L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Ignaci Pinazo i Camarlench"

← Edició anterior
desferJose2 (Discussió | contribucions)
Administradors
158 564 edicions
VisualWikitext
Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 39 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Ignaci Pinazo Camarlench''' (Valencia, [[11 de giner]] de [[1849]]— [[Godella]], [[18 d'octubre]] de [[1916]]) fon un pintor [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Es u dels mes destacats artistes valencians de fi de sigle, d'estil [[impresionisme|impressioniste]].
{{Biografia|
| nom = Ignaci Pinazo Camarlench
| image = [[File:Ignacio Pinazo.png|250px|Ignacio Pinazo]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Pintor.
| data_naix = [[11 de giner]] de [[1849]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[18 d'octubre]] de [[1916]]
| lloc_mort = [[Godella]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
'''Ignaci Pinazo Camarlench''' ([[Valéncia]], [[11 de giner]] de [[1849]] - † [[Godella]], [[18 d'octubre]] de [[1916]]) fon un pintor [[Comunitat Valenciana|valencià]]. És u dels més destacats artistes valencians de fi del [[sigle XIX]], d'estil [[impressionisme|impressioniste]]. El seu fill [[Ignacio Pinazo Martínez]] també fon un afamat escultor.  


Naixcut en una família humil, es va vore obligat des de molt jove a contribuir en diferents ocupacions al sosteniment de la familia. A soles havia cursat l'octau any en l'escola quan sa mare faltà de colera. Entre els diferents treballs que va fer està el de plater, decorador de taulells, i pintor de palmitos. Despres de la mort de son pare anà a viure en son yayo i començà a estudiar en 1864 en l'Academia ed Belles Arts de San Carlos (Valencia). Durant esta epoca es guanyava la vida com "sombrerero". Començà la seua formacio artistica als 21 anys, conseguint el seu primer exit tres anys mes tart, en Barcelona. En 1871, per primera vegada, presentà obres en l'Exposicio Nacional de Belles Arts.
== Biografia ==


Estigué dos vegades en Roma, la primera gracies a la venda d'un quadro (1873), la segona becat (de [[1876]] a [[1881]]). Es en este moment quan comença les seues grans produccions d'historia, alluntades dels convencionalismes del genero. En esta primera part de sa carrera pintà quadros de caracter academiciste.
Naixcut en una família humil, es va vore obligat des de molt jove a contribuir en diferents ocupacions al sosteniment de la família. A soles havia cursat l'octau any en l'escola quan sa mare faltà de [[colera]]. Entre els diferents treballs que va fer està el de plater, decorador de taulells, i pintor de palmitos. Despuix de la mort de son pare anà a viure en son yayo i començà a estudiar en l'any [[1864]] en l'Academia de Belles Arts de San Carlos (Valéncia). Durant esta época es guanyava la vida com a "sombrerero". Començà la seua formació artistica als 21 anys, conseguint el seu primer èxit tres anys més tart, en [[Barcelona]]. En l'any [[1871]], per primera vegada, presentà obres en l'Exposició Nacional de Belles Arts.


A partir de 1874 començà una llinea pictorica mes intima i impresionista. Quant regressà a la seua ciutat natal, abandonà els temes historics i en el seu lloc començà a pintar temes familiars, nuets, i escenes de la vida quotidiana. Se li considerà precursor, en temes i estils, de [[Joaquim Sorolla i Bastida]] i de [[Francisco Domingo]] tant en el tema com en l'estil.
Estigué dos vegades en [[Roma]], la primera gracies a la venda d'un quadro ([[1873]]), la segona becat (de l'any [[1876]] a l'any [[1881]]). És en este moment quan comença les seues grans produccions d'historia, alluntades dels convencionalismes del genero. En esta primera part de la seua carrera pintà quadros de caracter academiciste.


Degut a una epidemia de colera en Valencia, Pinazo anà en [[1884]] temporalment a Betera, a on es detingué en la casa de camp en el nom de "Villa María" del banquer José Jaumandreu. Des de [[1884]] fins a [[1886]] ensenyà en l'Escola de Valencia. Va rebre molts encarrecs de l'aristocracia valenciana; entre els seus clients estigué la Marquesa de Benicarló.
A partir de l'any [[1874]] començà una llinea pictorica més intima i impresionista. Quant regressà a la seua ciutat natal, abandonà els temes històrics i en el seu lloc començà a pintar temes familiars, nuets, i escenes de la vida quotidiana. Se li considerà precursor, en temes i estils, de [[Joaquim Sorolla i Bastida]] i de [[Francisco Domingo]] tant en el tema com en l'estil.


En les exposicions anuals d'art Pinazo va conseguir, en [[1881]] i [[1885]], una medalla de plata i en [[1897]] i [[1899]], medalla d'or. En 1896 ingressà com Academic en l'Escola de Belles Arts de San Carles (Valencia). En [[1890]] intervingué en la decoracio de l'escalinata del palau d'En José Ayora, en companyia de [[Antonio Fillol]],[[ Peris Brell]], [[Ricardo Verde]] i [[Lluis Beüt]]. En [[1903]] es nomenat academic de San Fernando. Va rebre una medalla real i en [[1912]], la ciutat de Valencia li dedicà un carrer.
Degut a una epidemia de colera en Valéncia, Pinazo anà en l'any [[1884]] temporalment a [[Betera]], a on es detingué en la casa de camp en el nom de "Villa María" del banquer José Jaumandreu. Des de l'any [[1884]] fins a l'any [[1886]] ensenyà en l'Escola de Valéncia. Va rebre molts encarrecs de l'aristocracia valenciana; entre els seus clients estigué la Marquesa de Benicarló.


Del seu matrimoni en Teresa Martínez Motfort tingué dos fills, Ignacio i José, mes tart pintors.
En les exposicions anuals d'art Pinazo va conseguir, en [[1881]] i [[1885]], una medalla d'[[argent]] i en els anys [[1897]] i [[1899]], medalla d'[[or]]. En [[1896]] ingressà com Academic en l'Escola de Belles Arts de San Carles (Valéncia). En l'any [[1890]] intervingué en la decoració de l'escalinata del palau d'En José Ayora, en companyia de [[Antonio Fillol]],[[ Peris Brell]], [[Ricardo Verde]] i [[Lluis Beüt]]. En l'any [[1903]] és nomenat academic de San Fernando. Va rebre una medalla real i en [[1912]], la ciutat de Valéncia li dedicà un carrer.
 
Del seu matrimoni en Teresa Martínez Montfort tingué dos fills, Ignacio i José, més tart també serien pintors.


== Obra ==
== Obra ==
[[File:Ignaci Pinazo03. Desembarcament de Francesc I al port de València (1876).jpg|thumb|Ignaci Pinazo. Desembarcament de Francesc I en el port de Valéncia ([[1876]])]]
Ignaci Pinazo treballà en colors obscurs, com el [[negre]], el [[marró]], i els colors terrós, aixina com la brillant paleta tipica de l'impressionisme. En les seues obres, a sovint es reconeix pinzellades rapides.
Algunes de les seues obres més conegudes son:


Ignaci Pinazo treballà en colors obscurs, com el negre, el marro, i els colors terrós, aixina com la brillant paleta tipica de l'impressionisme. En les seues obres, a sovint es reconeix pinzellades rapides.
* Les filles del Sit ([[1879]]).
* El guardavies ([[1877]]).
* Barca en la plaja ([[1890]]).


Alguna de les seues obres mes conegudes son:
Part de la seua obra es pot vore en la Basílica de la Asunción en Cieza ([[Múrcia]]) i en el [[Museu de Belles Arts|Museu de Belles Arts de Valéncia - Sant Pius V]]. La major colecció d'obres d'est autor es troba en l'[[Institut Valencià d'Art Modern]] (IVAM), en més de cent quadros i de siscents dibuixos que, en part, provenen de la família Pinazo.


*Les filles del Cid (1879).
== Vore també ==
*El guardavíes (1877).
*Barca en la plaja (1890).


* [[Ignacio Pinazo Martínez]]
 
== Referències ==
* Diccionario de Arte, Pintores del siglo XIX, Editorial LIBSA, 2001. ISBN 84-7630-842-6
* Web oficial del Museo Nacional de El Prado, Madrid, España - Pinazo Camarlench, Ignacio


Part de la seua obra es pot vore en la Basílica de la Asunción en Cieza [[(Múrcia]]) i en el Museu de Belles Arts de Valencia - Sant Pius V. La major coleccio d'obres d'est autor se troba en l'[[Institut Valencià d'Art Modern]], en mes de cent quadros i de siscents dibuixos que, en part, provenen de la familia Pinazo.
== Bibliografia ==
* Alcaide, J.L y Pérez Rojas, F.J., "Ignacio Pinazo paisaje marítimo", Valencia, 2006, ISBN 84-482-4366-8
* Gracia Beneyto, C., L'image del pensament : el paisage en Ignacio Pinazo Valéncia 2001 ISBN 84-89413-94-0
* Pérez Rojas, Javier; Alcaide Delgado, José Luis., Ignacio Pinazo en la colección del IVAM Valencia 2001 ISBN 84-8003-272-3
* Pérez Rojas, F.J., Ignacio Pinazo : los inicios de la pintura moderna Madrid 2005 ISBN 84-89455-88-0
* Pérez Rojas, F. J., Ignacio Pinazo Camarlench : historia, estudios e impresiones Valencia 2006 ISBN 84-7579-140-9


== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Ignacio Pinazo Camarlench}}
* [https://www.youtube.com/watch?v=TqAdOqLEBts Inaci Pinazo. Video editat pel [[Museu de Belles Arts de Valéncia]]. [[Generalitat Valenciana]]]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Pintors]]
[[Categoria:Pintors valencians]]
[[Categoria:Pintors valencians]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Sigle XIX]]
[[Categoria:Sigle XX]]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Ignaci_Pinazo_i_Camarlench»