Ir al contenido

Diferència entre les revisions de "Greixer"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sin resumen de edición
Sin resumen de edición
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 11: Llínea 11:
* [[Mitologia]]
* [[Mitologia]]
* [[Mitologia valenciana]]
* [[Mitologia valenciana]]
 
== Referències ==
* Bernat Ferrer i Frigola (2006): "Un fabulari que resorgix a cada revolt", Revista El Temps núms.1.157-1.158-1.159 d'agost de l'any 2006.
* Canales, Carlos. Duendes. Guía de los seres mágicos de España (en castellà). Madrid: EDAF, 1994 (14a edició de 2003), p. 94. ISBN 84-7640-875-7
* Gisbert, Francesc. Màgia per a un poble. Picanya: Edicions del Bullent, p. 270. ISBN 978-84-96187-88-7
== Bibliografia ==
* Calero Picó. ''Cuentos y Leyendas de los montes valencianos''
* Labrado, Víctor. ''Llegendes valencianes - Criatures mítiques de la tradició oral''
* Zabala, Fernanda. ''Leyendas y tradiciones valencianas''
    
    
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==

Última revisió del 10:50 19 set 2024

El Greixer (de greix) és un personage humà present en la cultura popular de molts països, en noms diferents. També conegut com a Saginer (de sagí) i Greixet (de greix). En castellà rep el nom de sacamantecas, sacasebos o mantequero.

Personage de la mitologia popular valenciana que li trau el greix als chiquets i se'l menja o el ven per a curar l'anèmia i unes atres malalties. En el valencià septentrional rep el nom de saginer i en valencià meridional existix la freixura del Negre Chinchau.

Es tracta d'un personage que espanta a les criatures, ya que antigament es fea creure que este personage raptava als chiquets per a fer sagí en el greix que els trea.

En zones de la Comunitat Valenciana, com Quatretonda, s'utilisava l'expressió Tio Cuiro, per fer referir-se a un tipo de saginer, i per això s'amprava com a espantacriatures.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  • Bernat Ferrer i Frigola (2006): "Un fabulari que resorgix a cada revolt", Revista El Temps núms.1.157-1.158-1.159 d'agost de l'any 2006.
  • Canales, Carlos. Duendes. Guía de los seres mágicos de España (en castellà). Madrid: EDAF, 1994 (14a edició de 2003), p. 94. ISBN 84-7640-875-7
  • Gisbert, Francesc. Màgia per a un poble. Picanya: Edicions del Bullent, p. 270. ISBN 978-84-96187-88-7

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Calero Picó. Cuentos y Leyendas de los montes valencianos
  • Labrado, Víctor. Llegendes valencianes - Criatures mítiques de la tradició oral
  • Zabala, Fernanda. Leyendas y tradiciones valencianas

Enllaços externs

[editar | editar còdic]