Canvis

1321 bytes afegits ,  09:06 16 set 2024
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
[[File:Tinte1.JPG|thumb|250px|3 tinters i una pluma d'escriure]]
+
[[File:Tinte1.JPG|thumb|250px|3 tinters i una ploma d'escriure]]
    
La '''tinta''' és un líquit que conté varis pigments o colorants utilisats per a donar color a una superfície en la finalitat de crear imàgens o texts.  
 
La '''tinta''' és un líquit que conté varis pigments o colorants utilisats per a donar color a una superfície en la finalitat de crear imàgens o texts.  
Llínea 10: Llínea 10:  
La tinta ya s'usava en l'[[antic Egipte]] per a escriure i dibuixar sobre [[papir|papirs]].​ Les tintes chinenques poden remontar-se fins a tres o tal volta quatre milenis al periodo neolític chinenc.​ Estos varen utilisar tintes vegetals, animals i minerals basades en materials com el [[grafit]] que es varen moldre en [[aigua]] i es varen aplicar en pinzells de tinta. L'evidència directa de les primeres tintes chinenques, similars a les modernes barres de tinta, és al voltant de l'any [[256 a. C.]].
 
La tinta ya s'usava en l'[[antic Egipte]] per a escriure i dibuixar sobre [[papir|papirs]].​ Les tintes chinenques poden remontar-se fins a tres o tal volta quatre milenis al periodo neolític chinenc.​ Estos varen utilisar tintes vegetals, animals i minerals basades en materials com el [[grafit]] que es varen moldre en [[aigua]] i es varen aplicar en pinzells de tinta. L'evidència directa de les primeres tintes chinenques, similars a les modernes barres de tinta, és al voltant de l'any [[256 a. C.]].
   −
Les millors tintes per a dibuixar o pintar sobre paper o seda es produïxen a partir de la [[resina]] de [[Pi (arbre)|pi]] i deuen tindre entre 50 i 100 anys. El [[llapis]] de tinta chinenc es produïx en un pegament per a peixos, mentres que el pegament japonés (膠 "nikawa") és de [[vaca]] o [[cérvol]].
+
Les millors tintes per a dibuixar o pintar sobre paper o seda es produïxen a partir de la [[resina]] de [[Pi (arbre)|pi]] i deuen tindre entre 50 i 100 anys. El [[llapis]] de tinta chinenc es produïx en un pegament per a peixos, mentres que el pegament japonés (膠 "nikawa") és de [[vaca]] o [[cervo]].
    
La tinta Índia es va inventar per primera volta en [[China]], encara que els materials a sovint es comercialisaven des de l'[[Índia]], d'ahí el seu nom.​ El método tradicional chinenc de fer la tinta era moldre una mescla de pegament de pell, negre de fum i pigment d'os negre i despuix abocar-ho en un plat de ceràmica a on podria secar-se.​ Per a usar la mescla seca, s'aplicaria un pinzell humit fins que es tornara a liqüar.​ La fabricació de tinta Índia va ser ben establida per la dinastia Cao Wei.​ ​  
 
La tinta Índia es va inventar per primera volta en [[China]], encara que els materials a sovint es comercialisaven des de l'[[Índia]], d'ahí el seu nom.​ El método tradicional chinenc de fer la tinta era moldre una mescla de pegament de pell, negre de fum i pigment d'os negre i despuix abocar-ho en un plat de ceràmica a on podria secar-se.​ Per a usar la mescla seca, s'aplicaria un pinzell humit fins que es tornara a liqüar.​ La fabricació de tinta Índia va ser ben establida per la dinastia Cao Wei.​ ​  
Llínea 17: Llínea 17:     
== Tipos de tinta ==
 
== Tipos de tinta ==
Les varietats més antigues de tinta que es coneixen inclouen a la tinta chinenca, varis colorants fets a partir de [[Metal|metals]], el clafoll o cobertura de diferents llavors i animals marins com el [[calamar]] o el [[polp]]. La tinta chinenca és [[negra]] i originària d'[[Àsia]].  
+
Les varietats més antigues de tinta que es coneixen inclouen a la tinta chinenca, varis colorants fets a partir de [[Metal|metals]], el clafoll o cobertura de diferents llavors i animals marins com el [[calamar]] o el [[polp]]. La tinta chinenca és [[negre|negra]] i originària d'[[Àsia]].  
    
Les tintes pigmentades contenen atres components per a assegurar l'adheriment del pigment a la superfície i previndre que siga remoguda per efecte d'abrasió mecànica. Estos materials són generalment resines (en tintes solvents) o aglutinants (en tintes a l'aigua).
 
Les tintes pigmentades contenen atres components per a assegurar l'adheriment del pigment a la superfície i previndre que siga remoguda per efecte d'abrasió mecànica. Estos materials són generalment resines (en tintes solvents) o aglutinants (en tintes a l'aigua).
Llínea 24: Llínea 24:     
Els colorants, no obstant, són generalment molt més forts i poden produir més color d'una densitat donada per unitat de massa perque el tamany de partícula és menor que el d'un pigment. No obstant, degut a que els colorants són dissolts en una base líquida, tendixen a ser absorbits pel paper fent a la tinta menys eficient i permetent que es córrega del seu lloc produint un efecte brut i d'escassa calitat en l'impressió; pero posseïxen major transparència que els pigments i, per tant, en cas de requerir menor opacitat estos són els idòneus.
 
Els colorants, no obstant, són generalment molt més forts i poden produir més color d'una densitat donada per unitat de massa perque el tamany de partícula és menor que el d'un pigment. No obstant, degut a que els colorants són dissolts en una base líquida, tendixen a ser absorbits pel paper fent a la tinta menys eficient i permetent que es córrega del seu lloc produint un efecte brut i d'escassa calitat en l'impressió; pero posseïxen major transparència que els pigments i, per tant, en cas de requerir menor opacitat estos són els idòneus.
 +
 +
== Vore també ==
 +
 +
* [[Tinter]]
 +
* [[Bolígraf]]
 +
* [[Clarió]]
 +
* [[Goma de borrar]]
 +
* [[Llapis]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* Joseph Needham; Tsien Tsuen-Hsuin (11 de julio de 1985). Science and Civilisation in China: Volume 5, Chemistry and Chemical Technology, Part 1, Paper and Printing. Cambridge University Press. p. 234
 +
* Woods, Michael; Woods, Mary (2000). Ancient Communication: Form Grunts to Graffiti.pp 51–52. Minneapolis: Runestone Press; an imprint of Lerner Publishing Group
 +
* Yuuko Suzuki, Introduction to Japanese calligraphy, Search Press 2005, Calligraphie japonaise, 2003, éd. Fleurus, Paris
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Koops, Matthias. Historical Account of the Substances Which Have Been Used to Describe Events, and to Convey Ideas, from the Earliest Date, to the Invention of Paper. ISBN 978-11-0800-904-1
 +
*  Needham, Joseph; Tsuen-Hsuin, Tsien (11 de julio de 1985). Science and Civilisation in China: Volume 5, Chemistry and Chemical Technology, Part 1, Paper and Printing (en inglés). Cambridge University Press. p. 5.
 +
* Ramos-Sánchez, MC; Martín-Gil, FJ; José-Yacamán, M. (2006). «Chemical composition of a fountain pen ink». Journal of Chemical Education (83): 1476-78
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Ink}}
 +
{{DGLV|Tinta}}
    
[[Categoria:Indústria]]
 
[[Categoria:Indústria]]
 
[[Categoria:Papereria]]
 
[[Categoria:Papereria]]
 
[[Categoria:Material d'oficina]]
 
[[Categoria:Material d'oficina]]
 +
[[Categoria:Escritura]]
 +
[[Categoria:Instruments d'escritura]]
154 176

edicions