Canvis

'''Vicente Barrera Cambra''' ([[Valéncia]], 3 de decembre de [[1907]] - 11 de decembre de [[1956]]) fon un torero [[Valencians|valencià]], pare del també torero Vicente Barrera.

'''Vicente Barrera Cambra''' ([[Valéncia]], [[3 de decembre]] de [[1907]] - † [[11 de decembre]] de [[1956]]) fon un torero [[Valencians|valencià]], pare del també torero [[Vicente Barrera Simó]].

== Biografia ==

== Biografia ==

Vicente Barrera naixqué en el número 117 del carrer de Quart, i fon una de les grans figures del toreig valencià. Orfe de pare quan contava huit anys d'edat, els seus tios José i Arturo Barrera es varen ocupar de la seua educació.

Vicente Barrera naixqué en el número 117 del [[carrer de Quart]], i fon una de les grans figures del toreig valencià. Orfe de pare quan contava huit anys d'edat, els seus tios José i Arturo Barrera es varen ocupar de la seua educació.

Des de molt jove va mostrar una gran afició a la festa dels bous, contravenint els desijos familiars de que realisara estudis superiors. Molt pronte es va marchar de la seua casa per a participar en diferents capeges, fonamentalment en la província de [[Jaén]]. Una volta conquistat el respal familiar, els seus propis tios es varen convertir, en el començ de la seua carrera, en els seus administradors i apoderats.

Des de molt jove va mostrar una gran afició a la festa dels bous, contravenint els desijos familiars de que realisara estudis superiors. Molt pronte es va marchar de la seua casa per a participar en diferents capeges, fonamentalment en la província de [[Jaén]]. Una volta conquistat el respal familiar, els seus propis tios es varen convertir, en el començ de la seua carrera, en els seus administradors i apoderats.

Es presentà en públic el 15 d'agost de [[1924]] en la localitat valenciana de [[Torrent]]. En la plaça de la ciutat de Valéncia debutà el 7 de setembre següent, conseguint un èxit molt rellevant. En [[Madrit]] feu el seu primer "paseíllo" el 14 de maig de [[1927]], repetint molt pronte junt a Gitanillo de Triana. Més important fon encara la vesprada de la seua presentació en [[Sevilla]], el 7 de juliol següent. Va repetir sense fortuna en la Maestranza el dia 24 d'eixe mateix mes, gestant-se llavors una de les dos llegendes que varen acompanyar de per vida a Barrera: en abandonar la plaça entre esbroncs, varis espectadors li varen cridar "Pinocho", en alusió a la llongitut del seu nas. Llavors va prometre no chafar mai més la plaça de Sevilla. I ho va complir. La segona llegenda fa referència a la seua negativa a torejar bous de Miura, degut a que sent noviller incipient el ganader “es va oblidar” de que el valencià estava invitat a una tenta. També va complir la seua segona promesa.

Es presentà en públic el [[15 d'agost]] de [[1924]] en la localitat valenciana de [[Torrent]]. En la plaça de la ciutat de Valéncia debutà el [[7 de setembre]] següent, conseguint un èxit molt rellevant. En [[Madrit]] feu el seu primer "paseíllo" el [[14 de maig]] de [[1927]], repetint molt pronte junt a Gitanillo de Triana. Més important fon encara la vesprada de la seua presentació en [[Sevilla]], el [[7 de juliol]] següent. Va repetir sense fortuna en la Maestranza el dia 24 d'eixe mateix mes, gestant-se llavors una de les dos llegendes que varen acompanyar de per vida a Barrera: en abandonar la plaça entre esbroncs, varis espectadors li varen cridar "Pinocho", en alusió a la llongitut del seu nas. Llavors va prometre no chafar mai més la plaça de Sevilla. I ho va complir. La segona llegenda fa referència a la seua negativa a torejar bous de Miura, degut a que sent noviller incipient el ganader “es va oblidar” de que el valencià estava invitat a una tenta. També va complir la seua segona promesa.

Va prendre l'alternativa en Valéncia el 17 de setembre de 1927. Juan Belmonte li va cedir la mort del bou "Romano", de Concha i Serra. Completava la terna José Belmonte. Va confirmar el doctorat en Madrit el 24 de maig de [[1928]], en Chicuelo i Cagancho com a padrí i testic, respectivament, de la cerimònia. El bou es va cridar "Jardinero" i pertanyia a la ganaderia de Graciliano Pérez Tabernero.

Va prendre l'alternativa en Valéncia el [[17 de setembre]] de 1927. Juan Belmonte li va cedir la mort del bou "Romano", de Concha i Serra. Completava la terna José Belmonte. Va confirmar el doctorat en Madrit el [[24 de maig]] de [[1928]], en Chicuelo i Cagancho com a padrí i testic, respectivament, de la cerimònia. El bou es va cridar "Jardinero" i pertanyia a la ganaderia de Graciliano Pérez Tabernero.

 

Va permanéixer díhuit anys en actiu, situat sempre en els llocs importants del toreig. Destre molt dominador, fon un especialiste consumat de la sòrt del descabeig. Cult i inteligent, Vicente Barrera es va dedicar en fortuna als negocis una volta retirat dels rogles.

== Referències ==

== Referències ==

* [http://dbe.rah.es/biografias/8040/vicente-barrera-cambra Biografia de Vicente Barrera Cambra - Real Acadèmia de l'Història]

* [http://dbe.rah.es/biografias/8040/vicente-barrera-cambra Biografia de Vicente Barrera Cambra - Real Acadèmia de l'Història]