Diferència entre les revisions de "Física" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 4 edicions intermiges d'4 usuaris)

Llínea 68:

En la teoria de la relativitat especial, Einstein, [[Hendrik Lorentz|Lorentz]], [[Hermann Minkowski|Minkowski]] entre atres, varen unificar els conceptes de [[espai]] i [[temps]], en un ramat tetradimensional a qué se li va denominar [[espai-temps]]. La relativitat especial fon una teoria revolucionària per a la seua época, en la que el temps absolut de Newton quede relegat i conceptes com la invariància en la [[velocitat de la llum]], la [[dilatació del temps]], la [[contracció de la llongitut]] i la [[equivalència entre massa i energia]] varen ser introduïts. Ademés en les formulacions de la relativitat especial, les lleis de la física són invariants en tots els [[sistema de referència inercial|sistemes de referència inercials]], com a conseqüència matemàtica es troba com a llímit superior de velocitat a la llum i s'elimina la [[causalitat (física)|causalitat]] deterministe que tenia la física fins llavors. Cal indicar que les lleis del moviment de Newton és un cas particular d'esta teoria on la [[massa]] al viajar a velocitats molt chicotetes no experimenta cap variació en llongitut ni es transforma en energia i el temps se li pot considerar absolut.

D'atra banda, la [[relativitat general]] estudia la [[interacció gravitatòria]] com una deformació en la geometria del [[espai-temps]]. En esta teoria s'introduïxen els conceptes de la [[curvatura de l'espai-temps]] com la causa de la interacció gravitatòria, el [[principi d'equivalència]] que diu que per a tots els observadors locals inercials les lleis de la relativitat especial són invariants i la introducció del moviment d'un partícula per llínees [[geodèsica]]s. La relativitat general no és l'única teoria que descriu a l'atracció gravitatòria pero és la que ~~mes~~ senyes rellevants comprovables ha trobat. Anteriorment a la interacció gravitatòria li la descrivia matemàticament per mig d'una distribució de masses, pero en esta teoria no sols la massa percep esta interacció si no també la [[energia]] per mig de la curvatura de l'espai-temps i és per això que es necessita un atre llenguage matemàtic per a poder descriure-la, el [[càlcul tensorial]]. Molts fenòmens, com la curvatura de la llum per acció de la gravetat i la desviació en la [[òrbita]] de [[Mercuri (planeta)|Mercuri]] són perfectament predites per esta formulació. La relativitat general també va obrir un atre camp d'investigació en la física, conegut com [[cosmologia]] i és àmpliament utilisada en la [[astrofísica]].<ref>http://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/ciencia/volumen2/ciencia3/078/htm/relativ.htm</ref>

D'atra banda, la [[relativitat general]] estudia la [[interacció gravitatòria]] com una deformació en la geometria del [[espai-temps]]. En esta teoria s'introduïxen els conceptes de la [[curvatura de l'espai-temps]] com la causa de la interacció gravitatòria, el [[principi d'equivalència]] que diu que per a tots els observadors locals inercials les lleis de la relativitat especial són invariants i la introducció del moviment d'un partícula per llínees [[geodèsica]]s. La relativitat general no és l'única teoria que descriu a l'atracció gravitatòria pero és la que més senyes rellevants comprovables ha trobat. Anteriorment a la interacció gravitatòria li la descrivia matemàticament per mig d'una distribució de masses, pero en esta teoria no sols la massa percep esta interacció si no també la [[energia]] per mig de la curvatura de l'espai-temps i és per això que es necessita un atre llenguage matemàtic per a poder descriure-la, el [[càlcul tensorial]]. Molts fenòmens, com la curvatura de la llum per acció de la gravetat i la desviació en la [[òrbita]] de [[Mercuri (planeta)|Mercuri]] són perfectament predites per esta formulació. La relativitat general també va obrir un atre camp d'investigació en la física, conegut com [[cosmologia]] i és àmpliament utilisada en la [[astrofísica]].<ref>http://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/ciencia/volumen2/ciencia3/078/htm/relativ.htm</ref>

=== Termodinàmica i mecànica estadística ===

Llínea 84:

La mecànica quàntica és la branca de la física que tracta els [[àtom|sistemes atòmics]] i subatòmics i les seues interaccions en la radiació electromagnètica, en térmens de cantitats [[observable]]s. Es basa en l'observació que totes les formes de [[energia]] se lliberen en unitats discretes o paquets nomenats ''[[quant]]s''. Sorprenentment, la [[teoria quàntica]] a soles permet normalment càlculs [[provabilitat|provabilístics]] o [[estadística|estadístics]] de les característiques observades de les [[partícula elemental|partícules elementals]], entesos en térmens de funcions d'ona. La [[equació de Schrödinger]] eixercix el paper en la mecànica quàntica que les [[lleis de Newton]] i la [[conservació de l'energia]] fan en la mecànica clàssica. És a dir, la predicció del comportament futur d'un sistema dinàmic, i és una equació d'ona en térmens d'una [[funció d'ona]] la que preveu analíticament la provabilitat precisa dels acontenyiments o resultats.

Segons les teories anteriors de la física clàssica, l'energia es tractava únicament com un fenomen continu, en tant que la matèria se supon que ocupa una regió molt concreta del [[espai]] i que es mou de manera contínua. Segons la teoria quàntica, l'energia s'emet i s'absorbix en cantitats discretes i minúscules. Un paquet individual d'energia, ~~cridat~~ quant, en algunes situacions es comporta com una [[partícula subatòmica|partícula]] de matèria. D'atra banda, es va trobar que les partícules exponen algunes propietats ondulatòries quan estan en moviment i ya no són vistes com localisades en una regió determinada sino més aïna esteses en certa manera. La llum o una atra radiació emesa o absorbida per un [[àtom]] a soles té certes [[freqüència]]s (o [[llongitut d'ona|llongituts d'ona]]), com pot vore's en la [[llínea espectral|línea de l'espectre]] associat al [[element químic]] representat per tal àtom. La teoria quàntica demostra que tals freqüències corresponen a nivells definits dels quants de llum, o [[fotó|fotons]], i és el resultat del fet que els electrons de l'àtom a soles poden tindre certs valors d'energia permesos. Quan un [[electró]] passa d'un nivell a permés a un atre, una cantitat d'energia és emesa o absorbida la freqüència de la qual és directament proporcional a la diferència d'energia entre els dos nivells.

Segons les teories anteriors de la física clàssica, l'energia es tractava únicament com un fenomen continu, en tant que la matèria se supon que ocupa una regió molt concreta del [[espai]] i que es mou de manera contínua. Segons la teoria quàntica, l'energia s'emet i s'absorbix en cantitats discretes i minúscules. Un paquet individual d'energia, nomenat quant, en algunes situacions es comporta com una [[partícula subatòmica|partícula]] de matèria. D'atra banda, es va trobar que les partícules exponen algunes propietats ondulatòries quan estan en moviment i ya no són vistes com localisades en una regió determinada sino més aïna esteses en certa manera. La llum o una atra radiació emesa o absorbida per un [[àtom]] a soles té certes [[freqüència]]s (o [[llongitut d'ona|llongituts d'ona]]), com pot vore's en la [[llínea espectral|línea de l'espectre]] associat al [[element químic]] representat per tal àtom. La teoria quàntica demostra que tals freqüències corresponen a nivells definits dels quants de llum, o [[fotó|fotons]], i és el resultat del fet que els electrons de l'àtom a soles poden tindre certs valors d'energia permesos. Quan un [[electró]] passa d'un nivell a permés a un atre, una cantitat d'energia és emesa o absorbida la freqüència de la qual és directament proporcional a la diferència d'energia entre els dos nivells.

[[Archiu:3D Wavefunction (2,2,2).gif|thumb|left|Esquema d'un orbital en dos dimensions.]]

Llínea 129:

La física de partícules és la branca de la física que estudia els components elementals de la matèria i les interaccions entre ells com si estes foren partícules. Es la flama també ''física d'altes energies'' puix moltes de les partícules elementals no es troben en la naturalea i cal crear-les en colisions d'alta energia entre atres partícules, com es fa en els [[accelerador de partícules|acceleradors de partícules]]. Els principals centres d'estudi sobre partícules són el Laboratori Nacional Fermi o [[Fermilab]] en [[Estats Units]] i el Centre Europeu per a la Investigació Nuclear o [[CERN]] en la frontera entre [[Suïssa]] i [[França]]. En estos laboratoris lo que es conseguix és obtindre energies semblants a les que se creu que varen existir en el [[Big Bang]] i aixina s'intenta tindre cada vegada més proves del [[orige de l'univers]].

En l'actualitat, les partícules elementals es classifiquen seguint el ~~cridat~~ [[Model Estàndart]] en dos grans grups: [[Bosó|bosons]] i [[Fermió|fermions]]. Els bosons són les partícules que interactuen en la matèria i els fermions són les partícules constituents de la matèria. En el model estàndart s'explica com les [[interaccions fonamentals]] en forma de partícules (bosons) interactuen en les partícules de matèria (fermions). Aixina, el [[electromagnetisme]] té la seua partícula nomenada [[fotó]], la interacció nuclear forta té al [[gluó]], la interacció nuclear dèbil als [[bosons W i Z]] i la gravetat a una partícula encara hipotètica nomenada [[gravitó]]. Entre els fermions hi ha més varietat, es troben dos tipos: els [[leptó|leptons]] i els [[quark]]s. En conjunt, el model estàndart conté 24 partícules fonamentals que constituïxen la matèria (12 parells de partícules/antipartícules) junt en 3 famílies de [[bosó de gauge|bosons de gauge]] responsables de transportar les interaccions.

En l'actualitat, les partícules elementals es classifiquen seguint el nomenat [[Model Estàndart]] en dos grans grups: [[Bosó|bosons]] i [[Fermió|fermions]]. Els bosons són les partícules que interactuen en la matèria i els fermions són les partícules constituents de la matèria. En el model estàndart s'explica com les [[interaccions fonamentals]] en forma de partícules (bosons) interactuen en les partícules de matèria (fermions). Aixina, el [[electromagnetisme]] té la seua partícula nomenada [[fotó]], la interacció nuclear forta té al [[gluó]], la interacció nuclear dèbil als [[bosons W i Z]] i la gravetat a una partícula encara hipotètica nomenada [[gravitó]]. Entre els fermions hi ha més varietat, es troben dos tipos: els [[leptó|leptons]] i els [[quark]]s. En conjunt, el model estàndart conté 24 partícules fonamentals que constituïxen la matèria (12 parells de partícules/antipartícules) junt en 3 famílies de [[bosó de gauge|bosons de gauge]] responsables de transportar les interaccions.

=== Astrofísica ===

Llínea 175:

== Referències ==

== Bibliografia ==

* Feynman, R.P. (1965). The Character of Physical Law. ISBN 978-0-262-56003-0

* Manzanelli, Lara (2008). Fundamentos de Física, Volumen 2 6a.ed. Cengage Learning. ISBN 978-970-686-863-3

* Mattis, D.C. (2006). The Theory of Magnetism Made Simple. World Scientific. ISBN 978-981-238-579-6

* O'Connor, J.J.; Robertson, E.F. (February 1996a). «Special Relativity». University of St Andrews

* Schrödinger, E. (1995). The Interpretation of Quantum Mechanics. Ox Bow Press. ISBN 978-1-881987-09-3

* Serway Raimond, Faunghn Jerry (2005). Física - Sexta Edición. Thompson. ISBN 970-686-377-X

* Tipler, Paul; Llewellyn, Ralph (2003). Modern Physics. W. H. Freeman. ISBN 978-0-7167-4345-3

* Young, H.D.; Freedman, R.A. (2014). Sears and Zemansky's University Physics with Modern Physics Technology Update (13th edición). Pearson Education. ISBN 978-1-292-02063-1

== Enllaços externs ==

*[http://www.experimentoscaseros.com.ar Experiments Casolans de Física]

* [http://www.experimentoscaseros.com.ar Experiments Casolans de Física]

*[http://www.fisicaysociedad.es Física i Societat]

* [http://www.fisicaysociedad.es Física i Societat]

*[http://www.cofis.es Colege oficial de físics]

* [http://www.cofis.es Colege oficial de físics]

*[http://www.ucm.es/info/rsef/ Real Societat espanyola de física]

* [http://www.ucm.es/info/rsef/ Real Societat espanyola de física]

*[http://www.fisimur.org Fisimur]

* [http://www.fisimur.org Fisimur]

*[http://www.fisicahoy.com Fisicahoy]

* [http://www.fisicahoy.com Fisicahoy]

*[http://omega.ilce.edu.mx:3000/sites/ciencia/html/fisica.html artículs de Física]

* [http://omega.ilce.edu.mx:3000/sites/ciencia/html/fisica.html artículs de Física]

*[http://www.lawebdefisica.com La web de Física]

* [http://www.lawebdefisica.com La web de Física]

*[http://fisica.wikidot.com/ Ensenyança de la Física]

* [http://fisica.wikidot.com/ Ensenyança de la Física]

[[Categoria:Física| ]]

@@ Llínea 68: / Llínea 68: @@
 En la teoria de la relativitat especial, Einstein, [[Hendrik Lorentz|Lorentz]], [[Hermann Minkowski|Minkowski]] entre atres, varen unificar els conceptes de [[espai]] i [[temps]], en un ramat tetradimensional a qué se li va denominar [[espai-temps]]. La relativitat especial fon una teoria revolucionària per a la seua época, en la que el temps absolut de Newton quede relegat i conceptes com la invariància en la [[velocitat de la llum]], la [[dilatació del temps]], la [[contracció de la llongitut]] i la [[equivalència entre massa i energia]] varen ser introduïts. Ademés en les formulacions de la relativitat especial, les lleis de la física són invariants en tots els [[sistema de referència inercial|sistemes de referència inercials]], com a conseqüència matemàtica es troba com a llímit superior de velocitat a la llum i s'elimina la [[causalitat (física)|causalitat]] deterministe que tenia la física fins llavors. Cal indicar que les lleis del moviment de Newton és un cas particular d'esta teoria on la [[massa]] al viajar a velocitats molt chicotetes no experimenta cap variació en llongitut ni es transforma en energia i el temps se li pot considerar absolut.
-D'atra banda, la [[relativitat general]] estudia la [[interacció gravitatòria]] com una deformació en la geometria del [[espai-temps]]. En esta teoria s'introduïxen els conceptes de la [[curvatura de l'espai-temps]] com la causa de la interacció gravitatòria, el [[principi d'equivalència]] que diu que per a tots els observadors locals inercials les lleis de la relativitat especial són invariants i la introducció del moviment d'un partícula per llínees [[geodèsica]]s. La relativitat general no és l'única teoria que descriu a l'atracció gravitatòria pero és la que mes senyes rellevants comprovables ha trobat. Anteriorment a la interacció gravitatòria li la descrivia matemàticament per mig d'una distribució de masses, pero en esta teoria no sols la massa percep esta interacció si no també la [[energia]] per mig de la curvatura de l'espai-temps i és per això que es necessita un atre llenguage matemàtic per a poder descriure-la, el [[càlcul tensorial]]. Molts fenòmens, com la curvatura de la llum per acció de la gravetat i la desviació en la [[òrbita]] de [[Mercuri (planeta)|Mercuri]] són perfectament predites per esta formulació. La relativitat general també va obrir un atre camp d'investigació en la física, conegut com [[cosmologia]] i és àmpliament utilisada en la [[astrofísica]].<ref>http://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/ciencia/volumen2/ciencia3/078/htm/relativ.htm</ref>
+D'atra banda, la [[relativitat general]] estudia la [[interacció gravitatòria]] com una deformació en la geometria del [[espai-temps]]. En esta teoria s'introduïxen els conceptes de la [[curvatura de l'espai-temps]] com la causa de la interacció gravitatòria, el [[principi d'equivalència]] que diu que per a tots els observadors locals inercials les lleis de la relativitat especial són invariants i la introducció del moviment d'un partícula per llínees [[geodèsica]]s. La relativitat general no és l'única teoria que descriu a l'atracció gravitatòria pero és la que més senyes rellevants comprovables ha trobat. Anteriorment a la interacció gravitatòria li la descrivia matemàticament per mig d'una distribució de masses, pero en esta teoria no sols la massa percep esta interacció si no també la [[energia]] per mig de la curvatura de l'espai-temps i és per això que es necessita un atre llenguage matemàtic per a poder descriure-la, el [[càlcul tensorial]]. Molts fenòmens, com la curvatura de la llum per acció de la gravetat i la desviació en la [[òrbita]] de [[Mercuri (planeta)|Mercuri]] són perfectament predites per esta formulació. La relativitat general també va obrir un atre camp d'investigació en la física, conegut com [[cosmologia]] i és àmpliament utilisada en la [[astrofísica]].<ref>http://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/ciencia/volumen2/ciencia3/078/htm/relativ.htm</ref>
 === Termodinàmica i mecànica estadística ===
@@ Llínea 84: / Llínea 84: @@
 La mecànica quàntica és la branca de la física que tracta els [[àtom|sistemes atòmics]] i subatòmics i les seues interaccions en la radiació electromagnètica, en térmens de cantitats [[observable]]s. Es basa en l'observació que totes les formes de [[energia]] se lliberen en unitats discretes o paquets nomenats ''[[quant]]s''. Sorprenentment, la [[teoria quàntica]] a soles permet normalment càlculs [[provabilitat|provabilístics]] o [[estadística|estadístics]] de les característiques observades de les [[partícula elemental|partícules elementals]], entesos en térmens de funcions d'ona. La [[equació de Schrödinger]] eixercix el paper en la mecànica quàntica que les [[lleis de Newton]] i la [[conservació de l'energia]] fan en la mecànica clàssica. És a dir, la predicció del comportament futur d'un sistema dinàmic, i és una equació d'ona en térmens d'una [[funció d'ona]] la que preveu analíticament la provabilitat precisa dels acontenyiments o resultats.
-Segons les teories anteriors de la física clàssica, l'energia es tractava únicament com un fenomen continu, en tant que la matèria se supon que ocupa una regió molt concreta del [[espai]] i que es mou de manera contínua. Segons la teoria quàntica, l'energia s'emet i s'absorbix en cantitats discretes i minúscules. Un paquet individual d'energia, cridat quant, en algunes situacions es comporta com una [[partícula subatòmica|partícula]] de matèria. D'atra banda, es va trobar que les partícules exponen algunes propietats ondulatòries quan estan en moviment i ya no són vistes com localisades en una regió determinada sino més aïna esteses en certa manera. La llum o una atra radiació emesa o absorbida per un [[àtom]] a soles té certes [[freqüència]]s (o [[llongitut d'ona|llongituts d'ona]]), com pot vore's en la [[llínea espectral|línea de l'espectre]] associat al [[element químic]] representat per tal àtom. La teoria quàntica demostra que tals freqüències corresponen a nivells definits dels quants de llum, o [[fotó|fotons]], i és el resultat del fet que els electrons de l'àtom a soles poden tindre certs valors d'energia permesos. Quan un [[electró]] passa d'un nivell a permés a un atre, una cantitat d'energia és emesa o absorbida la freqüència de la qual és directament proporcional a la diferència d'energia entre els dos nivells.
+Segons les teories anteriors de la física clàssica, l'energia es tractava únicament com un fenomen continu, en tant que la matèria se supon que ocupa una regió molt concreta del [[espai]] i que es mou de manera contínua. Segons la teoria quàntica, l'energia s'emet i s'absorbix en cantitats discretes i minúscules. Un paquet individual d'energia, nomenat quant, en algunes situacions es comporta com una [[partícula subatòmica|partícula]] de matèria. D'atra banda, es va trobar que les partícules exponen algunes propietats ondulatòries quan estan en moviment i ya no són vistes com localisades en una regió determinada sino més aïna esteses en certa manera. La llum o una atra radiació emesa o absorbida per un [[àtom]] a soles té certes [[freqüència]]s (o [[llongitut d'ona|llongituts d'ona]]), com pot vore's en la [[llínea espectral|línea de l'espectre]] associat al [[element químic]] representat per tal àtom. La teoria quàntica demostra que tals freqüències corresponen a nivells definits dels quants de llum, o [[fotó|fotons]], i és el resultat del fet que els electrons de l'àtom a soles poden tindre certs valors d'energia permesos. Quan un [[electró]] passa d'un nivell a permés a un atre, una cantitat d'energia és emesa o absorbida la freqüència de la qual és directament proporcional a la diferència d'energia entre els dos nivells.
 [[Archiu:3D Wavefunction (2,2,2).gif|thumb|left|Esquema d'un orbital en dos dimensions.]]
@@ Llínea 129: / Llínea 129: @@
 La física de partícules és la branca de la física que estudia els components elementals de la matèria i les interaccions entre ells com si estes foren partícules. Es la flama també ''física d'altes energies'' puix moltes de les partícules elementals no es troben en la naturalea i cal crear-les en colisions d'alta energia entre atres partícules, com es fa en els [[accelerador de partícules|acceleradors de partícules]]. Els principals centres d'estudi sobre partícules són el Laboratori Nacional Fermi o [[Fermilab]] en [[Estats Units]] i el Centre Europeu per a la Investigació Nuclear o [[CERN]] en la frontera entre [[Suïssa]] i [[França]]. En estos laboratoris lo que es conseguix és obtindre energies semblants a les que se creu que varen existir en el [[Big Bang]] i aixina s'intenta tindre cada vegada més proves del [[orige de l'univers]].
-En l'actualitat, les partícules elementals es classifiquen seguint el cridat [[Model Estàndart]] en dos grans grups: [[Bosó|bosons]] i [[Fermió|fermions]]. Els bosons són les partícules que interactuen en la matèria i els fermions són les partícules constituents de la matèria. En el model estàndart s'explica com les [[interaccions fonamentals]] en forma de partícules (bosons) interactuen en les partícules de matèria (fermions). Aixina, el [[electromagnetisme]] té la seua partícula nomenada  [[fotó]], la interacció nuclear forta té al [[gluó]], la interacció nuclear dèbil als [[bosons W i Z]] i la gravetat a una partícula encara hipotètica nomenada [[gravitó]]. Entre els fermions hi ha més varietat, es troben dos tipos: els [[leptó|leptons]] i els [[quark]]s. En conjunt, el model estàndart conté 24 partícules fonamentals que constituïxen la matèria (12 parells de partícules/antipartícules) junt en 3 famílies de [[bosó de gauge|bosons de gauge]] responsables de transportar les interaccions.
+En l'actualitat, les partícules elementals es classifiquen seguint el nomenat [[Model Estàndart]] en dos grans grups: [[Bosó|bosons]] i [[Fermió|fermions]]. Els bosons són les partícules que interactuen en la matèria i els fermions són les partícules constituents de la matèria. En el model estàndart s'explica com les [[interaccions fonamentals]] en forma de partícules (bosons) interactuen en les partícules de matèria (fermions). Aixina, el [[electromagnetisme]] té la seua partícula nomenada  [[fotó]], la interacció nuclear forta té al [[gluó]], la interacció nuclear dèbil als [[bosons W i Z]] i la gravetat a una partícula encara hipotètica nomenada [[gravitó]]. Entre els fermions hi ha més varietat, es troben dos tipos: els [[leptó|leptons]] i els [[quark]]s. En conjunt, el model estàndart conté 24 partícules fonamentals que constituïxen la matèria (12 parells de partícules/antipartícules) junt en 3 famílies de [[bosó de gauge|bosons de gauge]] responsables de transportar les interaccions.
 === Astrofísica ===
@@ Llínea 175: / Llínea 175: @@
 == Referències ==
 {{Listaref|2}}
+== Bibliografia ==
+* Feynman, R.P. (1965). The Character of Physical Law. ISBN 978-0-262-56003-0
+* Manzanelli, Lara (2008). Fundamentos de Física, Volumen 2 6a.ed. Cengage Learning. ISBN 978-970-686-863-3
+* Mattis, D.C. (2006). The Theory of Magnetism Made Simple. World Scientific. ISBN 978-981-238-579-6
+* O'Connor, J.J.; Robertson, E.F. (February 1996a). «Special Relativity». University of St Andrews
+* Schrödinger, E. (1995). The Interpretation of Quantum Mechanics. Ox Bow Press. ISBN 978-1-881987-09-3
+* Serway Raimond, Faunghn Jerry (2005). Física - Sexta Edición. Thompson. ISBN 970-686-377-X
+* Tipler, Paul; Llewellyn, Ralph (2003). Modern Physics. W. H. Freeman. ISBN 978-0-7167-4345-3
+* Young, H.D.; Freedman, R.A. (2014). Sears and Zemansky's University Physics with Modern Physics Technology Update (13th edición). Pearson Education. ISBN 978-1-292-02063-1
 == Enllaços externs ==
-*[http://www.experimentoscaseros.com.ar Experiments Casolans de Física]
+* [http://www.experimentoscaseros.com.ar Experiments Casolans de Física]
-*[http://www.fisicaysociedad.es Física i Societat]
+* [http://www.fisicaysociedad.es Física i Societat]
-*[http://www.cofis.es Colege oficial de físics]
+* [http://www.cofis.es Colege oficial de físics]
-*[http://www.ucm.es/info/rsef/ Real Societat espanyola de física]
+* [http://www.ucm.es/info/rsef/ Real Societat espanyola de física]
-*[http://www.fisimur.org Fisimur]
+* [http://www.fisimur.org Fisimur]
-*[http://www.fisicahoy.com Fisicahoy]
+* [http://www.fisicahoy.com Fisicahoy]
-*[http://omega.ilce.edu.mx:3000/sites/ciencia/html/fisica.html artículs de Física]
+* [http://omega.ilce.edu.mx:3000/sites/ciencia/html/fisica.html artículs de Física]
-*[http://www.lawebdefisica.com La web de Física]
+* [http://www.lawebdefisica.com La web de Física]
-*[http://fisica.wikidot.com/ Ensenyança de la Física]
+* [http://fisica.wikidot.com/ Ensenyança de la Física]
-{{traduït de|es|Física}}
+{{Llista artículs destacats}}
 [[Categoria:Física| ]]