Diferència entre les revisions de "Sofre"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Sulfur - El Desierto mine, San Pablo de Napa, Daniel Campos Province, Potosí, Bolivia.jpg|thumb| | [[File:Sulfur - El Desierto mine, San Pablo de Napa, Daniel Campos Province, Potosí, Bolivia.jpg|thumb|250px|right|<center>Sofre</center>]] | ||
El '''sofre''' (del [[llatí]] ''sûlphûre'') és un element metaloide que en la seua ordinària forma és de color [[groc]] clar, es trenca fàcilment, insípit i que crema en flama [[blau|blava]] que produïx un gas d'olor sofocant. | El '''sofre''' (del [[llatí]] ''sûlphûre'') és un element metaloide que en la seua ordinària forma és de color [[groc]] clar, es trenca fàcilment, insípit i que crema en flama [[blau|blava]] que produïx un gas d'olor sofocant. | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
En tots els estats (sòlit, líquit i gaseós): segons els químics presenta formes alotrópiques les relacions de les quals no són completament conegudes. Les estructures cristalines més comunes són l'octaedre ortorròmbic (sofre α) i el prisma monoclínic (sofre β), sent la temperatura de transició d'una a una atra de 96 °C; en abdós casos el sofre es troba formant molècules de S8 en forma d'anell, i és la diferent disposició d'estes molècules la que provoca les distintes estructures cristalines. A temperatura ambiente, la transformació del sofre monoclínic en ortorròmbic, és més estable i molt llenta. | En tots els estats (sòlit, líquit i gaseós): segons els químics presenta formes alotrópiques les relacions de les quals no són completament conegudes. Les estructures cristalines més comunes són l'octaedre ortorròmbic (sofre α) i el prisma monoclínic (sofre β), sent la temperatura de transició d'una a una atra de 96 °C; en abdós casos el sofre es troba formant molècules de S8 en forma d'anell, i és la diferent disposició d'estes molècules la que provoca les distintes estructures cristalines. A temperatura ambiente, la transformació del sofre monoclínic en ortorròmbic, és més estable i molt llenta. | ||
== Aplicacions == | |||
El sofre s'usa en multitut de processos industrials, com la producció d'àcit sulfúric per a bateries, la fabricació de pólvora i el vulcanisat del caucho. | |||
Els sulfitos s'usen per a blanquejar el [[paper]] i en fòsfors. El tiosulfat de sodi o amoni s'ampra en l'indústria fotogràfica com «fixador», ya que dissol el bromur d'[[argent]]; i el sulfat de [[magnesi]], té usos diversos com laxant, exfoliant, o suplement nutritiu per a plantes. | |||
També el sofre s'ampra en l'indústria enológica com antisèptic. Un dels seus principals usos és com a anhídrit sulfurós. | |||
El sofre té usos com a fungicida i en la manufactura de fosfat fertilisants comuns. | |||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 20: | Llínea 29: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Native sulfur}} | |||
{{DGLV|Sofre}} | {{DGLV|Sofre}} | ||