 13: |
Llínea 13: |
| | La part superior del pati, sobre la planta principal, presenta un cos que li dona la forma quadrangular al pati. L'escala està coberta en [[fusta]] en cassetons sobre un fris en mènsules, a on hi ha motius decoratius (anagrames de Jesús i Maria, motius vegetals i animalístics). També en esta part hi ha pechines decoratives (fetes de fusta) que soporten un cos superior d'arquets de mig punt. | | La part superior del pati, sobre la planta principal, presenta un cos que li dona la forma quadrangular al pati. L'escala està coberta en [[fusta]] en cassetons sobre un fris en mènsules, a on hi ha motius decoratius (anagrames de Jesús i Maria, motius vegetals i animalístics). També en esta part hi ha pechines decoratives (fetes de fusta) que soporten un cos superior d'arquets de mig punt. |
| | | | |
| − | Durant el [[sigle XVII]] es va ampliar el palau en la casa adjacent, i es va fer l'escala imperial que unix els dos edificis. A esta escala s'accedix per una espècie de vestíbul que unix els dos patis de cada edifici. És una escala de caixa rectangular coberta en una cúpula oval, en rajoles i en barana de [[ferro]] forjat en passamans de fusta. L'escala es desenrolla en un tram, després es bifurca i es torna a unir en un replà, és des d'este replà d'a on es pot accedir als dos edificis i a l'antesala de la sala noble del palau. Esta sala noble és nomenada Saló dels Estats, té planta rectangular i està cobert en un fris de fusta del [[sigle XVIII]]. | + | Durant el [[sigle XVII]] es va ampliar el palau en la casa adjacent, i es va fer l'escala imperial que unix els dos edificis. A esta escala s'accedix per una espècie de vestíbul que unix els dos patis de cada edifici. És una escala de caixa rectangular coberta en una cúpula oval, en rajoles i en barana de [[ferro]] forjat en passamans de fusta. L'escala es desenrolla en un tram, despuix es bifurca i es torna a unir en un replà, és des d'este replà d'a on es pot accedir als dos edificis i a l'antesala de la sala noble del palau. Esta sala noble és nomenada Saló dels Estats, té planta rectangular i està cobert en un fris de fusta del [[sigle XVIII]]. |
| | | | |
| | La frontera actual de la plaça Manises és el resultat de la reforma del sigle XVIII, que va substituir els tres finestrals gòtics, obrint-se cinc balcons. | | La frontera actual de la plaça Manises és el resultat de la reforma del sigle XVIII, que va substituir els tres finestrals gòtics, obrint-se cinc balcons. |
| Llínea 19: |
Llínea 19: |
| | A principis del [[sigle XX]], l'arquitecte Lluís Ferreres afegí l'escut, de pedra artificial, dels Scala sobre la portada principal. Ademés va desplaçar l'escala que donava part a l'entresol a la part posterior. L'edifici es va restaurar a finals del sigle XX, unificant-se les fronteres dels dos edificis que componen el palau. | | A principis del [[sigle XX]], l'arquitecte Lluís Ferreres afegí l'escut, de pedra artificial, dels Scala sobre la portada principal. Ademés va desplaçar l'escala que donava part a l'entresol a la part posterior. L'edifici es va restaurar a finals del sigle XX, unificant-se les fronteres dels dos edificis que componen el palau. |
| | | | |
| − | ==Història== | + | == Història == |
| | | | |
| − | Va pertànyer a la família Boïl, més tart marquesos de la Scala i senyors de Manises. | + | Va pertànyer a la família Boïl, més tart marquesos de la Scala i senyors de [[Manises]]. |
| | | | |
| | Fon construït en el [[sigle XVI]], encara que en el [[sigle XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]] sofrí notables transformacions, mesclant-se el gòtic , el renaiximent i el barroc. | | Fon construït en el [[sigle XVI]], encara que en el [[sigle XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]] sofrí notables transformacions, mesclant-se el gòtic , el renaiximent i el barroc. |
| | | | |
| − | En el [[sigle XIX]] passà a convertir-se en el Colege Jesús i Maria. En el sigle següent va tindre usos variats, entre ells el de la sèu de [[Lo Rat Penat]], Sindicat d'Hosteleria, laboratori de perfums i taller de reparacions de pianos. | + | En el [[sigle XIX]] passà a convertir-se en el [[Colege Jesús i Maria]]. En el sigle següent va tindre usos variats, entre ells el de la sèu de [[Lo Rat Penat]], Sindicat d'Hosteleria, laboratori de perfums i taller de reparacions de pianos. |
| | | | |
| | Actualment és junt al adyacent Palau de la Batlia, la sèu de la Diputació de Valéncia. | | Actualment és junt al adyacent Palau de la Batlia, la sèu de la Diputació de Valéncia. |