| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | [[File:Tinte1.JPG|thumb|250px|3 tinters i una pluma d'escriure]] | + | [[File:Tinte1.JPG|thumb|250px|3 tinters i una ploma d'escriure]] |
| | | | |
| | La '''tinta''' és un líquit que conté varis pigments o colorants utilisats per a donar color a una superfície en la finalitat de crear imàgens o texts. | | La '''tinta''' és un líquit que conté varis pigments o colorants utilisats per a donar color a una superfície en la finalitat de crear imàgens o texts. |
| Llínea 10: |
Llínea 10: |
| | La tinta ya s'usava en l'[[antic Egipte]] per a escriure i dibuixar sobre [[papir|papirs]]. Les tintes chinenques poden remontar-se fins a tres o tal volta quatre milenis al periodo neolític chinenc. Estos varen utilisar tintes vegetals, animals i minerals basades en materials com el [[grafit]] que es varen moldre en [[aigua]] i es varen aplicar en pinzells de tinta. L'evidència directa de les primeres tintes chinenques, similars a les modernes barres de tinta, és al voltant de l'any [[256 a. C.]]. | | La tinta ya s'usava en l'[[antic Egipte]] per a escriure i dibuixar sobre [[papir|papirs]]. Les tintes chinenques poden remontar-se fins a tres o tal volta quatre milenis al periodo neolític chinenc. Estos varen utilisar tintes vegetals, animals i minerals basades en materials com el [[grafit]] que es varen moldre en [[aigua]] i es varen aplicar en pinzells de tinta. L'evidència directa de les primeres tintes chinenques, similars a les modernes barres de tinta, és al voltant de l'any [[256 a. C.]]. |
| | | | |
| − | Les millors tintes per a dibuixar o pintar sobre paper o seda es produïxen a partir de la [[resina]] de [[Pi (arbre)|pi]] i deuen tindre entre 50 i 100 anys. El [[llapis]] de tinta chinenc es produïx en un pegament per a peixos, mentres que el pegament japonés (膠 "nikawa") és de [[vaca]] o [[cérvol]]. | + | Les millors tintes per a dibuixar o pintar sobre paper o seda es produïxen a partir de la [[resina]] de [[Pi (arbre)|pi]] i deuen tindre entre 50 i 100 anys. El [[llapis]] de tinta chinenc es produïx en un pegament per a peixos, mentres que el pegament japonés (膠 "nikawa") és de [[vaca]] o [[cervo]]. |
| | | | |
| | La tinta Índia es va inventar per primera volta en [[China]], encara que els materials a sovint es comercialisaven des de l'[[Índia]], d'ahí el seu nom. El método tradicional chinenc de fer la tinta era moldre una mescla de pegament de pell, negre de fum i pigment d'os negre i despuix abocar-ho en un plat de ceràmica a on podria secar-se. Per a usar la mescla seca, s'aplicaria un pinzell humit fins que es tornara a liqüar. La fabricació de tinta Índia va ser ben establida per la dinastia Cao Wei. | | La tinta Índia es va inventar per primera volta en [[China]], encara que els materials a sovint es comercialisaven des de l'[[Índia]], d'ahí el seu nom. El método tradicional chinenc de fer la tinta era moldre una mescla de pegament de pell, negre de fum i pigment d'os negre i despuix abocar-ho en un plat de ceràmica a on podria secar-se. Per a usar la mescla seca, s'aplicaria un pinzell humit fins que es tornara a liqüar. La fabricació de tinta Índia va ser ben establida per la dinastia Cao Wei. |
| Llínea 17: |
Llínea 17: |
| | | | |
| | == Tipos de tinta == | | == Tipos de tinta == |
| − | Les varietats més antigues de tinta que es coneixen inclouen a la tinta chinenca, varis colorants fets a partir de [[Metal|metals]], el clafoll o cobertura de diferents llavors i animals marins com el [[calamar]] o el [[polp]]. La tinta chinenca és [[negra]] i originària d'[[Àsia]]. | + | Les varietats més antigues de tinta que es coneixen inclouen a la tinta chinenca, varis colorants fets a partir de [[Metal|metals]], el clafoll o cobertura de diferents llavors i animals marins com el [[calamar]] o el [[polp]]. La tinta chinenca és [[negre|negra]] i originària d'[[Àsia]]. |
| | | | |
| | Les tintes pigmentades contenen atres components per a assegurar l'adheriment del pigment a la superfície i previndre que siga remoguda per efecte d'abrasió mecànica. Estos materials són generalment resines (en tintes solvents) o aglutinants (en tintes a l'aigua). | | Les tintes pigmentades contenen atres components per a assegurar l'adheriment del pigment a la superfície i previndre que siga remoguda per efecte d'abrasió mecànica. Estos materials són generalment resines (en tintes solvents) o aglutinants (en tintes a l'aigua). |
| Llínea 24: |
Llínea 24: |
| | | | |
| | Els colorants, no obstant, són generalment molt més forts i poden produir més color d'una densitat donada per unitat de massa perque el tamany de partícula és menor que el d'un pigment. No obstant, degut a que els colorants són dissolts en una base líquida, tendixen a ser absorbits pel paper fent a la tinta menys eficient i permetent que es córrega del seu lloc produint un efecte brut i d'escassa calitat en l'impressió; pero posseïxen major transparència que els pigments i, per tant, en cas de requerir menor opacitat estos són els idòneus. | | Els colorants, no obstant, són generalment molt més forts i poden produir més color d'una densitat donada per unitat de massa perque el tamany de partícula és menor que el d'un pigment. No obstant, degut a que els colorants són dissolts en una base líquida, tendixen a ser absorbits pel paper fent a la tinta menys eficient i permetent que es córrega del seu lloc produint un efecte brut i d'escassa calitat en l'impressió; pero posseïxen major transparència que els pigments i, per tant, en cas de requerir menor opacitat estos són els idòneus. |
| | + | |
| | + | == Vore també == |
| | + | |
| | + | * [[Tinter]] |
| | + | * [[Bolígraf]] |
| | + | * [[Clarió]] |
| | + | * [[Goma de borrar]] |
| | + | * [[Llapis]] |
| | + | |
| | + | == Referències == |
| | + | * Joseph Needham; Tsien Tsuen-Hsuin (11 de julio de 1985). Science and Civilisation in China: Volume 5, Chemistry and Chemical Technology, Part 1, Paper and Printing. Cambridge University Press. p. 234 |
| | + | * Woods, Michael; Woods, Mary (2000). Ancient Communication: Form Grunts to Graffiti.pp 51–52. Minneapolis: Runestone Press; an imprint of Lerner Publishing Group |
| | + | * Yuuko Suzuki, Introduction to Japanese calligraphy, Search Press 2005, Calligraphie japonaise, 2003, éd. Fleurus, Paris |
| | + | |
| | + | == Bibliografia == |
| | + | * Koops, Matthias. Historical Account of the Substances Which Have Been Used to Describe Events, and to Convey Ideas, from the Earliest Date, to the Invention of Paper. ISBN 978-11-0800-904-1 |
| | + | * Needham, Joseph; Tsuen-Hsuin, Tsien (11 de julio de 1985). Science and Civilisation in China: Volume 5, Chemistry and Chemical Technology, Part 1, Paper and Printing (en inglés). Cambridge University Press. p. 5. |
| | + | * Ramos-Sánchez, MC; Martín-Gil, FJ; José-Yacamán, M. (2006). «Chemical composition of a fountain pen ink». Journal of Chemical Education (83): 1476-78 |
| | + | |
| | + | == Enllaços externs == |
| | + | {{Commonscat|Ink}} |
| | + | {{DGLV|Tinta}} |
| | | | |
| | [[Categoria:Indústria]] | | [[Categoria:Indústria]] |
| | [[Categoria:Papereria]] | | [[Categoria:Papereria]] |
| | [[Categoria:Material d'oficina]] | | [[Categoria:Material d'oficina]] |
| | + | [[Categoria:Escritura]] |
| | + | [[Categoria:Instruments d'escritura]] |