| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | La '''Junta dels Tretze''' fon un comité eixecutiu integrat per tretze síndics durant la [[Revolta de les Germanies]], en la [[Ciutat de Valéncia]]. El seu objectiu a curt terme fon agarrar el control de la corporació municipal de la ciutat. La Junta dels Tretze estigué dissenyada a imitació de la de [[Venècia]], i també de [[Jesucrist]] i els seus apòstols. | + | La '''Junta dels Tretze''' fon un comité eixecutiu integrat per tretze síndics durant la [[Revolta de les Germanies]], en la [[Ciutat de Valéncia]]. El seu objectiu a curt terme fon d'agarrar el control de la corporació municipal de la ciutat. La Junta dels Tretze fon dissenyada a imitació de la de [[Venècia]], i també de [[Jesucrist]] i els seus apòstols. |
| | | | |
| − | En una primera fase de la revolta, la Junta dels Tretze tingué la funció d'impulsar i dirigir la revolta. Com a objectius primers instaurar un sistema en el qual estiguera prohibit el treball lliure no controlat pels gremis, i adoptar més poder local en la Ciutat de Valéncia, la revolta tenia únicament un caràcter de lluita política local. | + | En una primera fase de la revolta, la Junta dels Tretze tingué la funció d'impulsar i de dirigir la revolta. Com a objectius primers d'instaurar un sistema en el qual estiguera prohibit el treball lliure no controlat pels gremis, i d'adoptar més poder local en la Ciutat de Valéncia, la revolta tenia ùnicament un caràcter de lluita política local. |
| | | | |
| − | A la mort de [[Joan Llorenç]], en [[1520]], la Junta fon controlada per atres grups més radicals, liderats pel velluter [[Vicent Peris]] i la lluita escomençà a traspassar els llímits de lo polític cap a una lluita de classes generalisades en tot el [[Regne de Valéncia]]. Este fet provocà una serie de contradiccions internes que feu perdre força a la revolució. Pero a curt terme s'impulsà la creació d'atres juntes dels tretze en atres ciutats i viles del [[Regne de Valéncia]], sempre controlades per la de la Ciutat de Valéncia. | + | A la mort de [[Joan Llorenç]], en l'any [[1520]], la Junta fon controlada per atres grups més radicals, liderats pel velluter [[Vicent Peris]] i la lluita escomençà a traspassar els llímits de lo polític cap a una lluita de classes generalisades en tot el [[Regne de Valéncia]]. Este fet provocà una série de contradiccions internes que feu perdre força a la revolució. Pero a curt terme s'impulsà la creació d'atres juntes dels tretze en atres ciutats i viles del [[Regne de Valéncia]], sempre controlades per la de la Ciutat de Valéncia. |
| | | | |
| − | Mentres que la burguesia valenciana buscava una eixida negociada, els líders militars defenien la revolució en els camps de batalla. Per este motiu, la Junta dels Tretze dimití a soles una semana despuix de la [[batalla de Gandia]], en la qual els agermanats obtingueren una important victòria militar sobre les tropes reals. | + | Mentres que la burguesia valenciana buscava una eixida negociada, els líders militars defenien la revolució en els camps de batalla. Per este motiu, la Junta dels Tretze dimití a soles una semana despuix de la [[batalla de Gandia]], en la qual els agermanats obtingueren una important victòria militar sobre les tropes reals. |
| | | | |
| | == Vore també == | | == Vore també == |
| − | *[[Germanies]] | + | * [[Germanies]] |
| − | *[[Joan Llorens]] | + | * [[Joan Llorens]] |
| − | *[[Vicent Peris]] | + | * [[Vicent Peris]] |
| − | *[[Germana de Foix]] | + | * [[Germana de Foix]] |
| − | | + | |
| | [[Categoria:Revolta de les Germanies]] | | [[Categoria:Revolta de les Germanies]] |