Diferència entre les revisions de "Principat d'Andorra"
Text reemplaça - 'Serdenya' a 'Sardenya' |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 177: | Llínea 177: | ||
[[File:Andorra topographic map-es.svg|thumb|right|<center>Mapa d'Andorra.</center>]] | [[File:Andorra topographic map-es.svg|thumb|right|<center>Mapa d'Andorra.</center>]] | ||
[[File:Andorra nasa world wind.png|thumb|right|<center>Vista satelital d'Andorra.</center>]] | [[File:Andorra nasa world wind.png|thumb|right|<center>Vista satelital d'Andorra.</center>]] | ||
La superfície d'Andorra, enclobà en la [[Peninsula Iberica]], és de 468 km2, seent un país montanyós, en 65 pics de més de 2.500 m d'altitut. La montanya més alta es el pic de Comapedrosa que, en una altitut de 2.942 msnm, està situàt en la cordillera dels [[Pirineus]], enclavàt entre la frontera d'Espanya i França. En una | La superfície d'Andorra, enclobà en la [[Peninsula Iberica]], és de 468 km2, seent un país montanyós, en 65 pics de més de 2.500 m d'altitut. La montanya més alta es el pic de Comapedrosa que, en una altitut de 2.942 msnm, està situàt en la cordillera dels [[Pirineus]], enclavàt entre la frontera d'Espanya i França. En una regió d'escarpats pics montanyosos i estrets valls per a on fluixen numerosos cursos d'[[aigua]] que s'unixen per a formar els diferents [[riu|rius]] principals. Hi ha grans extensions boscoses de pins i abedulls degut al clima mediterràneu d'alta montanya del que goja el país. | ||
=== Clima === | === Clima === | ||
| Llínea 354: | Llínea 354: | ||
La lliteratura andorrana te els seus origens en el [[sigle XVIII]]. Antoni Fiter i Rosell escrigué un llibre sobre l'història, el govern i els usos i costums d'Andorra que es dia Digest manual de les Valls neutres d'Andorra en [[1748]]. Esta obra també conte els documents de Carlomagno i Ludovico Pío. Actualment el original es conserva en la casa Fiter-Riba, d'Ordino, encara que existix una còpia en el Armari de les set claus de la Casa de la Vall i atra en els archius del Obispat de la Seo d'Urgel. Posteriorment, en [[1763]], el parroc Antoni Puig escrigué el Politar andorrà, obra a on se descrivien els privilegis del Principat i les atribucions de les autoritats. El poeta català Jacinto Verdaguer s'inspirà, en part, en el vall de Sentúria para la seua obra Canigó, publicada en l'any [[1886]]. | La lliteratura andorrana te els seus origens en el [[sigle XVIII]]. Antoni Fiter i Rosell escrigué un llibre sobre l'història, el govern i els usos i costums d'Andorra que es dia Digest manual de les Valls neutres d'Andorra en [[1748]]. Esta obra també conte els documents de Carlomagno i Ludovico Pío. Actualment el original es conserva en la casa Fiter-Riba, d'Ordino, encara que existix una còpia en el Armari de les set claus de la Casa de la Vall i atra en els archius del Obispat de la Seo d'Urgel. Posteriorment, en [[1763]], el parroc Antoni Puig escrigué el Politar andorrà, obra a on se descrivien els privilegis del Principat i les atribucions de les autoritats. El poeta català Jacinto Verdaguer s'inspirà, en part, en el vall de Sentúria para la seua obra Canigó, publicada en l'any [[1886]]. | ||
Com autors de lliteratura contemporànea se poden citar a Antoni Morell i Mora, Albert Salvadó i Miras, Teresa Colom i Pich i Albert Villaró i Boix participant alguns d'estos escritors en la edició de l'any [[2007]] de la Fira del Llibre de | Com autors de lliteratura contemporànea se poden citar a Antoni Morell i Mora, Albert Salvadó i Miras, Teresa Colom i Pich i Albert Villaró i Boix participant alguns d'estos escritors en la edició de l'any [[2007]] de la Fira del Llibre de Frankfurt. Aixina mateix, el Govern andorrà, junt en editiorals catalanes, convoca anualment el Premi Carlemany, i des de l'any 2007, el Premi Ramon Llull. | ||
=== Música === | === Música === | ||
| Llínea 456: | Llínea 456: | ||
=== Telefonia e Internet === | === Telefonia e Internet === | ||
El proveedor de telefonia fixa, mòvil e Internet és el "Servei de Telecomunicacions d'Andorra". La ret telefòncia està composta per conexions de relés de radi en microondes entre centrals per a les conexions locals i circuits terrestres cap a [[Espanya]] i [[França]] per a les comunicacions internacionals. | El proveedor de telefonia fixa, mòvil e Internet és el "Servei de Telecomunicacions d'Andorra". La ret telefòncia està composta per conexions de relés de radi en microondes entre centrals per a les conexions locals i circuits terrestres cap a [[Espanya]] i [[França]] per a les comunicacions internacionals. | ||
== Referències == | == Referències == | ||