| Llínea 3: |
Llínea 3: |
| | Va ser llançada al mercat en l'any [[1990]] en l'objectiu de dar servici a una demanda creixent i resoldre els problemes de congestió espectral del sistema vigent, el TMA-450. Mentres que este es basava en l'estandar NMT, MoviLine utilisava ETACS. Encara la llicencia permetia la CTNE oferir el servici fins el [[1 de giner]] de [[2007]], el servici va desaparéixer el [[31 de decembre]] de [[2003]] a petició de la pròpia empresa.[1] | | Va ser llançada al mercat en l'any [[1990]] en l'objectiu de dar servici a una demanda creixent i resoldre els problemes de congestió espectral del sistema vigent, el TMA-450. Mentres que este es basava en l'estandar NMT, MoviLine utilisava ETACS. Encara la llicencia permetia la CTNE oferir el servici fins el [[1 de giner]] de [[2007]], el servici va desaparéixer el [[31 de decembre]] de [[2003]] a petició de la pròpia empresa.[1] |
| | | | |
| − | Durant la seua història, el sistema anaògic va permetre oferir una cobertura un poquet major a la digital, en especial en zones rurals i costeres. Açò el va fer especialment atractiu per a cobrir zones alluntades dels núcleus urbans i donar servici a embarcacions. Per atra part, en llínies generals la calitat del so era pijor, la transmissió de dades era lent i les comunicacions eren susceptibles de captació per mig d'escàners de freqüència. | + | Durant la seua història, el sistema anaògic va permetre oferir una cobertura un poquet major a la digital, en especial en zones rurals i costeres. Açò el va fer especialment atractiu per a cobrir zones alluntades dels núcleus urbans i donar servici a embarcacions. Per atra part, en llínies generals la calitat del so era pijor, la transmissió de senyes era lent i les comunicacions eren susceptibles de captació per mig d'escàners de freqüència. |
| | | | |
| | El creiximent més ràpit d'abonats va ocórrer des de l'inici de l'any [[1995]] fins a [[giner]] de l'any [[1996]], passant dels 400.000 fins les 900.000 i roçant el seu llímit tècnic, estimat en un milló. | | El creiximent més ràpit d'abonats va ocórrer des de l'inici de l'any [[1995]] fins a [[giner]] de l'any [[1996]], passant dels 400.000 fins les 900.000 i roçant el seu llímit tècnic, estimat en un milló. |
| Llínea 9: |
Llínea 9: |
| | Les freqüències en la banda dels 900 MHz utilisades pel servici es quedaren durant un temps per a l'us en la Telefonia Rural per Acces Celular. Posteriorment, eixes freqüències varen ser assignades per la CMT als operadors Telefònica Móviles (que el va usar pel seu servici digital, baix la marca Movistar) i Amena, la qual no tenia presencia en la banda 900. | | Les freqüències en la banda dels 900 MHz utilisades pel servici es quedaren durant un temps per a l'us en la Telefonia Rural per Acces Celular. Posteriorment, eixes freqüències varen ser assignades per la CMT als operadors Telefònica Móviles (que el va usar pel seu servici digital, baix la marca Movistar) i Amena, la qual no tenia presencia en la banda 900. |
| | | | |
| − | =Biografia= | + | == Bibliografia == |
| | | | |
| − | Pérez Yuste, Antonio ([[setembre]] de [[2002]]). «El proceso de implantación de la telefonía móvil en España». Consultat el [[1 de setembre]] de [[2009]]. | + | Pérez Yuste, Antonio ([[setembre]] de [[2002]]). «El proceso de implantación de la telefonía móvil en España» |
| | | | |
| | [[Categoria:Operadors de telefonia mòvil en Espanya]] | | [[Categoria:Operadors de telefonia mòvil en Espanya]] |