Diferència entre les revisions de "Juan García Atienza"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 12 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Juan García Atienza | | nom = Juan García Atienza | ||
| image = | | image = [[File:Juan Garcia Atienza.jpg|250px]] | ||
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]] | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
De tornada a [[Espanya]] va escomençar a escriure guions i va treballar com a ajudant de direcció en unes trenta películes, entre elles ''Sócrates'', de [[Roberto Rossellini]]. | De tornada a [[Espanya]] va escomençar a escriure guions i va treballar com a ajudant de direcció en unes trenta películes, entre elles ''Sócrates'', de [[Roberto Rossellini]]. | ||
( | En l'any [[1962]] va dirigir la seua única película, ''Los dinamiteros'', un divertit film en blanc i negre basat en el neorealisme italià de films com ''Rufufú''. ''Los dinamiteros'' contava les aventures de tres entranyables vells (un dels quals era interpretat per [[Pepe Isbert]]) que, farts de la misèria que cobraven cada més de la seua [[mutualitat]], decidixen atracar-la per a donar-se, en els diners obtinguts, els caprichos que mai s'havien pogut donar. La película es va estrenar en [[1963]], i pese a la seua calitat i als seus indubtables mèrits va passar casi completament desapercebuda per tots. | ||
Durant els anys següents, Atienza va seguir escrivint guions i va afondar en el gènero de la [[ciència ficció]], escrivint innumerables contes i relats curts. En [[1967]] l'editorial EDHASA li va publicar alguns d'eixos contes en dos volums que es varen titular ''La màquina de matar'' i ''Els viagers de les ulleres blaves'', dins de la colecció Nebulae, especialisada en el gènero. També Edicions Acervo li va publicar diversos relats curts i contes, i el nom d'Atienza va començar a sonar fermament entre els entusiastes del gènero. | |||
A principis dels anys [[1970|70]] fon cridat per [[Televisió Espanyola]] per a realisar un programa informatiu diari en la recent estrenada segona cadena. El programa va durar dos mesos solament, pero va servir per a que Atienza entrara en els engranages de la televisió com a colaborador, i al poc de temps es va fer càrrec d'una série de documentals sobre costums ancestrals espanyoles. | |||
Poc despuix, en [[1971]], va rodar una série anomenada ''Los paladines'', que fon emesa en [[1972]]. Es tractava d'una coproducció de Televisió Espanyola en la televisió alemana, una série d'aventures històrica situada en l'[[Reconquista|Espanya de la Reconquista]] i protagonisada per tres hòmens units per l'encert: el fill cristià d'un senyor feudal, un llaurador i un noble musulmà, que sagellen un pacte d'amistat i es comprometen a ser paladins tant de moros com de cristians. | |||
Els documentals de televisió i la pròpia série ''Los paladines'' varen servir per a que Atienza fora descobrint una [[Espanya]] que estava amagada a la majoria dels espanyols. En el seu deambular filmant llocs apartats i costums ancestrals i [[Mit|mits]] i [[Llegenda|llegendes]] de tot tipo, Atienza va escomençar a acumular abundants senyes sobre [[templaris]], l'[[Atlàntida]], fets malaïts, llegendes populars, el [[Camí de Santiago]], històries de reis i reines, ademés del material suficient per a confeccionar tota una série de guies d'Espanya heterodoxes, des de la guia judeua fins a la de mits i llegendes, aixina com la de recints sagrats, que incloïa una nova visió de l'orige i significat de moltes de les escultures de les nostres catedrals. | |||
L'[[editorial Martínez Roca]] va publicar la seua heterodoxa obra, i durant els següents vint anys Juan García Atienza va realisar innumerables viages a lo llarc i ample d'Espanya, recorrent-la casi pam a pam, i va escriure una trentena de llibres sobre eixos temes que li varen proporcionar gran solvència i reputació internacional i la traducció de bona part de la seua obra ad atres idiomes. Hui en dia Juan García Atienza és considerat una autoritat en l'Espanya secreta, esotèrica i màgica, i els seus texts són estudiats en moltes universitats. | |||
Atienza fallí en la ciutat de Madrit el 16 de juny de l'any 2011, als 80 anys d'edat. | |||
== Obra == | == Obra == | ||
( | * ''La forja de un linaje'' (2009) | ||
* ''El legado templario'' (2007) | |||
* ''La historia no contada'' (2007) | |||
* ''La mística solar de los templarios'' (2005) | |||
* ''Isabel II La reina caprichosa'' (2005) | |||
* ''Los enclaves templarios'' (2002) | |||
* ''Regina Beatissima. La leyenda negra de Isabel la Católica'' (2002) | |||
* ''El cáliz de la discordia'' (2001) | |||
* ''Diccionario Espasa de la alquimia'' (2001) | |||
* ''Leyendas insólitas'' (2001) | |||
* ''El misterio de los templarios'' (2000) | |||
* ''El compromiso'' (2000) | |||
* ''Leyendas históricas de España y América'' (1999) | |||
* ''Caballeros Teutónicos'' (1999) | |||
* ''Leyendas del camino de Santiago'' (1998) | |||
* ''La cara oculta de Felipe II'' (1998) | |||
* ''Fiestas populares e insólitas'' (1997) | |||
* ''Caminos de Sefarad'' (1994) | |||
* ''Los peregrinos del Camino de Santiago'' (1993) | |||
* ''El libro de los dioses'' (1992) | |||
* ''La ruta sagrada'' (1992) | |||
* ''Monjes y monasterios españoles en la Edad Media. De la heterodoxia al integrismo'' (1992) | |||
* ''Guía de la España griálica'' (1988) | |||
* ''Guía de la inquisición en España'' (1988) | |||
* ''Guía de la España templaria'' (1987) | |||
* ''Claves mágicas de la historia'' (1987) | |||
* ''Guía de las brujas en España'' (1986) | |||
* ''Guía de los recintos sagrados españoles'' (1986) | |||
* ''Guía de leyendas españolas'' (1985) | |||
* ''Guía de los heterodoxos españoles'' (1985) | |||
* ''Guía de los pueblos malditos españoles'' (1985) | |||
* ''En busca de la historia perdida'' (1983 ) | |||
* ''Guía de la España mágica'' (1983) | |||
* ''La gran manipulación cósmica'' (1981) | |||
* ''La meta secreta de los templarios'' (1979) | |||
* ''Guía judía de España'' (1978) | |||
* ''Los supervivientes de La Atlántida'' (1978) Nota: [[Albert Slosman]] escrigué un llibre en el mateix títul i en el mateix any: ''Les Survivants de l'Atlantide'' (1978) | |||
* ''Crónica sin tiempo del rey conquistador. Espectáculo teatral concebido para su representación en la Plaza de Monzón'' (1976) | |||
* ''Los viajeros de las gafas azules'' (1967) | |||
* ''La máquina de matar'' (1966) | |||
== Arguments per a películes == | |||
* ''El turista'' (1963) | |||
== Referències == | |||
* [https://39escalones.wordpress.com/2014/10/15/ese-otro-cine-espanol-los-dinamiteros-juan-garcia-atienza-1964/ «Ese otro cine español: Los dinamiteros (Juan García Atienza, 1964)». 39 escalones. 15 de octubre de 2014. ] | |||
== Bibliografia == | |||
* [https://www.bibliotecapleyades.net/vida_alien/revelacion_cosmos/atienza.htm Juan G.Atienza. Biblioteca Pléyades] | |||
* [https://www.lecturalia.com/autor/3427/juan-garcia-atienza Juan García Atienza. Biografia. Lecturalia] | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Film directors from the Land of Valencia}} | |||
* [https://es.m.wikipedia.org/wiki/Juan_Garc%C3%ADa_Atienza Juan García Atienza en Wikipedia] | * [https://es.m.wikipedia.org/wiki/Juan_Garc%C3%ADa_Atienza Juan García Atienza en Wikipedia] | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||