158 005
edicions
Canvis
sense resum d'edició
== Història ==
== Història ==
Es troba en el centre de la vila de Paterna i en l'actualitat és la seu del Ajuntament. El palau és un edifici de mijans del [[sigle XVIII]] proyectat per l'arquitecte, i llavors director de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, Antoni Gilabert Fornés.<ref name="berchez81">BÉRCHEZ, J., ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert'', Valéncia 1987, p. 81</ref>
Es troba en el centre de la vila de Paterna i en l'actualitat és la seu del Ajuntament. El palau és un edifici de mijans del [[sigle XVIII]] proyectat per l'arquitecte, i llavors director de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, [[Antoni Gilabert Fornés]].<ref name="berchez81">BÉRCHEZ, J., ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert'', Valéncia 1987, p. 81</ref>
Va ser manat construir, entre els anys [[1765]] i [[1770]],<ref name="berchez83">BÉRCHEZ, J., ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert'', Valéncia 1987, p. 83</ref> pel senyor Antonio Pando Bringaz Arnaiz i Peña, primer comte de la vila. També se l'ha nomenat Palau dels Marquesos de Miraflores pel fet de que el [[23 d'agost]] de [[1817]] se li va concedir este títul a Carlos Francisco Pando i Alava, qui era comte de Villapaterna.
Va ser manat construir, entre els anys [[1765]] i [[1770]],<ref name="berchez83">BÉRCHEZ, J., ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert'', Valéncia 1987, p. 83</ref> pel senyor Antonio Pando Bringaz Arnaiz i Peña, primer comte de la vila. També se l'ha nomenat Palau dels Marquesos de Miraflores pel fet de que el [[23 d'agost]] de l'any [[1817]] se li va concedir este títul a Carlos Francisco Pando i Alava, qui era comte de Villapaterna.
Segons Madoz a mijans del [[sigle XIX]] va ser cedit per a escola i habitació de mestres, i també per a albergar als pobres. En l'any [[1887]] va ser comprat pel banquer Enrique Trenor i Bucelli, passant aixina de nou a propietat privada. Ya en el [[sigle XX]], en l'any [[1921]], va ser utilisat com a hospital de malalts i ferits de la guerra d'[[Àfrica]].
Segons Madoz a mijans del [[sigle XIX]] va ser cedit per a escola i habitació de mestres, i també per a albergar als pobres. En l'any [[1887]] va ser comprat pel banquer Enrique Trenor i Bucelli, passant aixina de nou a propietat privada. Ya en el [[sigle XX]], en l'any [[1921]], va ser utilisat com a hospital de malalts i ferits de la guerra d'[[Àfrica]].
La frontera, de tres plantes i àtic en frontó central, utilisa materials de la manera tradicional, combinant la pedra en el sòcol o en les llindes i brancals de les portades en la rajola en faixes angulars, en les obertures i paraments en general. En la frontera hi ha una simple articulació de buits en balcons, organisats simètricament en funció de l'eix principal de la portada que abasta els tres cossos en altura.
La frontera, de tres plantes i àtic en frontó central, utilisa materials de la manera tradicional, combinant la pedra en el sòcol o en les llindes i brancals de les portades en la rajola en faixes angulars, en les obertures i paraments en general. En la frontera hi ha una simple articulació de buits en balcons, organisats simètricament en funció de l'eix principal de la portada que abasta els tres cossos en altura.
Major interés mostra la composició de la portada, advertint de la influència que sobre Gilabert va eixercir l'edifici de la Duana, a on va participar com a aparellador.La portada repetix l'esquema de les portades laterals d'este edifici, a on una embocadura llisa allindada s'antepost a una atra, a manera de sobrebrancal, deixant aixina el perfil només insinuat.
Major interés mostra la composició de la portada, advertint de la influència que sobre Gilabert va eixercir l'edifici de la Duana, a on va participar com a aparellador.La portada repetix l'esquema de les portades laterals d'este edifici, a on una embocadura llisa allindada s'antepost a una atra, a manera de sobrebrancal, deixant aixina el perfil a soles insinuat.
En el pis principal, seguint una composició de frontera-balcó, es torna a repetir una disposició similar d'elements, pero en volutes laterals.
En el pis principal, seguint una composició de frontera-balcó, es torna a repetir una disposició similar d'elements, pero en volutes laterals.
== Referències ==
== Referències ==
BÉRCHEZ, J., Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert, València 1987, p. 81, 82 i 83
BÉRCHEZ, J., Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert, Valéncia 1987, p. 81, 82 i 83
==Bibliografia==
== Bibliografia ==
Bérchez, Joaquín. Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert. Valéncia: Federico Domenech, 1987. ISBN 84-85402-43-X.
Bérchez, Joaquín. Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert. Valéncia: Federico Domenech, 1987. ISBN 84-85402-43-X.