71 450
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Un '''home de vímen''' era una gran estàtua de [[vímen]] segons es diu utilisada pels antics [[druïdes]] (sacerdots del paganisme celta) per a sacrificis fent ardir l'efigie, d'acort en Juliol César en el seu Commentarii de Bell Gallico (Comentaris sobre la guerra de les Galies).
Un '''home de vímen''' era una gran estàtua de [[vímen]] segons es diu utilisada pels antics [[druïdes]] (sacerdots del paganisme celta) per a sacrificis fent ardir l'efigie, d'acort en Juliol César en el seu Commentarii de Bell Gallico (Comentaris sobre la guerra de les Galies).
Contradient les fonts romanes, investigacions més recents diuen que hi ha poca evidència arqueològica de sacrificis humans per part dels celtes, i sugerixen la possibilitat de que els [[Antiga Grècia|grecs]] i els [[Antiga Roma|romans]] disseminaren informació negativa per despit als bàrbars. No hi ha cap evidència de les pràctiques que Julio César va descriure, i les històries de sacrifici humà semblen derivades d'una sola font, Posidonio, les exposicions de la qual no tenen base.
Evidències arqueològiques d'[[Irlanda]] també indiquen que el sacrifici humà va poder haver-se practicat en temps previs a qualsevol contacte en Roma. S'han trobat restants humans en els fonaments d'estructures des del [[Neolític]] a l'época romana, en lesions i en posicions que sustenten el que foren sacrificis de fonamentació.
Evidències arqueològiques d'[[Irlanda]] també indiquen que el sacrifici humà va poder haver-se practicat en temps previs a qualsevol contacte en Roma. S'han trobat restants humans en els fonaments d'estructures des del [[Neolític]] a l'época romana, en lesions i en posicions que sustenten el que foren sacrificis de fonamentació.
En temps més moderns, els hòmens de vímen s'utilisen per a varis events. La figura ha segut adoptada per a festivals com a part d'algunes cerimònies de temàtica neopagana, sense l'element del sacrifici humà. També s'han amprat efigies d'esta classe com a elements artístics en representacions, com a artículs d'exhibició en festivals de música roc, com a material temàtic en cançons: l'idea darrere de la cançó d'Iron Maiden The Wicker Man, i com a element central de la película de cult de terror britànica L'home de vímen ([[1973]]). Gran part de la notorietat de l'home de vímen en la cultura popular moderna com a estructura i concepte és atribuible a esta película.
En temps més moderns, els hòmens de vímen s'utilisen per a varis events. La figura ha segut adoptada per a festivals com a part d'algunes cerimònies de temàtica neopagana, sense l'element del sacrifici humà. També s'han amprat efigies d'esta classe com a elements artístics en representacions, com a artículs d'exhibició en festivals de música roc, com a material temàtic en cançons: l'idea darrere de la cançó d'Iron Maiden The Wicker Man, i com a element central de la película de cult de terror britànica L'home de vímen ([[1973]]). Gran part de la notorietat de l'home de vímen en la cultura popular moderna com a estructura i concepte és atribuible a esta película.
== Referències ==
== Referències ==
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
* Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171
* Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171
* Natividad Torres Rodríguez, Montsacro. Universidá d'Uvieu (2014).
* Natividad Torres Rodríguez, Montsacro. Universidá d'Uvieu (2014).
* [ https://web.archive.org/web/20120315150158/http://www.gallica.co.uk/celts/wickerman.htm Wicker-Man: The Burning Question]
* [https://web.archive.org/web/20120315150158/http://www.gallica.co.uk/celts/wickerman.htm Wicker-Man: The Burning Question]
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==