40 333
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[File:Palau-castell de Llutxent per darrere.JPG|thumb|250 px|Palau-castell de Lluchent per darrere]]
El '''Castell-Palau de Lluchent''', també nomenat '''Palau dels Pròxida''', és un edifici situat en el centre del núcleu històric de [[Lluchent]], en la [[Vall d'Albaida]] en la [[Comunitat Valenciana]].
El '''Castell-Palau de Lluchent''', també nomenat '''Palau dels Pròxida''', o '''Palau Vell''', és un edifici situat en el centre del núcleu històric de [[Lluchent]], en la [[Vall d'Albaida]] en la [[Comunitat Valenciana]].
== Història ==
== Història ==
Fon el tercer baró Francesc de Pròxida (mort en l'any [[1327]]) qui va decidir quedar-se en Lluchent els últims anys de la seua vida, a causa de la seua salut precària. Mort este, la baronesa viuda, Maria de Vidaure, va continuar vivint en Lluchent fins a l'any [[1335]].
Fon el tercer baró Francesc de Pròxida (mort en l'any [[1327]]) qui va decidir quedar-se en Lluchent els últims anys de la seua vida, a causa de la seua salut precària. Mort este, la baronesa viuda, Maria de Vidaure, va continuar vivint en Lluchent fins a l'any [[1335]].
Tot fa pensar que fon Francesc, que des de l'any [[1321]] posseïa la plena jurisdicció sobre els seus vassalls a títul vitalici, el promotor de l'edificació del nou castell, fins al moment, tan sols, una modesta fortalea quadrada, sense finestres i reforçada per quatre torres als cantons i coronament de merles. Este model edificatori el trobem en atres castells de colonisació feudal d'estes comarques, fets en els sigles [[sigle XIII|XIII]] i XIV, com ara el [[Palau Comtal de Cocentaina]], el d'Ontinyent o el de Bèlgida; el [[castell de Forna]] o el pròxim castell de Montichelvo, edificat en l'any [[1358]] per Vidal de Vilanova. És per això i, davant la manca de dades més precises, que la construcció del palau-castell se situaria en la década de 1320 ([[1322]]-[[1327]]).
Tot fa pensar que fon Francesc, que des de l'any [[1321]] posseïa la plena jurisdicció sobre els seus vassalls a títul vitalici, el promotor de l'edificació del nou castell, fins al moment, tan sols, una modesta fortalea quadrada, sense finestres i reforçada per quatre torres als cantons i coronament de merles. Este model edificatori el trobem en atres castells de colonisació feudal d'estes comarques, fets en els sigles [[sigle XIII|XIII]] i XIV, com ara el [[Palau Comtal de Cocentaina]], el d'Ontinyent o el de Bèlgida; el [[castell de Forna]] o el pròxim castell de Montichelvo, edificat en l'any [[1358]] per Vidal de Vilanova. És per això i, davant la manca de senyes més precises, que la construcció del palau-castell se situaria en la década de 1320 ([[1322]]-[[1327]]).
En l'any [[1487]] Pere Maça de Liçana va adquirir la baronia, i en ella el palau, moment en el qual es procedix a la remodelació de l'edifici.
En l'any [[1487]] Pere Maça de Liçana va adquirir la baronia, i en ella el palau, moment en el qual es procedix a la remodelació de l'edifici.
En l'any [[1996]] l'edifici fon adquirit per l'ajuntament i durant els anys [[1998]]-[[2000]] va estar somés a un procés de rehabilitació integral.
En l'any [[1996]] l'edifici fon adquirit per l'ajuntament i durant els anys [[1998]]-[[2000]] va estar somés a un procés de rehabilitació integral.
Posteriorment a la seua rehabilitació, en l'any 2010 es va tornar a obrir al públic.
Posteriorment a la seua rehabilitació, en l'any [[2010]] es va tornar a obrir al públic.
== Descripció ==
== Descripció ==
[[File:Torre restaurada del palau-castell de Llutxent.JPG|thumb|250 px|Torre restaurada del Palau-castell de Lluchent]]
El castell, pertany al [[gòtic valencià]] en una tipologia similar (encara que de cronologia diferent) als castells d'[[Palau dels Sorells |Albalat dels Sorells]], Bétera, [[Castell de Forna|Forna]] i [[Castell-palau d'Alaquàs|Alaquàs]]. El castell fon construït "ex novo", en la tradicional planta quadrada (27 x 28 metros) i quatre torres en les cantonades, emmerlades en el seu orige, i un parament al voltant d'un espai llaugerament rectangular que configura un pati central (11 x 11 metros) en un aljup subterràneu.
El castell, pertany al [[gòtic valencià]] en una tipologia similar (encara que de cronologia diferent) als castells d'[[Palau dels Sorells |Albalat dels Sorells]], Bétera, [[Castell de Forna|Forna]] i [[Castell-palau d'Alaquàs|Alaquàs]]. El castell fon construït "ex novo", en la tradicional planta quadrada (27 x 28 metros) i quatre torres en les cantonades, emmerlades en el seu orige, i un parament al voltant d'un espai llaugerament rectangular que configura un pati central (11 x 11 metros) en un aljup subterràneu.
L'edifici té dos plantes, i un cos més les torres dels cantons. La frontera principal està orientada a Llevant i té un accés dovellat al centre, del sigle XIV, i dos parells de finestres obertes en la planta noble sense les manilles. La frontera posterior té en el nivell superior una galeria de finestres de mig punt semblant a les dels palaus, com el de Castelló de Rugat(desaparegut), el [[Castell-Palau dels Milà d'Aragó|palau dels Milà i Aragó d'Albaida]], el [[Palau del Marqués de Sant Josep|palau del Marqués de Sant Josep d'Otos]], o diverses cases de Xàtiva, Benigànim o Quatretonda. El pis superior albergava les dependències nobles en la planta baixa es destinava a cavalleries, almagasens i servicis.
L'edifici té dos plantes, i un cos més les torres dels cantons. La frontera principal està orientada a Llevant i té un accés dovellat al centre, del sigle XIV, i dos parells de finestres obertes en la planta noble sense les manilles. La frontera posterior té en el nivell superior una galeria de finestres de mig punt semblant a les dels palaus, com el de Castelló de Rugat(desaparegut), el [[Castell-Palau dels Milà d'Aragó|palau dels Milà i Aragó d'Albaida]], el [[Palau del Marqués de Sant Josep|palau del Marqués de Sant Josep d'Otos]], o diverses cases de Xàtiva, Benigànim o Quatretonda. El pis superior albergava les dependències nobles en la planta baixa es destinava a cavalleries, almagasens i servicis.
El seu aspecte en un primer moment seria similar al castell de Forna. Els seus murs són de tapia i els forjats estan conformats en la planta baixa per voltes i en les plantes superiors per teginats de [[fusta]]. La disposició de les espilleres, aixina com correntius i buits de pas en els murs de tàpia donen una aproximació dels primers nivells d'utilisació de la fortalea. Durant els sigles XIV-[[Sigle XV|XV]] deixa de tindre sentit l'us com a fortalea i es realisen una serie de reformes tendents a la seua rehabilitació com a residència palatina, deixant de tindre us les espilleres i sent en molts casos tapades.
[[File:Portada del palau de Llutxent.JPG|thumb|250 px|Portada del Palau de Lluchent]]
El seu aspecte en un primer moment seria similar al castell de Forna. Els seus murs són de tapia i els forjats estan conformats en la planta baixa per voltes i en les plantes superiors per teginats de [[fusta]]. La disposició de les espilleres, aixina com correntius i buits de pas en els murs de tàpia donen una aproximació dels primers nivells d'utilisació de la fortalea. Durant els sigles XIV-[[Sigle XV|XV]] deixa de tindre sentit l'us com a fortalea i es realisen una série de reformes tendents a la seua rehabilitació com a residència palatina, deixant de tindre us les espilleres i sent en molts casos tapades.
Dels elements decoratius es poden comentar les portes en arc de mig punt tant del pati com de la primera planta, aixina com les finestres i fonamentalment el fris decoratiu de la sala d'honor. Estes pintures estarien dins del nomenat gòtic lineal i podrien haver segutt realisades entre els anys [[1320]] i [[1360]]. Atres elements serien els cans que discorren a lo llarc dels paraments tant en la primera com en la segona planta que corresponen a la fase inicial de l'edifici i que definixen un tipo de forjat característic del món gòtic del que encara es conserven alguns trams en l'actual palau.
Dels elements decoratius es poden comentar les portes en arc de mig punt tant del pati com de la primera planta, aixina com les finestres i fonamentalment el fris decoratiu de la sala d'honor. Estes pintures estarien dins del nomenat gòtic lineal i podrien haver segutt realisades entre els anys [[1320]] i [[1360]]. Atres elements serien els cans que discorren a lo llarc dels paraments tant en la primera com en la segona planta que corresponen a la fase inicial de l'edifici i que definixen un tipo de forjat característic del món gòtic del que encara es conserven alguns trams en l'actual palau.
Com a elements decoratius característics de la reforma de finals del sigle XV, caldria senyalar la proliferació del guix en la realisació dels marcs de portes i finestres, l'incorporació en el sistema constructiu d'arcs rebaixats, com a elements que permeten obrir grans buits i en alguns casos en un pilar central donant soport a la clau.
Com a elements decoratius característics de la reforma de finals del sigle XV, caldria senyalar la proliferació del guix en la realisació dels marcs de portes i finestres, l'incorporació en el sistema constructiu d'arcs rebaixats, com a elements que permeten obrir grans buits i en alguns casos en un pilar central donant soport a la clau.
[[File:Torre dreta de la part de davant del palau-castell, Llutxent.JPG|thumb|250 px|Torre dreta de la part de davant del Palau-castell, Lluchent]]
En la torre davantera de la dreta hi ha una finestra en moltures pròpies del gòtic flamíger.
En la torre davantera de la dreta hi ha una finestra en moltures pròpies del gòtic flamíger.
Una atra peça que caldria situar en este periodo és l'escala gòtica que des del pati central du a la planta noble, en el seu porche sostingut per pilars octogonals i coberta de fusta original.
Una atra peça que caldria situar en este periodo és l'escala gòtica que des del pati central du a la planta noble, en el seu porche sostengut per pilars octogonals i coberta de fusta original.
La torre sur-oest manté un aspecte similar a la primera fase en modificacions en la primera planta en l'incorporació de la volta aresta i l'eliminació del forjat que cobria la tercera planta que es desplaça a una cota superior recolzant directament sobre la part superior de les merles.
La torre sur-oest manté un aspecte similar a la primera fase en modificacions en la primera planta en l'incorporació de la volta aresta i l'eliminació del forjat que cobria la tercera planta que es desplaça a una cota superior recolzant directament sobre la part superior de les merles.
El Palau-Castell de Lluchent està catalagot com a [[Be d'Interés Cultural]] des de l'any [[2002]].
== Bibliografia ==
Soler i Molina, Abel. Castells i Palaus de la Vall d'Albaida. Arquitectura i poder feudal. Ajuntament d'Ontinyent, Mancomunitat de municipis de la Vall d'Albaida, Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida, Caixa d'Estalvis d'Ontinyent, 2001. ISBN 84-95102-24-2.
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]