Diferència entre les revisions de "Palau de Lluchent"

El '''Castell-Palau de Lluchent''', també nomenat '''Palau dels Pròxida''', és un edifici situat en el centre del núcleu històric de [[Lluchent]], en la [[Vall d'Albaida]] en la [[Comunitat Valenciana]].

Tot fa pensar que fon  Francesc, que des de l'any [[1321]] posseïa la plena jurisdicció sobre els seus vassalls a títul vitalici, el promotor de l'edificació del nou castell, fins al moment, tan sols,  una modesta fortalea quadrada, sense finestres i reforçada per quatre torres als cantons i coronament de merles.  Este model edificatori el trobem en atres castells de colonisació feudal d'estes comarques, fets en els sigles [[sigle XIII|XIII]] i XIV, com ara el [[Palau Comtal de Cocentaina]], el d'Ontinyent o el de Bèlgida; el [[castell de Forna]] o el pròxim castell de Montichelvo, edificat en l'any [[1358]] per Vidal de Vilanova. És per això i, davant la manca de dades més precises, que la construcció del palau-castell se situaria en la década de 1320 ([[1322]]-[[1327]]).

Posteriorment a la seua rehabilitació, en l'any  2010 es va tornar a obrir al públic.

El castell, pertany al [[gòtic valencià]] en una tipologia similar (encara que de cronologia diferent) als castells d'[[Castell d'Albalat dels Sorells|Albalat dels Sorells]], Bétera, [[Castell de Forna|Forna]] i [[Castell-palau d'Alaquàs|Alaquàs]]. El castell fon construït "ex novo", en la tradicional planta quadrada (27 x 28 metros) i quatre torres en les cantonades, emmerlades en el seu orige, i un parament al voltant d'un espai llaugerament rectangular que configura un pati central (11 x 11 metros) en un aljup subterràneu.

L'edifici té dos plantes, i un cos més les torres dels cantons. La frontera principal està orientada a Llevant i té un accés dovellat al centre, del sigle XIV, i dos parells de finestres obertes en la planta noble sense les manilles. La frontera posterior té en el nivell superior una galeria de finestres de mig punt semblant a les dels palaus, com el de Castelló de Rugat(desaparegut), el [[Castell-Palau dels Milà d'Aragó|palau dels Milà i Aragó d'Albaida]], el palau del Marqués de Sant Josep d'Otos, o diverses cases de Xàtiva, Benigànim o Quatretonda. El pis superior albergava les dependències nobles en la planta baixa es destinava a cavalleries, almagasens i servicis.

 

El seu aspecte en un primer moment seria similar al castell de Forna. Els seus murs són de tapia i els forjats estan conformats en la planta baixa per voltes i en les plantes superiors per teginats de [[fusta]]. La disposició de les espilleres, aixina com correntius i buits de pas en els murs de tàpia donen una aproximació dels primers nivells d'utilisació de la fortalea. Durant els sigles XIV-[[Sigle XV|XV]] deixa de tindre sentit l'us com a fortalea i es realisen una serie de reformes tendents a la seua rehabilitació com a residència palatina, deixant de tindre us les espilleres i sent en molts casos tapades.

Una atra peça que caldria situar en este periodo és l'escala gòtica que des del pati central du a la planta noble, en el seu porche sostingut per pilars octogonals i coberta de fusta original.