Diferència entre les revisions de "Torres de Quart"
mSense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 17 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Valéncia}} | {{Valéncia}} | ||
[[File:Valencia Gate (OAW).png|right|thumb|<CENTER>Gravat de les Torres de Quart de l'any [[1863]]</CENTER>]] | |||
[[File:Torres de Quart..jpg|right|thumb|<CENTER>Torres de Quart</CENTER>]] | |||
[[File:Torres de Quart - panoramio.jpg|right|thumb|<CENTER>Part trasera de les Torres de Quart</CENTER>]] | |||
[[ | [[File:Torres de Quart (València), o Porta de Quart - 4.jpg|right|thumb|<CENTER>Inscripció en les Torres de Quart</CENTER>]] | ||
[[File:Torres de Cuart, Valencia, España, 2014-06-30, DD 93.JPG|right|thumb|<CENTER>Interior de les Torres de Quart</CENTER>]] | |||
La Porta de Quart deu el seu nom al fet que es troba en el camí que des del centre de la ciutat ([[plaça de La Mare de Deu]], a on està la [[Catedral de Valéncia|Seu]]) va cap a [[Quart de Poblet]]. Esta porta era l'accés per ponent a la ciutat, o del que venia de l'oest i [[Castella]], sent per excelència el lloc d'entrada a la ciutat de Valéncia des | Les '''Torres de Quart''', també conegudes com '''Torres de la Calç''', puix eren les portes d'entrada a la Ciutat de [[Valéncia]] de la calç. | ||
La '''Porta de Quart''' o '''Torres de Quart''' (o també "portal" o "portes") és un portal que formava part de la [[muralla]] [[edat mija|migeval]] que rodejava la [[Ciutat de Valéncia]], el també conegut per Cap i Casal del Regne. Estan situades en l'encreuament del [[carrer de Guillem de Castro]] en el [[carrer de Quart]]. | |||
La Porta de Quart deu el seu nom al fet que es troba en el camí que des del centre de la ciutat ([[plaça de La Mare de Deu]], a on està la [[Catedral de Valéncia|Seu]]) va cap a [[Quart de Poblet]]. Esta porta era l'accés per ponent a la ciutat, o del que venia de l'oest i [[Castella]], sent per excelència el lloc d'entrada a la ciutat de Valéncia des del [[Regne de Castella]] i en l'actualitat continuen indicant al visitant el lloc a on comença el centre històric de la ciutat de Valéncia. | |||
Durant la segona mitat del [[sigle XIX]], se'n va derribar la muralla pero les portes de Quart i [[Torres dels Serrans|Serrans]] se varen salvar per ser en eixe temps presó. | Durant la segona mitat del [[sigle XIX]], se'n va derribar la muralla pero les portes de Quart i [[Torres dels Serrans|Serrans]] se varen salvar per ser en eixe temps presó. | ||
| Llínea 24: | Llínea 30: | ||
== Arquitectura == | == Arquitectura == | ||
El seu estil arquitectònic és [[arquitectura gòtica|gòtic]] tardà militar, que s'inspira i imita la porta o arc de triumfo del Castell Nou o ''Maschio Angioino'' de [[Nàpols]], dissenyat pel mallorquí [[Guillem Sagrera]] i a on varen intervindre atres mestres de la [[Corona d'Aragó]] quan Nàpols va ser conquistada per les tropes d'[[Alfons el Magnànim]]. | El seu estil arquitectònic és [[arquitectura gòtica|gòtic]] tardà militar, que s'inspira i imita la porta o arc de triumfo del Castell Nou o ''Maschio Angioino'' de [[Nàpols]], dissenyat pel mallorquí [[Guillem Sagrera]] i a on varen intervindre atres mestres de la [[Corona d'Aragó]] quan Nàpols va ser conquistada per les tropes d'[[Alfons el Magnànim]]. | ||
| Llínea 36: | Llínea 41: | ||
Presenten escassa decoració. Destaca a la part baixa una [[molura|molura]] que baixa cap al sol en forma de talús inclinat, i a la part superior els marlets que coronen les dos torres (afegides en el [[sigle XX]]), l'accés a les quals es fa per escales de caragol. Entre les dos torres hi ha, en la part de dalt, un balcó corregut emmarletat, i a la part inferior, la porta pròpiament dita, en arc de mig punt, una miqueta deteriorat per les canonades, sobre el que apareixen diversos escuts de la ciutat i el regne i dos forats verticals per a llançar fleches o fusileria als que volien tirar la porta avall. | Presenten escassa decoració. Destaca a la part baixa una [[molura|molura]] que baixa cap al sol en forma de talús inclinat, i a la part superior els marlets que coronen les dos torres (afegides en el [[sigle XX]]), l'accés a les quals es fa per escales de caragol. Entre les dos torres hi ha, en la part de dalt, un balcó corregut emmarletat, i a la part inferior, la porta pròpiament dita, en arc de mig punt, una miqueta deteriorat per les canonades, sobre el que apareixen diversos escuts de la ciutat i el regne i dos forats verticals per a llançar fleches o fusileria als que volien tirar la porta avall. | ||
Pel que fa a la part que mira cap a l'interior de la ciutat, igual que a la [[Porta de Serrans]], en la torre de l'esquerra hi ha una magnífica escala d'accés als cossos de dalt, que ací es mostren a ''gola oberta'', és | Pel que fa a la part que mira cap a l'interior de la ciutat, igual que a la [[Porta de Serrans]], en la torre de l'esquerra hi ha una magnífica escala d'accés als cossos de dalt, que ací es mostren a ''gola oberta'', és dir, sense cobrir, en estàncies obertes coronades en voltes gòtiques de creueria. Per tant, la finalitat defensiva de les torres a soles s'aplicava a l'exterior, mentres que l'interior es deixava sense protegir, a petició dels [[regidor|jurats]], per tal que la fortalea no poguera ser utilisada per les forces militars en contra de la pròpia ciutat. | ||
La disposició de les torres respecte a l'antiga muralla és llaugerament obliqua per a adaptar-se al traçat del carrer de Quart que no obstaculisa perpendicular a la muralla sino en diagonal. | La disposició de les torres respecte a l'antiga muralla és llaugerament obliqua per a adaptar-se al traçat del carrer de Quart que no obstaculisa perpendicular a la muralla sino en diagonal. | ||
| Llínea 42: | Llínea 47: | ||
L'estil de les Torres de Quart, [[gòtic]] tardà, es repetix en diverses ciutats italianes com ara [[Gènova]]. | L'estil de les Torres de Quart, [[gòtic]] tardà, es repetix en diverses ciutats italianes com ara [[Gènova]]. | ||
== | == Vore també == | ||
*[ | * [[Torres dels Serrans]] | ||
* | |||
== Referències == | |||
* [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=1385 Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià] | |||
* Aragó, Lucila; Azkárraga, José Mª; Salazar, Juan. Valencia 1931-1936 : guia urbana, la ciudad en la II República. 2a edició. Valéncia: Universitat de Valéncia, 2010. ISBN 978-84-370-7757-4 | |||
* «Estudio, diagnosis, limpieza y consolidación de las torres del portal de Quart, Valencia». Loggia, ISSN 1136-758-X, 22-23, 1996, pàg. 79 | |||
* Vaamonde Valencia, José Lino, Salvamento y protección del Tesoro Artístico español durante la guerra, 1936-1939, Caracas, Imprenta de Cromotip, 1973 | |||
== Bibliografia == | |||
* Coscolla Sanz, Vicent. La Valencia Musulmana. Valéncia. 2003. ISBN 84-87398-75-8 | |||
* [http://www.jdiezarnal.com/valenciatorrescuarte.html JDiezArnal Torres de Cuarte] | |||
* Manuel Jesús, Ramírez Blanco. El Portal y las Torres de Quart de Valencia (s.XV). 2008. ISBN: 978-84-8363-211-6 | |||
* López Cavero, Javier. Torres de Serranos y de Quart - La ciudad amurallada de Valencia. 2015 Ajuntament de Valéncia | |||
==Enllaços externs== | |||
{{Commonscat|torres de quart}} | |||
* [https://cultural.valencia.es/es/museu/torres-de-quart/ Torres de Quart. CulturalValencia] | |||
* [http://jdiezarnal.iespana.es/valenciatorrescuarte.html J.D.Arnal] | |||
* [http://www.valenciafreedom.com/web/modules.php?name=Forums&file=viewtopic&t=11425&sid=ada271a59b40cb8a6dd2fa428fffd107 Valenciafreedom Moncey y las Torres] | |||
{{Monuments de Valéncia}} | {{Monuments de Valéncia}} | ||