156 491
edicions
Canvis
sense resum d'edició
| lloc_mort = [[Albi]], [[França]]
| lloc_mort = [[Albi]], [[França]]
}}
}}
'''Rodolfo Llopis Ferrándiz''' ([[Callosa d'En Sarrià]], [[27 de febrer]] de [[1895]] - [[Albi]], [[França]], [[22 de juliol]] de [[1983]]), fon un pedagoc i dirigent socialiste [[Valencians|valencià]], secretari general del [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] (PSOE) en l'exili. Fon diputat en Corts durant la [[II República Espanyola|II República]].
'''Rodolfo Llopis Ferrándiz''' ([[Callosa d'En Sarrià]], [[27 de febrer]] de [[1895]] - † [[Albi]], [[França]], [[22 de juliol]] de [[1983]]), fon un pedagoc i dirigent socialiste [[Valencians|valencià]], secretari general del [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] (PSOE) en l'exili. Fon diputat en Corts durant la [[II República Espanyola|II República]].
== Biografia ==
== Biografia ==
Fon també president de la UGT en l'exili, mantenint la seua infraestructura. El 3 de juny de [[1951]] fon firmant de l'Acta de [[Frànkfort]] en virtut de la qual es creava de nou l'[[Internacional Socialista]].
Fon també president de la UGT en l'exili, mantenint la seua infraestructura. El 3 de juny de [[1951]] fon firmant de l'Acta de [[Frànkfort]] en virtut de la qual es creava de nou l'[[Internacional Socialista]].
Dins del PSOE va mantindre la tesis de la defensa de l'organisació exterior front als nous dirigents de l'interior que pugnaven per combatre la [[Franquisme|dictadura]] des d'Espanya. Estos últims, junt a un sector de l'exili, defenien una renovació del partit que implicava desplaçar a la direcció llopista, tesis que acabarien triumfant en el Congrés de la UGT de l'any [[1971]] i en el Congrés de Suresnes del PSOE celebrat en octubre de [[1974]]. Llopis no acceptaria ser president del partit com li oferien els renovadors —pretenia seguir com a secretari general—, provocant una ruptura que va escindir el partit en dos: el PSOE Històric llopiste i el PSOE Renovat, que tingué una direcció colegiada en l'interior ([[Nicolás Redondo]], [[Pablo Castellano]] i [[Felipe González]], entre uns atres).
Dins del PSOE va mantindre la tesis de la defensa de l'organisació exterior front als nous dirigents de l'interior que pugnaven per combatre la [[Franquisme|dictadura]] des d'Espanya. Estos últims, junt a un sector de l'exili, defenien una renovació del partit que implicava desplaçar a la direcció llopista, tesis que acabarien triumfant en el Congrés de la UGT de l'any [[1971]] i en el Congrés de Suresnes del PSOE celebrat en octubre de [[1974]]. Llopis no acceptaria ser president del partit com li oferien els renovadors —pretenia seguir com a secretari general—, provocant una ruptura que va escindir el partit en dos: el PSOE Històric llopiste i el PSOE Renovat, que tingué una direcció colegiada en l'interior ([[Nicolás Redondo Urbieta|Nicolás Redondo]], [[Pablo Castellano]] i [[Felipe González]], entre uns atres).
Abdós fraccions rivalisarien per la llegitimitat en l'us de les sigles del partit, en un conflicte que dirimiria l'Internacional Socialista en [[giner]] de l'any 1974 en decantar-se pel PSOE Renovat.
Abdós fraccions rivalisarien per la llegitimitat en l'us de les sigles del partit, en un conflicte que dirimiria l'Internacional Socialista en [[giner]] de l'any 1974 en decantar-se pel PSOE Renovat.
Pertanygé en l'exili a la Logia Reconstrucció en [[Toulouse]] i posteriorment a la Logia Franklin Roosevelt en Montauban (França) abdós organisades per exiliats espanyols i baix els auspicis de la Gran Logia de França.
Pertanygé en l'exili a la Logia Reconstrucció en [[Toulouse]] i posteriorment a la Logia Franklin Roosevelt en Montauban (França) abdós organisades per exiliats espanyols i baix els auspicis de la Gran Logia de França.
Gràcies als seus viages com a membre del PSOE en l'exili, pogué visitar prou tallers maçònics en varis paisos. Frut d'eixos viages, en l'any [[1953]], el varen nomenar membre d'honor de la Logia Casablanca nº 1 situada en la ciutat nortafricana i integrada en el Gran Oriente Espanyol en l'exili.
Gràcies als seus viages com a membre del PSOE en l'exili, pogué visitar prou tallers maçònics en varis països. Frut d'eixos viages, en l'any [[1953]], el varen nomenar membre d'honor de la Logia Casablanca nº 1 situada en la ciutat nortafricana i integrada en el Gran Oriente Espanyol en l'exili.
== Obra ==
== Obra ==
* ''Hacia una escuela más humana'', 1934
* ''Hacia una escuela más humana'', 1934
* ''Emigración, exilio y perspectiva del mañana'', 1949.
* ''Emigración, exilio y perspectiva del mañana'', 1949.
* ''España espera su hora'', 1958.
* ''España espera su hora'', 1958.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==