Diferència entre les revisions de "José Salvador Ximénez Peset" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 5 edicions intermiges d'3 usuaris)

Llínea 10:

| lloc_mort = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

}}

'''José Salvador Ximénez Peset''' ([[Castelló de la Plana]], [[6 d'agost]] de [[1713]] - [[31 de març]] de [[1803]]) fon un farmacèutic, botànic i escritor [[Valencians|valencià]].

'''José Salvador Ximénez Peset''' ([[Castelló de la Plana]], [[6 d'agost]] de [[1713]] - † [[31 de març]] de [[1803]]) fon un farmacèutic, botànic i escritor [[Valencians|valencià]].

== Biografia ==

José Salvador fon batejat en l'iglésia parroquial de [[Concatedral de Santa Maria de Castelló|Santa Maria de Castelló]], tal i com figura en els registres batismals allí conservats, possiblement estudiaria les primeres lletres en les Aules de la Llatinitat i es desconeix en exactitut en quin lloc va cursar els de Farmàcia, possiblement en l'[[Universitat de Valéncia]].

José Salvador fon batejat en l'iglésia parroquial de [[Concatedral de Santa Maria de Castelló|Santa Maria de Castelló]], tal i com figura en els registres batismals allí conservats, possiblement estudiaria les primeres lletres en les [[Aules de la Llatinitat (Castelló)|Aules de la Llatinitat]] o Aules de Gramàtica i es desconeix en exactitut en quin lloc va cursar els de Farmàcia, possiblement en l'[[Universitat de Valéncia]].

En l'any [[1735]] es va casar en Castelló en Teresa Bedós Peligrí, natural de [[Sant Mateu]], de la que enviudà en [[1747]], es tornà a casar en Antonia Pitarch Sanchis i el matrimoni vivia en una casa del carrer d'En Mig a on Ximénez tenia oberta farmàcia. Tota la seua vida va transcórrer en Castelló, lloc en el que va eixercir la seua professió i es va destacar com el més notable dels cinc farmacèutics que eixercien en la població gràcies a la confecció d'ungüents i apòsemes celebrats localment. Feu testament en el notari de Castelló Felipe Meliá Traver en [[4 de maig]] de [[1797]]. A la seua mort fon enterrat, en l'hàbit del Pare Sant Francesc, en la sepultura dels Pitarch en l'iglésia de Santa Maria. Tingué quatre fills, una filla del seu primer matrimoni i dos varons i una femella del segon.

Llínea 22:

Junt a la seua activitat de boticari, es va dedicar a herborisar, coleccionar i dibuixar aus i palometes del terme de Castelló. Del seu treball com a botànic, ornitòlec i entomòlec es feu resò [[Antonio José Cavanilles]] que en les seues ''Observaciones sobre la historia natural del Reyno de Valencia'' digué d'ell:

{{Cita|Vaig trobar en Castelló lo que no es trobarà en Espanya, ni tal volta fòra d'ella, açò és, un home que sense llibres, sense haver vist jardins, ni tractat en botànics ha dibuixat les plantes, aus i palometes d'aquell terme, distinguint-se en el reyno vegetal, puix ha dibuixat i animat en colors naturals com 700 plantes, notant en on es crien, quando florixen, i l'us que tenen en la medicina. Veritat és que són plantes conegudes, i quines a totes falta el sistema de la fructificació; pero en mig d'estos defectes si Linneo hi haguera vist els quatro toms que formen, sense dubte haguera donat l'autor els elogis corresponents. És est el boticari de dita vila nomenaat Joseph Ximénez, home ya sexagenari: va amprar dèu i sis anys en recórrer la marina, els monts, camps i barrancs per a formar la seua flora; i encara que comencen á faltar-li les forces, pero no l'amor á les plantes: viu retirat en la seua pàtria carregat d'anys i pobrea sense ser conegut ni menys recompensat.}}

{{Cita|Vaig trobar en Castelló lo que no es trobarà en Espanya, ni tal volta fòra d'ella, açò és, un home que sense llibres, sense haver vist jardins, ni tractat en botànics ha dibuixat les plantes, aus i palometes d'aquell terme, distinguint-se en el reyno vegetal, puix ha dibuixat i animat en colors naturals com 700 plantes, notant en a on es crien, quando florixen, i l'us que tenen en la medicina. Veritat és que són plantes conegudes, i quines a totes falta el sistema de la fructificació; pero en mig d'estos defectes si Linneo hi haguera vist els quatro toms que formen, sense dubte haguera donat l'autor els elogis corresponents. És est el boticari de dita vila nomenaat Joseph Ximénez, home ya sexagenari: va amprar dèu i sis anys en recórrer la marina, els monts, camps i barrancs per a formar la seua flora; i encara que comencen á faltar-li les forces, pero no l'amor á les plantes: viu retirat en la seua pàtria carregat d'anys i pobrea sense ser conegut ni menys recompensat.}}

Cavanilles, el seu descobridor, li va dedicar en el seu nom el gènero "Ximenesia" a on figura en la Flora Europea.

Llínea 36:

== Reconeiximents ==

En l'any [[1883]] l'[[Ajuntament de Castelló]] acordà dedicar un carrer al seu nom.

== Referències ==

* [http://dbe.rah.es/biografias/37830/jose-salvador-ximenez-peset Biografia de José Salvador Ximénez Peset - Real Acadèmia de l'Història]

* Mateo Sanz, Gonzalo; Botella Gómez, Juan Vicente «Sobre la “Historia de las plantas” de Salvador Ximénez Peset». Flora Montiberica, Núm. 59, 2015, pàg. 34-40. ISSN: 1138-5952

== Bibliografia ==

* del Río Hijas, María Elena «Aportación histórica a la vida de José Salvador Ximénez Peset, boticario y botánico de Castellón de la Plana (1713-1803)». Estudis castellonencs, Núm. 10, 2005, pàg. 189-218. ISSN: 1130-8788

* Monferrer Guardiola, Rafael «Castellonecs ilustresː el botànic Josep Ximénez Peset (1713-1803)». Penyagolosa: revista de la Excma. Diputación Provincial de Castellón, Núm. 3, 2002, pàg. 43-48. ISSN: 0213-6821

[[Categoria:Biografies]]

@@ Llínea 10: / Llínea 10: @@
 | lloc_mort = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 }}
-'''José Salvador Ximénez Peset''' ([[Castelló de la Plana]], [[6 d'agost]] de [[1713]] - [[31 de març]] de [[1803]]) fon un farmacèutic, botànic i escritor [[Valencians|valencià]].
+'''José Salvador Ximénez Peset''' ([[Castelló de la Plana]], [[6 d'agost]] de [[1713]] - † [[31 de març]] de [[1803]]) fon un farmacèutic, botànic i escritor [[Valencians|valencià]].
 == Biografia ==
-José Salvador fon batejat en l'iglésia parroquial de [[Concatedral de Santa Maria de Castelló|Santa Maria de Castelló]], tal i com figura en els registres batismals allí conservats, possiblement estudiaria les primeres lletres en les Aules de la Llatinitat i es desconeix en exactitut en quin lloc va cursar els de Farmàcia, possiblement en l'[[Universitat de Valéncia]].
+José Salvador fon batejat en l'iglésia parroquial de [[Concatedral de Santa Maria de Castelló|Santa Maria de Castelló]], tal i com figura en els registres batismals allí conservats, possiblement estudiaria les primeres lletres en les [[Aules de la Llatinitat (Castelló)|Aules de la Llatinitat]] o Aules de Gramàtica i es desconeix en exactitut en quin lloc va cursar els de Farmàcia, possiblement en l'[[Universitat de Valéncia]].
 En l'any [[1735]] es va casar en Castelló en Teresa Bedós Peligrí, natural de [[Sant Mateu]], de la que enviudà en [[1747]], es tornà a casar en Antonia Pitarch Sanchis i el matrimoni vivia en una casa del carrer d'En Mig a on Ximénez tenia oberta farmàcia. Tota la seua vida va transcórrer en Castelló, lloc en el que va eixercir la seua professió i es va destacar com el més notable dels cinc farmacèutics que eixercien en la població gràcies a la confecció d'ungüents i apòsemes celebrats localment. Feu testament en el notari de Castelló Felipe Meliá Traver en [[4 de maig]] de [[1797]]. A la seua mort fon enterrat, en l'hàbit del Pare Sant Francesc, en la sepultura dels Pitarch en l'iglésia de Santa Maria. Tingué quatre fills, una filla del seu primer matrimoni i dos varons i una femella del segon.
@@ Llínea 22: / Llínea 22: @@
 Junt a la seua activitat de boticari, es va dedicar a herborisar, coleccionar i dibuixar aus i palometes del terme de Castelló. Del seu treball com a botànic, ornitòlec i entomòlec es feu resò [[Antonio José Cavanilles]] que en les seues ''Observaciones sobre la historia natural del Reyno de Valencia'' digué d'ell:
-{{Cita|Vaig trobar en Castelló lo que no es trobarà en Espanya, ni tal volta fòra d'ella, açò és, un home que sense llibres, sense haver vist jardins, ni tractat en botànics ha dibuixat les plantes, aus i palometes d'aquell terme, distinguint-se en el reyno vegetal, puix ha dibuixat i animat en colors naturals com 700 plantes, notant en on es crien, quando florixen, i l'us que tenen en la medicina. Veritat és que són plantes conegudes, i quines a totes falta el sistema de la fructificació; pero en mig d'estos defectes si Linneo hi haguera vist els quatro toms que formen, sense dubte haguera donat l'autor els elogis corresponents. És est el boticari de dita vila nomenaat Joseph Ximénez, home ya sexagenari: va amprar dèu i sis anys en recórrer la marina, els monts, camps i barrancs per a formar la seua flora; i encara que comencen á faltar-li les forces, pero no l'amor á les plantes: viu retirat en la seua pàtria carregat d'anys i pobrea sense ser conegut ni menys recompensat.}}
+{{Cita|Vaig trobar en Castelló lo que no es trobarà en Espanya, ni tal volta fòra d'ella, açò és, un home que sense llibres, sense haver vist jardins, ni tractat en botànics ha dibuixat les plantes, aus i palometes d'aquell terme, distinguint-se en el reyno vegetal, puix ha dibuixat i animat en colors naturals com 700 plantes, notant en a on es crien, quando florixen, i l'us que tenen en la medicina. Veritat és que són plantes conegudes, i quines a totes falta el sistema de la fructificació; pero en mig d'estos defectes si Linneo hi haguera vist els quatro toms que formen, sense dubte haguera donat l'autor els elogis corresponents. És est el boticari de dita vila nomenaat Joseph Ximénez, home ya sexagenari: va amprar dèu i sis anys en recórrer la marina, els monts, camps i barrancs per a formar la seua flora; i encara que comencen á faltar-li les forces, pero no l'amor á les plantes: viu retirat en la seua pàtria carregat d'anys i pobrea sense ser conegut ni menys recompensat.}}
 Cavanilles, el seu descobridor, li va dedicar en el seu nom el gènero "Ximenesia" a on figura en la Flora Europea.
@@ Llínea 36: / Llínea 36: @@
 == Reconeiximents ==
 En l'any [[1883]] l'[[Ajuntament de Castelló]] acordà dedicar un carrer al seu nom.
 == Referències ==
 * [http://dbe.rah.es/biografias/37830/jose-salvador-ximenez-peset Biografia de José Salvador Ximénez Peset - Real Acadèmia de l'Història]
+* Mateo Sanz, Gonzalo; Botella Gómez, Juan Vicente «Sobre la “Historia de las plantas” de Salvador Ximénez Peset». Flora Montiberica, Núm. 59, 2015, pàg. 34-40. ISSN: 1138-5952
+== Bibliografia ==
+* del Río Hijas, María Elena «Aportación histórica a la vida de José Salvador Ximénez Peset, boticario y botánico de Castellón de la Plana (1713-1803)». Estudis castellonencs, Núm. 10, 2005, pàg. 189-218. ISSN: 1130-8788
+* Monferrer Guardiola, Rafael «Castellonecs ilustresː el botànic Josep Ximénez Peset (1713-1803)». Penyagolosa: revista de la Excma. Diputación Provincial de Castellón, Núm. 3, 2002, pàg. 43-48. ISSN: 0213-6821
 [[Categoria:Biografies]]