Diferència entre les revisions de "Dinosauri"
Sense resum d'edició |
|||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Triceratops_BW.jpg|250px|thumb| | [[File:Triceratops_BW.jpg|thumb|250px|[[Triceratops]]]] | ||
[[File:Triceratops-vs-T-Rex001.jpg|thumb|250px|[[Tyrannosaurus rex]] i [[Triceratops]]]] | |||
'''Dinosàuria''' (gr. "fardachos terribles") o '''dinosauris''' és un superorde d'animals vertebrats que dominaren els ecosistemes del [[mesozoic]] durant uns 160 millons d'[[any|anys]], atenint una gran diversitat i en general tamanys jagantescs. Una de les seues principals característiques distinguibles fon que posseïen les cames situades per devall del cos, com els mamífers, i no cap als costats,com la major part dels reptils. Durant els últims anys s'han acumulat probes científiques molt contundents de que chicotets dinosauris carnívors donaren orige a les [[au]]s durant el periodo [[Juràsic]]. D'ahí que, actualment, les aus estiguen classificades dins de Dinosauria. Els dinosauris es confonen freqüentment en atres tipos de reptils antics, com els alats pterosauris, els teràpsits pelicosauris i els aquàtics ictiosauris, plesiosauris, i mosasauris, encara que ningú d'estos era realment dinosauri. | '''Dinosàuria''' (gr. "fardachos terribles") o '''dinosauris''' és un superorde d'animals vertebrats que dominaren els ecosistemes del [[mesozoic]] durant uns 160 millons d'[[any|anys]], atenint una gran diversitat i en general tamanys jagantescs. Una de les seues principals característiques distinguibles fon que posseïen les cames situades per devall del cos, com els mamífers, i no cap als costats,com la major part dels reptils. Durant els últims anys s'han acumulat probes científiques molt contundents de que chicotets dinosauris carnívors donaren orige a les [[au]]s durant el periodo [[Juràsic]]. D'ahí que, actualment, les aus estiguen classificades dins de Dinosauria. Els dinosauris es confonen freqüentment en atres tipos de reptils antics, com els alats pterosauris, els teràpsits pelicosauris i els aquàtics ictiosauris, plesiosauris, i mosasauris, encara que ningú d'estos era realment dinosauri. | ||
| Llínea 6: | Llínea 9: | ||
== Biologia == | == Biologia == | ||
[[File:Largestdinosaursbysuborder scale.png|thumb|250px|Diagrama a escala comparant els majors dinosauris coneguts i un humà]] | |||
Alguns són herbívors, atres carnívors o omnívors. Els primers dinosauris varen ser bípedos, pero molts grups varen incloure espècies cuadrúpedes, i alguns podien alternar els dos tipos de locomoció. Les banyes o crestes són comunes a tots els grups de dinosauris, i alguns grups varen desenrollar modificacions esquelètiques com a armadures òssees i espines. L'evidència sugerix que la posada d'ous i la construcció de nius varen ser traces que compartien tots els dinosauris. | Alguns són herbívors, atres carnívors o omnívors. Els primers dinosauris varen ser bípedos, pero molts grups varen incloure espècies cuadrúpedes, i alguns podien alternar els dos tipos de locomoció. Les banyes o crestes són comunes a tots els grups de dinosauris, i alguns grups varen desenrollar modificacions esquelètiques com a armadures òssees i espines. L'evidència sugerix que la posada d'ous i la construcció de nius varen ser traces que compartien tots els dinosauris. | ||