Diferència entre les revisions de "Edat fosca grega"
Pàgina nova, en el contingut: «{{Grècia}} L''''edat fosca grega''' és el periodo que transcorre des del colapse del món micènic (entre el 1200 aC i el [[1...». |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Grècia}} | {{Grècia}} | ||
L''''edat fosca grega''' és el periodo que transcorre des del colapse del [[civilisació micènica|món micènic]] (entre | L''''edat fosca grega''' és el periodo que transcorre des del colapse del [[civilisació micènica|món micènic]] (entre l'any [[1200 a. C.]] i l'any [[1100 a. C.]]), comprenent els [[periodo submicènic|periodos submicènic]] (Grècia continental) i [[periodo subminoic|subminoic]] ([[Creta]]) entre els anys [[1125 a. C.]] i [[1050 a. C.]] i el [[periodo protogeomètric]] ([[1050 a. C.]]-[[900 a. C.]]). | ||
El terme "Edat Fosca" reflectix la decadència en | El terme "Edat Fosca" reflectix la decadència en térmens de riquea i cultura material enfront dels periodos anteriors i posteriors i es justifica el terme 'foscor' per escassea de senyes. Només la ciutadella de civilisació micènica d'[[Atenes]], encimbellada a la part alta de l'[[Acròpolis]], va resistir la destrucció. | ||
'''NOTA:''' El terme "''Edat Fosca''" s'utilisa també per a referir-se al començament de l'[[edat mija]], resaltant l'apagada cultural d'aquell temps, si be esta nomenclatura no és universalment acceptada, perqué hui dia tendix a considerar-se que esta época tenia una cultura diferent, pero no mancava d'ella. | '''NOTA:''' El terme "''Edat Fosca''" s'utilisa també per a referir-se al començament de l'[[edat mija]], resaltant l'apagada cultural d'aquell temps, si be esta nomenclatura no és universalment acceptada, perqué hui dia tendix a considerar-se que esta época tenia una cultura diferent, pero no mancava d'ella. | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
==Causes== | ==Causes== | ||
S'ha indicat que | S'ha indicat que l'invasió dels [[Doris (grup humà)|doris]], un poble d'orige helè, representa el començament de la destrucció i per tant de l'Edat Fosca. Este poble contava en el domini del [[ferro]], que li proporcionava una tecnologia superior, encara que això per si solament no pot ser una explicació per a 400 anys d'[[història]] sumits en el caos i la destrucció. | ||
Encara que normalment es parla de l'Edat Fosca en referència a [[Antiga Grècia|Grècia]], esta es va estendre a numeroses atres zones, en particular a les poblacions de l'esfera d'influència troyana i als [[hitites]] que també | Encara que normalment es parla de l'Edat Fosca en referència a [[Antiga Grècia|Grècia]], esta es va estendre a numeroses atres zones, en particular a les poblacions de l'esfera d'influència troyana i als [[hitites]] que també varen sucumbir. Una de les conseqüències de l'Edat Fosca va anar provablement- puix no és segur - el naiximent dels nomenats [[Pobles de la Mar]], que en les seues migracions o les seues accions per a la supervivència pròpia varen amenaçar als [[Fenicis]] i als Egipcis. De fet tan sols el poderós [[Egipte]] de [[Ramsès III]] va conseguir repelir l'atac, encara que va quedar bastant afeblit. | ||
==Divisió== | ==Divisió== | ||
=== | ===Periodo submicènic=== | ||
Davant la destrucció i la dispersió de la població, la millor forma d'analisar l'evolució és l'anàlisis de les ceràmiques gregues. | Davant la destrucció i la dispersió de la població, la millor forma d'analisar l'evolució és l'anàlisis de les ceràmiques gregues. | ||
Durant el periodo submicènic es constatarà un repertori tipològic reduït com una evolució de l''estil graner'' micènic, | Durant el periodo submicènic es constatarà un repertori tipològic reduït com una evolució de l''estil graner'' micènic, en una decoració simple a força de llínies horisontals ondades, verticals, triànguls o semicírculs fets a mà. Es tracta de motius foscs sobre fons clar. | ||
=== | ===Periodo protogeomètric=== | ||
Es produïx un gran | Es produïx un gran alvanç en la ceràmica gràcies a alvanços tècnics com l'aparició del torn ràpit i l'us del compàs i el pinzell múltiple aixina com el perfeccionament dels forns. Hi ha una millora en la qualitat de la decantació i dels verniços. | ||
Els motius de la ceràmica passen a ser totalment geomètrics en predomini de llínies rectes paraleles. Els únics motius corps que apareixen es realisen en l'us del [[Compàs (geometria)|compàs]]. La part principal de la decoració se situa en la franja central del recipient. | Els motius de la ceràmica passen a ser totalment geomètrics en predomini de llínies rectes paraleles. Els únics motius corps que apareixen es realisen en l'us del [[Compàs (geometria)|compàs]]. La part principal de la decoració se situa en la franja central del recipient. | ||
Els millors eixemples de l'art protogeomètric i [[Periodo Geomètric|geomètric]] es troben | Els millors eixemples de l'art protogeomètric i [[Periodo Geomètric|geomètric]] es troben en Atenes, en les [[necròpolis]] del ''Ceràmic'' i del ''Dipylon''. Cap al final de protogeomètric apareix una variant decorativa denominada ''estil de Dipylon negre''. | ||
[[Categoria:Història de Grècia]] | [[Categoria:Història de Grècia]] | ||