Canvis

196 bytes afegits ,  09:16 10 ago 2024
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
[[File:Triceratops_BW.jpg|250px|thumb|right|<center>[[Triceratops]].</center>]]
+
[[File:Triceratops_BW.jpg|thumb|250px|[[Triceratops]]]]
 +
 
 +
[[File:Triceratops-vs-T-Rex001.jpg|thumb|250px|[[Tyrannosaurus rex]] i [[Triceratops]]]]
 +
 
 
'''Dinosàuria''' (gr. "fardachos terribles") o '''dinosauris''' és un superorde d'animals vertebrats que dominaren els ecosistemes del [[mesozoic]] durant uns 160 millons d'[[any|anys]], atenint una gran diversitat i en general tamanys jagantescs. Una de les seues principals característiques distinguibles fon que posseïen les cames situades per devall del cos, com els mamífers, i no cap als costats,com la major part dels reptils. Durant els últims anys s'han acumulat probes científiques molt contundents de que chicotets dinosauris carnívors donaren orige a les [[au]]s durant el periodo [[Juràsic]]. D'ahí que, actualment, les aus estiguen classificades dins de Dinosauria. Els dinosauris es confonen freqüentment en atres tipos de reptils antics, com els alats pterosauris, els teràpsits pelicosauris i els aquàtics ictiosauris, plesiosauris, i mosasauris, encara que ningú d'estos era realment dinosauri.
 
'''Dinosàuria''' (gr. "fardachos terribles") o '''dinosauris''' és un superorde d'animals vertebrats que dominaren els ecosistemes del [[mesozoic]] durant uns 160 millons d'[[any|anys]], atenint una gran diversitat i en general tamanys jagantescs. Una de les seues principals característiques distinguibles fon que posseïen les cames situades per devall del cos, com els mamífers, i no cap als costats,com la major part dels reptils. Durant els últims anys s'han acumulat probes científiques molt contundents de que chicotets dinosauris carnívors donaren orige a les [[au]]s durant el periodo [[Juràsic]]. D'ahí que, actualment, les aus estiguen classificades dins de Dinosauria. Els dinosauris es confonen freqüentment en atres tipos de reptils antics, com els alats pterosauris, els teràpsits pelicosauris i els aquàtics ictiosauris, plesiosauris, i mosasauris, encara que ningú d'estos era realment dinosauri.
   Llínea 6: Llínea 9:     
== Biologia ==
 
== Biologia ==
 +
[[File:Largestdinosaursbysuborder scale.png|thumb|250px|Diagrama a escala comparant els majors dinosauris coneguts i un humà]]
 +
 
Alguns són herbívors, atres carnívors o omnívors. Els primers dinosauris varen ser bípedos, pero molts grups varen incloure espècies cuadrúpedes, i alguns podien alternar els dos tipos de locomoció. Les banyes o crestes són comunes a tots els grups de dinosauris, i alguns grups varen desenrollar modificacions esquelètiques com a armadures òssees i espines. L'evidència sugerix que la posada d'ous i la construcció de nius varen ser traces que compartien tots els dinosauris.
 
Alguns són herbívors, atres carnívors o omnívors. Els primers dinosauris varen ser bípedos, pero molts grups varen incloure espècies cuadrúpedes, i alguns podien alternar els dos tipos de locomoció. Les banyes o crestes són comunes a tots els grups de dinosauris, i alguns grups varen desenrollar modificacions esquelètiques com a armadures òssees i espines. L'evidència sugerix que la posada d'ous i la construcció de nius varen ser traces que compartien tots els dinosauris.
  
71 007

edicions