32 722
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[File:San Vicente Mártir. Iglesia de la Roqueta 02.jpg|275px|right|thumb|<center>Detall del Retaule</center>]]
[[File:San Vicente Mártir. Iglesia de la Roqueta 02.jpg|275px|right|thumb|<center>Detall del Retaule</center>]]
L''''Iglésia de Sant Vicent de la Roqueta''', també coneguda com '''Convent de la Roqueta''', actualment nomenada de [[Crist Rei]], és l'iglésia més antiga de [[Valéncia]] Ciutat. Els edificis que formen Sant Vicent de la Roqueta constituixen una de les primeres edificacions cristianes en la ciutat de Valéncia. Tenen el seu orige en el cult a [[Sant Vicent Màrtir]] cap al [[sigle IV]].
Esta històrica i important iglésia primitiva fon construïda sobre un monticul de roca, a on se va construir un “[[martiryum]]” sobre la seua tomba, fòra de les muralles de la ciutat i junt a l'antiga [[Via Augusta]] que travessava la ciutat de [[Valéncia]], a on va rebre martiri el diaca Vicent a principis del [[sigle IV]]. En ella se varen venerar les restes del [[màrtir]] durant sigles.
Esta històrica i important iglésia primitiva va ser construïda sobre un monticul de roca, a on se va construir un “[[martiryum]]” sobre la seua tomba, fora de les muralles de la ciutat i junt a l'antiga [[Via Augusta]] que travessa la ciutat de [[Valéncia]], a on va rebre martiri el diaca [[Sant Vivent Martir|Vicente]] a principis del [[sigle IV]], En ella se varen venerar els restos del [[màrtir]] durant sigles.
== Els [[mossàraps valencians]] i la Roqueta ==
== Els [[mossàraps valencians]] i la Roqueta ==
Es dir, que estava oberta al cult perque el costum dels musulmans va ser no permetre l'edificació de noves iglésies.
Es dir, que estava oberta al cult perque el costum dels musulmans va ser no permetre l'edificació de noves iglésies.
Aixina tenim que en [[1177]], [[Alfons II]] va concedir a l'Abad Dodón i als monges del convent de [[Sant Joan de la Peya]], l'iglésia de Sant Vicent de Valéncia, és dir que indubtablement, en Sant Vicent havien fidels, '''“que era llavors l'iglésia matriu i com a catedral, al prelat del qual, que és el bisbe i al seu capítul, pertanyen els delmes.”'''
Aixina tenim que en l'any [[1177]], [[Alfons II]] va concedir a l'Abad Dodón i als monges del convent de [[Sant Joan de la Peya]], l'iglésia de Sant Vicent de Valéncia, és dir que indubtablement, en Sant Vicent havien fidels, '''“que era llavors l'iglésia matriu i com a catedral, al prelat del qual, que és el bisbe i al seu capítul, pertanyen els delmes.”'''
En [[1212]] Continuava el monasteri de Sant Joan de la Penya en possessió de l'iglésia, sent en eixe any quan el Rei Pere '''“va lloar i va aprovar la dita donació : indici manifest de que la posseïa aquella comunitat en el seu temps”'''
En [[1212]] Continuava el monasteri de Sant Joan de la Penya en possessió de l'iglésia, sent en eixe any quan el Rei Pere '''“va lloar i va aprovar la dita donació : indici manifest de que la posseïa aquella comunitat en el seu temps”'''
Aixina en [[1232]], quan [[Jaume I]] encara es trobava en [[Monzón]], i darrere del pacte en el [[moro Zeit]], i quan ya es preparava la conquista del [[Regne de Valéncia]]:
Aixina en l'any [[1232]], quan [[Jaume I]] encara es trobava en [[Monzón]], i darrere del pacte en el [[moro Zeit]], i quan ya es preparava la conquista del [[Regne de Valéncia]]:
{{cita|“... concedix a l'Abad del monasteri de Sant Victorian a Aragó aquell lloc o iglésia que hi havia en Valéncia i es cridava Sant Vicent...”, “als vostres successors per sempre, com a heretat pròpia, lliure, franca,...”, “... (possessions) que per terra, o per mar li pertanygueren en algun temps, o li pertanyguen, o hagen de pertànyer en algun temps...”}}
{{cita|“... concedix a l'Abad del monasteri de Sant Victorian a Aragó aquell lloc o iglésia que hi havia en Valéncia i es cridava Sant Vicent...”, “als vostres successors per sempre, com a heretat pròpia, lliure, franca,...”, “... (possessions) que per terra, o per mar li pertanygueren en algun temps, o li pertanyguen, o hagen de pertànyer en algun temps...”}}
Durant els sigles [[sigle XIV|XIV]] i [[sigle XV|XV]] es varen alçar unes quantes capelles al voltant de l'iglésia major. A mitat del sigle XV residien en el monasteri 11 monges, en el monasteri tenien distintes dependències entre elles cuina, dormitoris, sala capitular i sagristia.
Durant els sigles [[sigle XIV|XIV]] i [[sigle XV|XV]] es varen alçar unes quantes capelles al voltant de l'iglésia major. A mitat del sigle XV residien en el monasteri 11 monges, en el monasteri tenien distintes dependències entre elles cuina, dormitoris, sala capitular i sagristia.
Durant els sigles [[sigle XVIII|XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]] el recint va patir distintes i importants reformes arribant durant les guerres carlines a derrocar-se la torre, i atres zones del complex en el convent i l'iglésia.
Durant els sigles [[sigle XVIII|XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]] el recint va patir distintes i importants reformes arribant durant les guerres carlistes a derrocar-se la torre, i atres zones del complex en el convent i l'iglésia.
En [[1701]] es va construir la capella de la Mare de Deu de Belem, hui coneguda com de la Comunió.
En [[1701]] es va construir la capella de la Mare de Deu de Belem, hui coneguda com de la Comunió.
El campanar està realisat en rajola. Té planta quadrangular i vans de mig punt.
El campanar està realisat en rajola. Té planta quadrangular i vans de mig punt.
== Referències ==
* [http://www.cult.gva.es/dgpa/documentacion/interno/271.pdf GVA] Patrimoni Cultural Valencià. Generalitat Valenciana]
* Cabanes Pecourt, M. D., Los monasterios valencianos. Su economia en el siglo XV, vol. I, pàgs, 148-157
* [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01826185650146165220035/p0000001.htm#I_0_Chabas Llorens, Els mossàraps valencians, 1891. Real Academia de Historia]
* [http://books.google.es/books?id=lmG68TqN28wC&dq=Malo+de+Molina,+Rodrigo+el+Campeador&printsec=frontcover&source=bl&ots=q7-i4a6zjJ&sig=SlNcWtQb6CMcUySfkPr21iKiqA8&hl=es&ei=YXP4SZfjMMLOjAfTrdXEDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=6 Malo de Molina, Rodrigo el Campeador p 122, 1857. Imprenta Nacional. Madrit] ISBN 84-8339-208-9
* Martínez Aloy, J., Geografía del Reino de Valencia: Provincia de Valencia Tom I. Vol. 2, pàg 259.
* Soriano Sánchez, R., La arqueología cristiana en la ciudad de Valencia: de la leyenda a la realidad, pàgs. 13-16
== Bibliografía ==
== Bibliografia ==
* Benito Goerlich, D., "Iglesia y Monasterio de San Vicente de la Roqueta, actual parroquia de Cristo Rey", Catálogo de Monumentos y Conjuntos de la Comunidad Valenciana, Vol. II, p. 613-618, Ed. Generalitat valenciana, Valéncia, 1983
*[http://books.google.es/books?id=lmG68TqN28wC&dq=Malo+de+Molina,+Rodrigo+el+Campeador&printsec=frontcover&source=bl&ots=q7-i4a6zjJ&sig=SlNcWtQb6CMcUySfkPr21iKiqA8&hl=es&ei=YXP4SZfjMMLOjAfTrdXEDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=6 Malo de Molina, Rodrigo el Campeador p 122, 1857. Imprenta Nacional. Madrit] ISBN 84-8339-208-9.
* Puga, M., "Trazado armónico del templo de san Vicente de la Roqueta en Valencia", Primer coloquio de arte valenciano, p. 95-101, ed. Universitat de Valéncia, Valéncia
* Sanchis Sivera, J., "La diócesis valentina. Nuevos estudios históricos", Anales del Instituto General y Técnico de Valencia, t. IX, pàgs 149-170, 1923
*[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01826185650146165220035/p0000001.htm#I_0_Chabas Llorens, Els mossàraps valencians, 1891. Real Academia de Historia.]
* Serra, A i Soriano, F. J., San Vicente de la Roqueta, ed. Iglesia en Valencia, Valéncia, 1993
* Ubieto Arteta, Antonio. Origenes del Reino de Valencia. Zaragoza. 1981. Facsimil. ISBN 84-7013-155-9
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Church of Sant Vicent de la Roqueta}}
* [http://www.lasprovincias.es/comunitat/opinion/201702/17/sant-vicent-roqueta-20170217003126-v.html Sant Vicent de la Roqueta - [[Òscar Rueda]] - Las Provincias]
*[http://www.lasprovincias.es/comunitat/opinion/201702/17/sant-vicent-roqueta-20170217003126-v.html Sant Vicent de la Roqueta - [[Òscar Rueda]] - Las Provincias]
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]