154 209
edicions
Canvis
sense resum d'edició
L''''anatomia humana''' és la [[ciència]] de caràcter pràctic i morfològic principalment dedicada a l'estudi de les estructures macroscòpiques del cos humà; deixant aixina l'estudi dels teixits a la [[histologia]] i de les [[cèlules]] a la [[citologia]] i [[biologia celular]]. L'anatomia humana és un camp especial dins de l'[[anatomia]] general (animal).
L''''anatomia humana''' és la [[ciència]] de caràcter pràctic i morfològic principalment dedicada a l'estudi de les estructures macroscòpiques del cos humà; deixant aixina l'estudi dels teixits a la [[histologia]] i de les [[cèlules]] a la [[citologia]] i [[biologia celular]]. L'anatomia humana és un camp especial dins de l'[[anatomia]] general (animal).
Baix una visió sistemàtica, el cos humà —com els cossos dels animals—, està organisat en diferents nivells de jerarquisació. Aixina, està compost d'aparats. Estos els integren sistemes, que a la seua volta estan composts per [[òrguens]], que estan composts per [[teixits]], que estan formats per [[cèlules]], que estan formats per [[molècules]], etc. Atres visions (funcional, morfogenètica, clínica, etc.), baix atres criteris, entenen el cos humà de forma una miqueta diferent.
== Sistemes i aparats del cos humà ==
Un sistema és un grup d'òrguens associats que concorren en una funció general i estan formats predominantment pels mateixos tipos de [[teixit (biologia)|teixits]]. Per eixemple: el [[sistema esquelètic]], el [[sistema cardiovascular]], el [[sistema nerviós]], etc.
* [[Sistema inmunitari]]: defensa contra agents causants de malalties.
* [[Sistema tegumentari]]: pell, pèl i [[ungla|ungles]].
* [[Sistema nerviós]]: arreplegada, transferència i processat d'informació. Format pel sistema nerviós central ([[encéfal]] i [[mèdula espinal]]) i el sistema nerviós perifèric (nervis de tot el cos).
* [[Sistema circulatori]]: format pel cor, artèries, venes i capilars.
* [[Sistema limfàtic]]: format pels capilars, gots i [[Gangli limfàtic|ganglis limfàtics]], [[melsa]], [[Clavada]] i Mèdula Òssea.
* [[Sistema endocrí]]: comunicació dins del cos per mig de [[hormona|hormones]]. Està format per les glándules endocrines que sintetisen hormones i les bolquen al mig intern ([[sanc]], limfa, líquit intersticial) com són [[hipòfisis]], [[tiroides]], clavada, suprarrenals, [[pàncrees]] i gònades i per cèlules *secretoras que es troben en òrguens que no són pròpiament glándules pero segreguen hormones com ocorre en el [[renyó]] i el [[cor]].
* [[Sistema muscular (anatomia humana)|Sistema muscular]]: moviment del cos.
* [[Sistema òsseu]]: respal estructural i protecció per mig d'ossos.
* [[Sistema articular]]: format per les articulacions i lligaments associats que unixen el sistema esquelètic i permet els moviments corporals.
; Aparat
Un aparat és un grup d'òrguens que eixerciten una funció comuna i els seus òrguens no tenen predomini de cap teixit, per eixemple l'aparat digestiu o inclouen a varis sistemes com el [[aparat locomotor]], integrat pels sistemes muscular, òsseu, articular.
* [[Aparat digestiu]]: processador del menjar, boca, faringe, esòfec, estòmec, intestins i [[glàndules anexes]]. Permet la conversió dels aliments en molècules assimilables per mig de les [[enzimes]].
* [[Aparat excretor]] o urinari: eliminació de substàncies tòxiques i rebujos del cos per mig de l'orina. Òrguens: renyons (que contenen les unitats *anatomo-funcionals nomenades nefrones), uréters, [[bufa]], uretra.
* [[Aparat reproductor]]: els òrguens sexuals (masculins i femenins)
* [[Aparat respiratori]]: són els òrguens i cavitats amprats per a l'intercanvi de gasos respiratoris: cornalons nassals, faringe, laringe, [[tràquea]], bronquis, bronquiolo i [[pulmó|pulmons]]. Dins dels pulmons trobem els alveols que són la unitat anatomo-funcional del sistema.
* [[Aparat locomotor]]: conjunt dels sistemes esquelètic, articular i muscular. Estos sistemes coordinats pel sistema nerviós permeten la locomoció.
* [[Aparat cardiovascular]]: conjunt de gots sanguíneus (venes, artèries i capilars) i [[Sistema limfàtic|limfàtics]].
== Anatomia topogràfica ==
Baix un criteri topogràfic, el cos humà és estudiat per regions, esquemàticament (entre paréntesis els universalisats noms en [[llatí]]):
* [[Cap]] (''Testa'')
** [[Neurocráneu]] (''Neurocranium'')
** [[Viscerocráneu]] (''Viscerocranium'')
* [[Coll]] (''Collum'')
* [[Tronc (anatomia)|Tronc]] (''Truncus'')
** [[Esquena]] (''Dorsum'')
** [[Tórax]] (''Thorax'')
** [[Abdomen]] (''Abdomen'')
** [[Pelvis]] (''Pelvis'')
* [[Membre superior]] (''Membrum superius'')
** [[Cintura escapular]] (''Cingulum membri superioris'')
** [[Braç]] (''Brachium'')
** [[Gobanella]] (''Antebrachium'')
** [[Mà]] (''Manus'')
* [[Membre inferior]] (''Membrum inferius'')
** [[Cintura pelviana]] (''Cingulum membri inferioris'')
** [[Cuixa]] (''Fèmur'')
** [[Cama]] (''Crus'')
** [[Peu (anatomia)|Peu]] (''Pes'')
== Referències ==
{{Referències}}
* Agreda, Victor Smith (10 de octubre de 2005). ''Anatomia Topografica Y Actuacion de Urgencia''. Editorial Paidotribo. ISBN 978-84-8019-839-4
* Drake, Richard L. (2020). ''Anatomía para estudiantes''. Barcelona, España: ELSEVIER. ISBN 978-0-323-39304-1
* Ferrés, Elvira; Agreda; Smith, Víctor; Montesinos, Manuel (1991). ''Manual de embriología y anatomía general''. Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-1006-9
== Bibliografia ==
* Federative Committee on Anatomical Terminology. ''Terminologia Anatomica''. Thieme, 1998
* Netter, Frank (2015). Atlas de anatomía humana. Elsevier Masson. ISBN 978-8445826072
* Rodriguez Limón, Raúl. ''Anatomía elemental''
* Ruff CB, Trinkaus E, Walker A, Larsen CS., « Postcranial robusticity in Homo. I. Temporal trends and mechanical interpretation », Am. Phys. Anthrop., vol. 91, no 1, mai 1993, p. 21-53
* Tortora-Derrickson. ''Principios de Anatomía y Fisiología''
== Enllaços externs ==
* [http://www.anatomiauv.com/ Anatomia de la Universitat de Valéncia]
[[Categoria:Anatomia humana| ]]
[[Categoria:Anatomia humana| ]]