Diferència entre les revisions de "Itàlia"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 12 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 59: | Llínea 59: | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
El relleu presenta quatre grans unitats regionals: al Nort, un sector continental dominàt pels [[Alps]]; als seus peus, la planura del Po, al Sur un sector peninsular articulat pels | El relleu presenta quatre grans unitats regionals: al Nort, un sector continental dominàt pels [[Alps]]; als seus peus, la planura del Po, al Sur un sector peninsular articulat pels Apenins; i finalment les terres insulars. | ||
El sistema alpí s'extén pel territori italià en la casi totalitat de la seua vertent meridional. En este gran conjunt montanyós destaquen les formacions calcàrees dels Dolomites (Marmolà, 3.342 m d'alt.) i en el sector cristalí, de formes més agrestes, alguns dels principals caps de tot el sistema alpí: Mont Rosa, Cervino. Alguns passos de montanya (Mont Cenis, Simplon, Brennero) faciliten la comunicació en les regions veïnes. La regió prealpina presenta llarcs i profunts valls, en numerosos llacs: Garda, Mayor, Como, Iseo. Al sur dels [[Alps]], entre estos i els | El sistema alpí s'extén pel territori italià en la casi totalitat de la seua vertent meridional. En este gran conjunt montanyós destaquen les formacions calcàrees dels Dolomites (Marmolà, 3.342 m d'alt.) i en el sector cristalí, de formes més agrestes, alguns dels principals caps de tot el sistema alpí: Mont Rosa, Cervino. Alguns passos de montanya (Mont Cenis, Simplon, Brennero) faciliten la comunicació en les regions veïnes. La regió prealpina presenta llarcs i profunts valls, en numerosos llacs: Garda, Mayor, Como, Iseo. Al sur dels [[Alps]], entre estos i els Apenins, s'exten la planura del [[Po]] (el riu més llarc del país), fosa tectònica reomplida pels depòsits sedimentaris aportats pels rius que descenen dels Apenins i, especialment, dels [[Alps]], i que avenen la planura que s'obri al mar Adriàtic pel llitoral NE de Itàlia. | ||
La climatologia italiana, si be te caràcter mediterràneu, presenta notables variacions regionals. En primer lloc, per efecte de la seua considerable extensió en latitut: miges anuals en [[Milà]] de 23 °C en [[juliol]] i 1,5 °C en [[giner]], mentres que en [[Palermo]], dites miges són de 26,2 i 11 °C. Per atra banda, degut a les condicions orogràfiques: els [[Alps]], que actuen de barrera front als vents del Nort, registren les majors precipitacions (de 3.000 a 3.800 mm anuals); els Apenins, per la seua part, establixen una clara distinció fins a les dos seues vertents: la tirrénica, que queda exposta a les corrents humides de l'Oest, i la vertent adriàtica, a sotavent de dites influencies (menys de 500 mm anuals en Apulia). | La climatologia italiana, si be te caràcter mediterràneu, presenta notables variacions regionals. En primer lloc, per efecte de la seua considerable extensió en latitut: miges anuals en [[Milà]] de 23 °C en [[juliol]] i 1,5 °C en [[giner]], mentres que en [[Palermo]], dites miges són de 26,2 i 11 °C. Per atra banda, degut a les condicions orogràfiques: els [[Alps]], que actuen de barrera front als vents del Nort, registren les majors precipitacions (de 3.000 a 3.800 mm anuals); els Apenins, per la seua part, establixen una clara distinció fins a les dos seues vertents: la tirrénica, que queda exposta a les corrents humides de l'Oest, i la vertent adriàtica, a sotavent de dites influencies (menys de 500 mm anuals en Apulia). | ||
| Llínea 68: | Llínea 68: | ||
== Ecologia == | == Ecologia == | ||
La major part d'Itàlia correspon al bioma de bosc mediterràneu, encara que també estan presents el bosc temperat de frondoses, en el vall del Po i en els | La major part d'Itàlia correspon al bioma de bosc mediterràneu, encara que també estan presents el bosc temperat de frondoses, en el vall del Po i en els Apenins, i el bosc temperat de coníferes en els Alps]. | ||
Segon WWF, el territori d'Itàlia es repartix entre huit ecoregions diferents: | Segon WWF, el territori d'Itàlia es repartix entre huit ecoregions diferents: | ||
| Llínea 75: | Llínea 75: | ||
* Bosc mixt dels [[Alps]] Dinarics, en el extrem est, en la frontera en [[Eslovènia|Eslovènia]]. | * Bosc mixt dels [[Alps]] Dinarics, en el extrem est, en la frontera en [[Eslovènia|Eslovènia]]. | ||
* Bosc mixt del vall del Po, en la planura padana. | * Bosc mixt del vall del Po, en la planura padana. | ||
* Bosc montà caducifoli dels | * Bosc montà caducifoli dels Apenins. | ||
* Bosc temperat de coníferes | * Bosc temperat de coníferes | ||
* Bosc dels [[Alps]]. | * Bosc dels [[Alps]]. | ||
* Bosc mediterràneu | * Bosc mediterràneu | ||
* Bosc caducifoli de Iliria, en la costa de la | * Bosc caducifoli de Iliria, en la costa de la regió de [[Trieste]]. | ||
* Bosc mixt montà dels Apenins meridionals. | * Bosc mixt montà dels Apenins meridionals. | ||
* Bosc mixt i esclerofil del [[Tirreny]] i el [[Adriatic]], en les terres baixes costeres de la mitat sur de la península Itàlica i [[Sicília]]. Inclou també la totalitat de [[Sardenya]], l'archipèlec Toscà (entre [[Còrsega]] e Itàlia continental), Pantelaria i les illes Pelagies. | * Bosc mixt i esclerofil del [[Tirreny]] i el [[Adriatic]], en les terres baixes costeres de la mitat sur de la península Itàlica i [[Sicília]]. Inclou també la totalitat de [[Sardenya]], l'archipèlec Toscà (entre [[Còrsega]] e Itàlia continental), Pantelaria i les illes Pelagies. | ||
| Llínea 187: | Llínea 187: | ||
Itàlia és un país que també posseïx tradició deportiva. Especialment el [[fútbol]] es la rama deportiva predominant en la nació italiana, ya que se practica des del [[sigle XVI]] el dit calci florentí (que consistia en dos equips de 27 jugadors en 22 jugadors i 5 porters, a on el objectiu era sumar més punts que l'equip rival). Esta era la variant del [[fútbol]] que se coneix hui en dia. | Itàlia és un país que també posseïx tradició deportiva. Especialment el [[fútbol]] es la rama deportiva predominant en la nació italiana, ya que se practica des del [[sigle XVI]] el dit calci florentí (que consistia en dos equips de 27 jugadors en 22 jugadors i 5 porters, a on el objectiu era sumar més punts que l'equip rival). Esta era la variant del [[fútbol]] que se coneix hui en dia. | ||
El calci s'ha intensificat a nivell local, arribant a fundar-se en l'any [[1898]] la Federació Italiana de [[Fútbol]], que s'encarrega dels campeonats de [[fútbol]] de clubs i de la selecció nacional. A nivell de clubs, Itàlia conta en tres clubs campeons de [[Europa]], com ho són el AC | El calci s'ha intensificat a nivell local, arribant a fundar-se en l'any [[1898]] la Federació Italiana de [[Fútbol]], que s'encarrega dels campeonats de [[fútbol]] de clubs i de la selecció nacional. A nivell de clubs, Itàlia conta en tres clubs campeons de [[Europa]], com ho són el AC Milan, Inter de Milan i Juventus. El AC Milan és el club que més títuls internacionals ostenta (18 fins a la data); el Inter és el atre més gran encara que últimament no ha fet campanyes acceptables en Europa. Juventus és el club que més títuls ha conseguit a nivell nacional, i a nivell internacional és l'únic club en guanyar totes les competicions oficials de clubs (Copa d'Europa, Recopa, Copa [[UEFA]], Supercopa Europea, Copa Internacional i Copa Intertoto). Tampoc se deu oblidar a clubs com la AS Roma, la SS Lazio, Fiorentina, SSC Napoli, i la UC Sampdoria, clubs que també lograren títuls europeus. | ||
La Selecció de [[fútbol]] d'Itàlia és la selecció que ha guanyat quatre Copes del Mon [[FIFA]], apart d'una Eurocopa, en l'any [[1968]]. De fet, ha conseguit atényer el número 1 del ranquing de la [[FIFA]] en els anys[[1993]] i [[2007]]. | La Selecció de [[fútbol]] d'Itàlia és la selecció que ha guanyat quatre Copes del Mon [[FIFA]], apart d'una Eurocopa, en l'any [[1968]]. De fet, ha conseguit atényer el número 1 del ranquing de la [[FIFA]] en els anys[[1993]] i [[2007]]. | ||
| Llínea 200: | Llínea 200: | ||
El italià tal i com es coneix i digam ''dialecte oficial'' és el [[toscà]]. A part de les llengües italianes també es parlen el [[provençal]], [[alemà]], [[eslové]], [[francoprovençal]], [[grec]], [[albanés]], [[català]], [[venecià]] i [[sart]]. | El italià tal i com es coneix i digam ''dialecte oficial'' és el [[toscà]]. A part de les llengües italianes també es parlen el [[provençal]], [[alemà]], [[eslové]], [[francoprovençal]], [[grec]], [[albanés]], [[català]], [[venecià]] i [[sart]]. | ||
[[ | |||
== Referències == | |||
* [https://www.arteespana.com/arquitecturarenacentistaitaliana.htm Arquitectura Renacentista Italiana. Orígenes, arteespana.com] | |||
* Carl Waldman of; Catherine Mason (2006). Encyclopedia of European Peoples. Infobase Publishing. p. 586. ISBN 978-1-4381-2918-1 | |||
* [https://web.archive.org/web/20090810232517/http://clima.meteored.com/clima-en-Europa-Italia-IY.html Clima en Italia, clima.meteored.com] | |||
* Gian Luigi Beccaria, Italiano antico e nuovo, Milano, Garzanti, pag. 129, ISBN 88-1159807-9 | |||
* [https://www.oratlas.com/libro-mundial/italia/geografia CIA. «Italia - Geografía - Libro Mundial de Hechos»] | |||
* [https://www.britannica.com/place/Italy/Revolution-restoration-and-unification Encyclopedia Britannica. «Italy»] | |||
* [https://elpais.com/internacional/2011/11/12/actualidad/1321095070_662596.html «La crisis barre a Berlusconi del poder». El País] | |||
== Bibliografia == | |||
* Guillotining, M., History of Earliest Italy, trans. Ryle, M & Soper, K. En Jerome Lectures, Seventeenth Series | |||
* Keaveney, Arthur (1987). Rome and the Unification of Italy. London: Croom Helm | |||
* Mack Smith, Denis. Modern Italy; A Political History. The University of Michigan Press | |||
* Mallory, J.P. and D.Q. Adams, Encyclopedia of Indo-European Culture. London: Fitzroy and Dearborn, 1997. | |||
* Mommsen, Theodor (1855). History of Rome, Book II: From the Abolition of the Monarchy in Rome to the Union of Italy. Leipzig: Reimer & Hirsel | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|Italy}} | {{commonscat|Italy}} | ||
{{Països Europa}} | {{Països Europa}} | ||