Diferència entre les revisions de "Edat fosca grega"

Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 7 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
{{Grècia}}
{{Grècia}}


L''''edat fosca grega''' és el periodo que transcorre des del colapse del [[civilisació micènica|món micènic]] (entre el [[1200 aC]] i el [[1100 aC]]), comprenent els [[periodo submicènic|periodos submicènic]] (Grècia continental) i [[periodo subminoic|subminoic]] ([[Creta]]) entre els anys [[1125 aC]] i [[1050 aC]] i el [[periodo protogeomètric]] ([[1050 aC]]-[[900 aC]]).
L''''edat fosca grega''' és el periodo que transcorre des del colapse del [[civilisació micènica|món micènic]] (entre l'any [[1200 a. C.]] i l'any [[1100 a. C.]]), comprenent els [[periodo submicènic|periodos submicènic]] (Grècia continental) i [[periodo subminoic|subminoic]] ([[Creta]]) entre els anys [[1125 a. C.]] i [[1050 a. C.]] i el [[periodo protogeomètric]] ([[1050 a. C.]]-[[900 a. C.]]).


El terme "Edat Fosca" reflectix la decadència en termes de riquea i cultura material enfront dels periodos anteriors i posteriors i es justifica el terme 'foscor' per escassea de dades. Només la ciutadella de civilisació micènica d'[[Atenes]], encimbellada a la part alta de l'[[Acròpolis]], va resistir la destrucció.
El terme "Edat Fosca" reflectix la decadència en térmens de riquea i cultura material enfront dels periodos anteriors i posteriors i es justifica el terme 'foscor' per escassea de senyes. Només la ciutadella de civilisació micènica d'[[Atenes]], encimbellada a la part alta de l'[[Acròpolis]], va resistir la destrucció.


'''NOTA:''' El terme "''Edat Fosca''" s'utilisa també per a referir-se al començament de l'[[edat mija]], resaltant l'apagada cultural d'aquell temps, si be esta nomenclatura no és universalment acceptada, perqué hui dia tendix a considerar-se que esta época tenia una cultura diferent, pero no mancava d'ella.
'''NOTA:''' El terme "''Edat Fosca''" s'utilisa també per a referir-se al començament de l'[[edat mija]], resaltant l'apagada cultural d'aquell temps, si be esta nomenclatura no és universalment acceptada, perqué hui dia tendix a considerar-se que esta época tenia una cultura diferent, pero no mancava d'ella.
Llínea 11: Llínea 11:


==Causes==
==Causes==
S'ha indicat que la invasió dels [[Doris (grup humà)|doris]], un poble d'orige helè, representa el començament de la destrucció i per tant de l'Edat Fosca. Este poble contava en el domini del [[ferro]], que li proporcionava una tecnologia superior, encara que això per si solament no pot ser una explicació per a 400 anys d'[[història]] sumits en el caos i la destrucció.
S'ha indicat que l'invasió dels [[Doris (grup humà)|doris]], un poble d'orige helè, representa el començament de la destrucció i per tant de l'Edat Fosca. Este poble contava en el domini del [[ferro]], que li proporcionava una tecnologia superior, encara que això per si solament no pot ser una explicació per a 400 anys d'[[història]] sumits en el caos i la destrucció.


Encara que normalment es parla de l'Edat Fosca en referència a [[Antiga Grècia|Grècia]], esta es va estendre a numeroses atres zones, en particular a les poblacions de l'esfera d'influència troyana i als [[hitites]] que també van sucumbir. Una de les conseqüències de l'Edat Fosca va anar provablement- puix no és segur - el naiximent dels nomenats [[Pobles de la Mar]], que en les seues migracions o les seues accions per a la supervivència pròpia van amenaçar als [[Fenicis]] i als Egipcis. De fet tan sols el poderós [[Egipte]] de [[Ramsès III]] va conseguir repelir l'atac, encara que va quedar bastant afeblit.
Encara que normalment es parla de l'Edat Fosca en referència a [[Antiga Grècia|Grècia]], esta es va estendre a numeroses atres zones, en particular a les poblacions de l'esfera d'influència troyana i als [[hitites]] que també varen sucumbir. Una de les conseqüències de l'Edat Fosca va anar provablement- puix no és segur - el naiximent dels nomenats [[Pobles de la Mar]], que en les seues migracions o les seues accions per a la supervivència pròpia varen amenaçar als [[Fenicis]] i als Egipcis. De fet tan sols el poderós [[Egipte]] de [[Ramsès III]] va conseguir repelir l'atac, encara que va quedar bastant afeblit.


==Divisió==
==Divisió==
Llínea 23: Llínea 23:


===Periodo protogeomètric===
===Periodo protogeomètric===
Es produïx un gran avanç en la ceràmica gràcies a avanços tècnics com l'aparició del torn ràpit i l'us del compàs i el pinzell múltiple així com el perfeccionament dels forns. Hi ha una millora en la qualitat de la decantació i dels verniços.
Es produïx un gran alvanç en la ceràmica gràcies a alvanços tècnics com l'aparició del torn ràpit i l'us del compàs i el pinzell múltiple aixina com el perfeccionament dels forns. Hi ha una millora en la qualitat de la decantació i dels verniços.


Els motius de la ceràmica passen a ser totalment geomètrics en predomini de llínies rectes paraleles. Els únics motius corps que apareixen es realisen en l'us del [[Compàs (geometria)|compàs]]. La part principal de la decoració se situa en la franja central del recipient.
Els motius de la ceràmica passen a ser totalment geomètrics en predomini de llínies rectes paraleles. Els únics motius corps que apareixen es realisen en l'us del [[Compàs (geometria)|compàs]]. La part principal de la decoració se situa en la franja central del recipient.


Els millors eixemples de l'art protogeomètric i [[Periodo Geomètric|geomètric]] es troben a Atenes, en les [[necròpolis]] del ''Ceràmic'' i del ''Dipylon''. Cap al final de protogeomètric apareix una variant decorativa denominada ''estil de Dipylon negre''.
Els millors eixemples de l'art protogeomètric i [[Periodo Geomètric|geomètric]] es troben en Atenes, en les [[necròpolis]] del ''Ceràmic'' i del ''Dipylon''. Cap al final de protogeomètric apareix una variant decorativa denominada ''estil de Dipylon negre''.


[[Categoria:Història de Grècia]]
[[Categoria:Història de Grècia]]