31 955
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[File:Myrtus communis 8zz.jpg|thumb|300px|Murta centenaria en el pati del convent dels Capuchins de l'Olleria (Valencia)]]
[[File:Myrtus communis 8zz.jpg|thumb|300px|Murta]]
La '''murta''' (Myrtus communis) és una planta de la família de les Myrtaceae, nativa del surest d'[[Europa]] i del nort d'[[Africa]].
La '''murta''', en castellà, ''mirto'' (Myrtus communis) és una planta de la família de les Myrtaceae, nativa del surest d'[[Europa]] i del nort d'[[Africa]].
==Descripció==
==Descripció==
Arbust sempre [[vert]] i aromatic de fins 5 m. de fust, de fullage compacte. Les fulles són opostes, coriacees, curtament peciolades, de bort sancer, ovàls o llanceolades, de color vert oscur pel fe i més clar per l'enves, en glandules oleïferes transparents en el llim foliar. Flors [[blanc|blanques]], solitaries sobre llarcs pedunculs axilars, en cinc pétals i cinc sepals, molt aromatiques de 1 a 2 cm. d'ample. Els estams són [[groc|grocs]]. Florix en [[primavera]]. El frut és una baya menjable redonejada de 1 a 1,5 cm. de diametro, de color [[blau]] obscur pruïnos al madurar, acompanyat del caliç en la part superior. Te moltes llavors, que són escampades pels pardalets que s'alimenten d'ells. Estos arbusts poden aplegar a ser centenaris, com un que tenim en la [[Comunitat Valenciana]], es conserva en el pati del convent dels Capuchins de [[l'Olleria]], està considerat un dels eixemplars més grans d'[[Europa]].
Arbust sempre [[vert]] i aromatic de fins 5 m. de fust, de fullage compacte. Les fulles són opostes, coriacees, curtament peciolades, de bort sancer, ovàls o llanceolades, de color vert fosc pel fe i més clar per l'enves, en glandules oleïferes transparents en el llim foliar. Flors [[blanc|blanques]], solitaries sobre llarcs pedunculs axilars, en cinc pétals i cinc sepals, molt aromatiques de 1 a 2 cm. d'ample. Els estams són [[groc|grocs]]. Florix en [[primavera]]. El frut és una baya menjable redonejada de 1 a 1,5 cm. de diametro, de color [[blau]] obscur pruïnos al madurar, acompanyat del caliç en la part superior. Te moltes llavors, que són escampades pels pardalets que s'alimenten d'ells. Estos arbusts poden aplegar a ser centenaris, com un que tenim en la [[Comunitat Valenciana]], es conserva en el pati del convent dels Capuchins de [[l'Olleria]], està considerat un dels eixemplars més grans d'[[Europa]].
==Usos==
==Usos==
Normalment es cultiven com a ornament. Les fulles, flors i fruts són rics en [[oli]] aromatic empleat en perfumeria. Planta molt famosa en l'antigor, quan se considerava símbol de l'amor i la bellea. En corones de murta s'honrava als campeons olimpics.
Normalment es cultiven com a ornament. Les fulles, flors i fruts són rics en [[oli]] aromatic empleat en perfumeria. Planta molt famosa en l'antigor, quan se considerava símbol de l'amor i la bellea. En corones de murta s'honrava als campeons olimpics.
La murta, ocupa un lloc prominent en els escrits d'[[Hipòcrates]], [[Plini el Vell|Plinio el Vell]], [[Dioscórides]], [[Galeno]] i els escritors àraps. Ha segut prescrit per a la febra i el dolor pels meges antics a lo manco des de 2500 AC.
Els efectes de la murta es deuen als alts nivells d'àcit salicílic, un compost relacionat en l'aspirina.
==Distribució==
==Distribució==
La '''murta''' està molt expandida en la regió [[mediterranea]]. L'atra especie, la murta del [[Sahara]] M. nivellei, es restringix a les montanyes [[Tassili n'Ajjer]] en el surest d'[[Argelia]] i les Montanyes del Tibesti en [[Chad]], en l'estatus d'especie amenaçada. Alguns botanics no estan d'acort en que M. nivellei siga suficientment distinta per a ser tractat com atra especie.
La '''murta''' està molt expandida en la [[regió mediterrànea]]. L'atra especie, la murta del [[Sahara]] M. nivellei, es restringix a les montanyes [[Tassili n'Ajjer]] en el surest d'[[Algèria]] i les Montanyes del Tibesti en [[Chad]], en l'estatus d'especie amenaçada. Alguns botànics no estan d'acort en que M. nivellei siga suficientment distinta per a ser tractat com atra especie.
== Galeria fotogràfica ==
Diferents tipos de Murta:
<center>
<gallery>
File:Starr_070525-7180_Myrtus_communis.jpg
File:Arrayan_-_Myrtus_communis_(9611744016).jpg
File:Gardenology-IMG_7879_hunt10aug.jpg
File:Starr_080326-3705_Myrtus_communis.jpg
File:Flors_de_murta_al_carrer_de_la_Creu,_Gorga.jpg
File:Starr_070621-7506_Myrtus_communis.jpg
File:Starr_070621-7507_Myrtus_communis.jpg
File:Gardenology.org-IMG_0399_rbgs10dec.jpg
File:Myrtus_communis_in_Tropengewächshäuser_des_Botanischen_Gartens_01.jpg
File:Starr 080304-3231 Myrtus communis.jpg
</gallery>
</center>
== Referències ==
* [https://theepicentre.com/spice/myrtle/ Myrtle]
* [http://www.anthos.es/index.php «Myrtus communis». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos]
* [https://powo.science.kew.org/?accepted_id=132419&repSynonym_id=-9998&name_id=132419&status=true «Myrtus communis». Royal Botanic Gardens]
== Bibliografia ==
* Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871
* Guo, R; Canter, PH; Ernst, E (2006). «Medicinas a base de hierbas para el tratamiento de la rinosinusitis: Una revisión sistemática». Otorrinolaringología-Cirugía de Cabeza y Cuello
* [http://gernot-katzers-spice-pages.com/engl/Myrt_com.html?spicenames=es Mirto ( Myrtus communis L.)]
* [https://apps.rhs.org.uk/plantselector/plant?plantid=3456 RHS Plant Selector - Myrtus communis subsp. tarentina]
== Enlaços externs ==
{{Commonscat|Myrtus communis}}
{{Wikispecies|Myrtus communis}}
{{DGLV|Murta}}
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Plantes ornamentals]]
[[Categoria:Plantes ornamentals]]
[[Categoria:Plantes aromàtiques]]
[[Categoria:Plantes aromàtiques]]
[[Categoria:Plantes medicinals]]
[[Categoria:Flors]]
[[Categoria:Flors]]