154 108
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + Llínea 9:
Llínea 9: − + − +
sense resum d'edició
[[File:Nabu-Lawrie-Highsmith.jpeg|thumb|200px|Representació de Nabu]]
[[File:Nabu-Lawrie-Highsmith.jpeg|thumb|200px|Representació de Nabu]]
'''Nabu''' (en siríac clàssic: ܢܒܘ) és el [[deu]] que guia l'escritura, adorat pels babilonios com el fill de [[Marduk]] i de la seua esposa '''Zarpanitum''', i com el net d'[[Enki]]. L'esposa de Nabu va ser [[Tasmetu]].
'''Nabu''' (en siríac clàssic: ܢܒܘ) és el [[deu]] que guia l'escritura, adorat pels babilonios com el fill de [[Marduk]] i de la seua esposa [[Zarpanitum]], i com el net d'[[Enki]]. L'esposa de Nabu va ser [[Tasmetu]].
A Nabu se li assigna el lloc de patró dels escrigues, pres de la Deesa [[Nisaba]] de la [[mitologia caldea]]. Els seus símbols són la tabla en els útils d'escritura. Du un gorro en banyes i està en peu en les mans juntes, en el gest sacerdotal antic. Cavalca sobre un dragó alat (mušhuššo) que inicialment va ser de Marduk.
A Nabu se li assigna el lloc de patró dels escrigues, pres de la Deesa [[Nisaba]] de la [[mitologia caldea]]. Els seus símbols són la tabla en els útils d'escritura. Du un gorro en banyes i està en peu en les mans juntes, en el gest sacerdotal antic. Cavalca sobre un dragó alat (mušhuššo) que inicialment va ser de Marduk.
En el [[Museu Britànic]] es troba una estàtua de Nabu que va estar originalment erigida en la ciutat de Nimrud (Calah en fonts bíbliques) durant el regnat de Tiglat-Pilesar III.
En el [[Museu Britànic]] es troba una estàtua de Nabu que va estar originalment erigida en la ciutat de Nimrud (Calah en fonts bíbliques) durant el regnat de Tiglat-Pilesar III.
En l'astrologia tardana de [[Mitologia babilònica|Babilonia]], Nabu estava conectat en el [[Mercuri (planeta)|planeta Mercuri]]. Com Deu del saber i l'escritura, va ser equiparat pels grecs tant a [[Apolo]] com a [[Hermes]], sent l'últim identificat pels [[Antiga Roma|romans]] en el seu propi Deu Mercuri.
En l'astrologia tardana de [[Mitologia babilònica|Babilonia]], Nabu estava conectat en el [[Mercuri (planeta)|planeta Mercuri]]. Com Deu del saber i l'escritura, va ser equiparat pels grecs tant a [[Apolo]] com a [[Hermes]], sent l'últim identificat pels [[Antiga Roma|romans]] en el seu propi Deu Mercuri.
== Referències ==
== Referències ==
* F. Pomponio, Nabu. II culto e la figura di un dio del pantheon babilonese ed assiro, Roma, 1978
* F. Pomponio, Nabu. II culto e la figura di un dio del pantheon babilonese ed assiro, Roma, 1978