Canvis

[[File:Palacio Arzobispal (1941-1946) en la calle Palau 2 de Vicente Traver Tomás.jpg|thumb|350px|Palau Arquebisbal de Valéncia]]

[[File:Palau arquebisbal de València, País Valencià.JPG|thumb|Palau arquebisbal de Valéncia]]

El '''Palau Arquebisbal de [[Valéncia]]''' està situat en el carrer Palau nº 3 d'esta ciutat i el seu orige es remonta al [[sigle XIII]], es pensa que en l'any [[1279]] el palau ya estava acabat. Va tindre successives ampliacions i modificacions a lo llarc dels sigles, sobre tot en el [[sigle XVIII]].

El '''Palau Arquebisbal de [[Valéncia]]''' està situat en el carrer Palau nº 3 d'esta ciutat i el seu orige es remonta al [[sigle XIII]], es pensa que en l'any [[1279]] el palau ya estava acabat. Posteriorment, va tindre successives ampliacions i modificacions a lo llarc dels sigles, sobre tot en el [[sigle XVIII]].

==Història==

== Història ==

Els seus orígens estan en una venda que va fer [[Jaume I]] d'unes cases, unes nou, situades davant de l'iglésia de Santa Maria, la que seria posteriorment la [[Catedral de Valéncia|catedral]]. Segons l'historiador [[Comunitat Valenciana|valencià]] [[Roc Chabas]], estes cases havien pertanygut al [[rei Llop]].

Els seus orígens estan en una venda que va fer [[Jaume I]] d'unes cases, unes nou, situades davant de l'iglésia de Santa Maria, la que seria posteriorment la [[Catedral de Valéncia|catedral]]. Segons l'historiador [[Comunitat Valenciana|valencià]] [[Roc Chabas]], estes cases havien pertanygut al [[rei Llop]].

L'edifici es va reformar diverses vegades, pero les més importants foren les obres mampreses en el [[sigle XVIII]] pel arquebisbe Mayoral (qui va encarregar els treballs a Josep Herrero) i Fabián i Fuero. En esta reforma es colocà al centre del pati una escultura de sant Tomàs de Villanueva, obra de Josep Esteve Bonet i costejada pel canonge Pérez Bayer.

L'edifici es va reformar diverses vegades, pero les més importants foren les obres mampreses en el [[sigle XVIII]] pel arquebisbe Mayoral (qui va encarregar els treballs a Josep Herrero) i Fabián i Fuero. En esta reforma es colocà al centre del pati una escultura de sant Tomàs de Villanueva, obra de Josep Esteve Bonet i costejada pel canonge Pérez Bayer.

El palau posseïa una gran biblioteca fundada en l'any [[1758]] per l'Arquebisbe Mayoral, elogiada per Ponz, qui digué que era la més antiga de tota la ciutat. Durant la Guerra en [[França]], fon incendiada parcialment, posteriorment l'arquebisbe Simón López i Sicilia la va restaurar i ampliar. També es conservava una colecció numismàtica, escultures antigues i quadres de gran valor.

El palau posseïa una gran biblioteca fundada en l'any [[1758]] per l'Arquebisbe Mayoral, elogiada per Ponz, qui digué que era la més antiga de tota la ciutat. Durant la Guerra en [[França]], fon incendiada parcialment, posteriorment l'arquebisbe Simón López i Sicilia la va restaurar i ampliar. També es conservava una colecció numismàtica, escultures antigues i quadros de gran valor.

En la [[Guerra Civil]] fon incendiat i destruït casi per complet. L'edifici actual obra de l'arquitecte Vicent Traver Tomàs fon construït entre [[1941]] i [[1946]], conservant part de l'antic palau com la capella i el pati.

En la [[Guerra Civil]] fon incendiat i destruït casi per complet. L'edifici actual obra de l'arquitecte [[Vicente Traver Tomás|Vicent Traver Tomàs]] fon construït entre [[1941]] i [[1946]], conservant part de l'antic palau com la capella i el pati.

Durant la seua visita a Valéncia, els [[Papa|papes]] [[Joan Pau II]] i [[Benet XVI]] s'allojaren en el palau.

Durant la seua visita a Valéncia, els [[Papa|papes]] [[Joan Pau II]] i [[Benet XVI]] s'allojaren en el palau.

==Arquitectura==

== Arquitectura ==

L'edifici actual correspon a un estil historicista barroc, propi de la postguerra.

L'edifici actual correspon a un estil historicista barroc, propi de la postguerra.

El presbiteri està separat de la nau central per una balustrada de marbre, té dos portes en un dels seus costats.

El presbiteri està separat de la nau central per una balustrada de marbre, té dos portes en un dels seus costats.

   

   

L'altar major el forma un retaule compost de dos pilastres estriades d'orde jònic i dos miges pilastres llises sobre les quals es recolza un arc de mig punt. Presidix l'altar un llenç de la Puríssima d'autor anònim, encara que alguns l'atribuïxen a Camarón. A la cúpula pintures al fresc sobre el tema del trasllat de la Casa de Loreto, obra de Francisco Llàcer.

L'altar major el forma un retaule compost de dos pilastres estriades d'orde jònic i dos miges pilastres llises sobre les quals es recolza un arc de mig punt. Presidix l'altar un llenç de la Puríssima d'autor anònim, encara que alguns l'atribuïxen a Camarón. En la cúpula pintures al fresc sobre el tema del trasllat de la Casa de Loreto, obra de Francisco Llàcer.

* ALDANA FERNÁNDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, p. 278, tom I, Consell Valencià de Cultura, Valéncia 1999

{{Commonscat|Palau Arquebisbal de València}}

* [http://www.valencia.es/ayuntamiento/infociudad_accesible.nsf/vDocumentosWebListadov/D1F448F3A7F7FF6EC12572C20023FD52?OpenDocument&bdOrigen=&idapoyo=&nivel=3&lang=2 Palau Arquebisbal de Valéncia (Ajuntament de Valéncia)]

[http://www.valencia.es/ayuntamiento/infociudad_accesible.nsf/vDocumentosWebListadov/D1F448F3A7F7FF6EC12572C20023FD52?OpenDocument&bdOrigen=&idapoyo=&nivel=3&lang=2 Palau Arquebisbal de Valéncia (Ajuntament de Valéncia)]

[http://www.jdiezarnal.com/valenciapalacioarzobispal.html Palau Arquebisbal de Valéncia]

* [http://www.jdiezarnal.com/valenciapalacioarzobispal.html Palau Arquebisbal de Valéncia]