Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1794 bytes afegits ,  09:29 4 oct 2024
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[File:Fleche Cartailhac MHNT PRE 2009.0.9232.1 Fond.jpg|thumb|right|200px|Típica ferramenta tallada en pedra]]
 
[[File:Fleche Cartailhac MHNT PRE 2009.0.9232.1 Fond.jpg|thumb|right|200px|Típica ferramenta tallada en pedra]]
L' '''Edat de Pedra''' és el periodo de la Prehistòria durant el qual, els sers humans crearen ferramentes de pedra degut a la carència d'una tecnologia més alvançada. La [[fusta]], els [[os|ossos]] i atres materials també foren utilisats (corns, cests, cordes, cuiro..), pero la pedra (i, en particular, diverses roques de trencada concoidea, com el [[sílex]], el [[quars]], la [[quarcita]], l'[[obsidiana]]...) fon utilisada per a fabricar ferramentes i armes, de tall o percussió. En tot i això, esta és una circumstància necessària, pero insuficient per a la definició d'este periodo, ya que en ell tingueren lloc fenòmens fonamentals per a lo que seria el nostre futur: l'[[evolució humana]], les grans adquisicions tecnològiques ([[foc]], [[ferramenta|ferramentes]], [[vivenda]], [[roba]]..), l'evolució social, els [[Canvi climàtic|canvis climàtics]], la diàspora del ser humà per tot el món habitable, des del seu breçol africà, i la revolució econòmica des d'un sistema recolector-caçador, fins a un sistema parcialment productor (entre atres coses). El ranc de temps que abarca este periodo és ambigu, disputat i variable segons la regió en qüestió. Encara que és possible parlar d'este periodo en concret, per al conjunt de l'humanitat no hi ha que oblidar que alguns grups humans mai desenrollaren la tecnologia del metal fondit i per tant quedaren somesos en una edat de pedra fins que es trobaren en cultures tecnològicament més desenrollades.
+
L' '''Edat de Pedra''' és el periodo de la Prehistòria durant el qual, els sers humans crearen ferramentes de pedra degut a la carència d'una tecnologia més alvançada. La [[fusta]], els [[os|ossos]] i atres materials també foren utilisats (corns, cests, cordes, cuiro..), pero la pedra (i, en particular, diverses roques de trencada concoidea, com el [[sílex]], el [[quars]], la [[quarcita]], l'[[obsidiana]]...) fon utilisada per a fabricar ferramentes i armes, de tall o percussió. Encara que , esta és una circumstància necessària, pero insuficient per a la definició d'este periodo, ya que en ell tingueren lloc fenòmens fonamentals per a lo que seria el nostre futur: l'[[evolució humana]], les grans adquisicions tecnològiques ([[foc]], [[ferramenta|ferramentes]], [[vivenda]], [[roba]]..), l'evolució social, els [[Canvi climàtic|canvis climàtics]], la diàspora del ser humà per tot el món habitable, des del seu breçol africà, i la revolució econòmica des d'un sistema recolector-caçador, fins a un sistema parcialment productor (entre atres coses). El ranc de temps que abarca este periodo és ambigu, disputat i variable segons la regió en qüestió. Encara que és possible parlar d'este periodo en concret, per al conjunt de l'humanitat no hi ha que oblidar que alguns grups humans mai desenrollaren la tecnologia del metal fondit i per tant quedaren somesos en una edat de pedra fins que es trobaren en cultures tecnològicament més desenrollades.
 
En tot i això, en general, es creu que este periodo començà en Àfrica fa 2,5 millons d'anys, en l'aparició de la primera ferramenta humana (o pre-humana). Ad este periodo li va seguir el [[Calcolític]] o Edat del Coure, i sobretot, l'[[Edat de Bronze]], durant la qual, les ferramentes d'esta aleació arribaren a ser comuns; esta transició va ocórrer entre 6000 a. C. i 2500 a. C.
 
En tot i això, en general, es creu que este periodo començà en Àfrica fa 2,5 millons d'anys, en l'aparició de la primera ferramenta humana (o pre-humana). Ad este periodo li va seguir el [[Calcolític]] o Edat del Coure, i sobretot, l'[[Edat de Bronze]], durant la qual, les ferramentes d'esta aleació arribaren a ser comuns; esta transició va ocórrer entre 6000 a. C. i 2500 a. C.
   Llínea 37: Llínea 37:  
[[File:Amud skull.png|thumb|right|200px|<center>Cràneu Neandertal</center>]]
 
[[File:Amud skull.png|thumb|right|200px|<center>Cràneu Neandertal</center>]]
   −
Lliteralment vol dir Edat de Pedra primerenca, es referix al periodo comprés des de l'aparició del primer ser humà, fa més de dos millons i mig d'anys, fins fa uns 200.000 anys. Inclou, pràcticament, tots els grans passos de l'[[evolució humana]] (puix els dits humans Primitius Moderns varen deure sorgir al final del mateix), aixina com importants alvanços culturals, que els que apenes coneixem els referents a uns pocs vestigis conservats de pedra i os. Per a entendre'ls millor sol dividir-se'n en dos grans etapes.
+
Lliteralment vol dir Edat de Pedra primerenca, es referix al periodo comprés des de l'aparició del primer ser humà, fa més de dos millons i mig d'anys, fins fa uns 200.000 anys. Inclou, pràcticament, tots els grans passos de l'[[evolució humana]] (puix els dits humans primitius moderns varen deure sorgir al final del mateix), aixina com importants alvanços culturals, que els que apenes coneixem els referents a uns pocs vestigis conservats de pedra i os. Per a entendre'ls millor sol dividir-se'n en dos grans etapes.
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* de la Torre Sáinz, Ignacio y Domínguez-Rodrigo, Manuel (2000). «El Paleolítico Medio en el Próximo Oriente. Una síntesis regional. versión en PDF». Complutum 11. Universidad Complutense (Madrid). pp. 9-27. ISSN 1131-6993
 +
* Gragueb, Abdelrrazak y Mtimet, Alí (1989). La Préhistoire de Tunisie et au Maghreb. Les Guides Alif Editions de la Mediterranée, Tunis. ISBN 9973-716-10-8
 +
* Lorenzo, J. L. (1967). La etapa lítica en México (Vol. 20). Instituto Nacional de Antropología e Historia
 +
* Thackeray, Anne I. (1992). «The Middle Stone Age South of the Limpopo River». Journal or World Prehistory. Vol. 6  (No. 4). doi 10.1007/BF00975633
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Brézillon, Michel (1969). Dictionnaire de la Préhistoire. París: Librairie Larousse. ISBN 2-03-075437-4
 +
* Clairborne, Robert (1976). El nacimiento de la escritura. Brepols Fabrieken (Bélgica). Libros TIME-LIFE
 +
* Hamblin, Dora Jane (1975). Las primeras ciudades. Brepols Fabrieken (Bélgica). Libros TIME-LIFE
 +
* Marcos Saiz, F. Javier (2006). La Sierra de Atapuerca y el Valle del Arlanzón. Patrones de asentamiento prehistóricos. Editorial Dossoles. Burgos. ISBN 9788496606289
 +
* Marcos Saiz, F. Javier (2016). La Prehistoria Reciente del entorno de la Sierra de Atapuerca (Burgos, España). Editorial British Archaeological Reports (Oxford, U.K.), BAR International Series 2798. ISBN 9781407315195
 +
* Menéndez, Mario; Jimeno, Alfredo y Fernández, Víctor (1997). Diccionario de Prehistoria. Alianza Editorial, Madrid. ISBN 84-206-2888-3
 +
* Pericot García, Luis y Maluquer de Motes, Juan (1970). La humanidad Prehistórica. Salvat Editores, Estella (Navarra). Depósito Legal: NA 997-1970
 +
* Wernick, Robert (1975). Los constructores de megalitos. Brepols Fabrieken (Bélgica). Libros TIME-LIFE
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
154 942

edicions

Menú de navegació