El bismut s'expandix al solidificar-se; esta propietat ho convertix en un metal idòneu per a fundició. Algunes de les seues aleacions tenen punts de fusió inusualment baixos. És una de les substàncies més fortament diamagnétiques (dificultat per a magnetizar-se). És un mal conductor de la calor i l'electricitat, i pot incrementar-se la seua resistència elèctrica en un camp magnètic, propietat que ho fa útil en instruments per a medir la força d'estos camps. És opac als rajos X i pot amprar-se en fluoroscopia.També es utilisat en lloc del plom en numerosos usos en balística.
+
El bismut s'expandix al solidificar-se; esta propietat ho convertix en un metal idòneu per a fundició. Algunes de les seues aleacions tenen punts de fusió inusualment baixos. És una de les substàncies més fortament diamagnétiques (dificultat per a magnetizar-se). És un mal conductor de la calor i l'electricitat, i pot incrementar-se la seua resistència elèctrica en un camp magnètic, propietat que ho fa útil en instruments per a medir la força d'estos camps. És opac als rajos X i pot amprar-se en fluoroscopia.També es utilisat en lloc del plom en numerosos usos en balística.
== Referències ==
== Referències ==
Llínea 19:
Llínea 19:
* Pott, Johann Heinrich (1738). «De Wismutho». Exercitationes chymicae. Berolini: Apud Johannem Andream Rüdigerum
* Pott, Johann Heinrich (1738). «De Wismutho». Exercitationes chymicae. Berolini: Apud Johannem Andream Rüdigerum