| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | El '''complement circumstancial''' és un complement no argumental, és dir, que '''no és seleccionat pel verp'''. Per tant, en un mateix enunciat poden combinar-se diversos complements circumstancials (Juga a tenis tots els dumenges en el polideportiu municipal), a l'hora que poden suprimir-se sense que l'oració perga el sentit: | + | El '''complement circumstancial''' és un complement no argumental, és dir, que no és seleccionat pel [[verp]]. Per tant, en un mateix enunciat poden combinar-se diversos complements circumstancials (Juga a tenis tots els dumenges en el polideportiu municipal), a l'hora que poden suprimir-se sense que l'oració perga el sentit: |
| | | | |
| | Tornaré el llibre (la semana que ve). | | Tornaré el llibre (la semana que ve). |
| Llínea 5: |
Llínea 5: |
| | Semànticament, el complement circumstancial emmarca la predicació oracional en una situació concreta prenint com a referència els elements que intervenen en l'enunciació d'un discurs, com ara el temps, el lloc, la manera, la cantitat, el destinatari de l'acció verbal, els acompanyants i els instruments dels quals se servix l'agent, i la causa que motiva la seua actuació. S'originen aixina les següents '''classes de complements circumstancials''': | | Semànticament, el complement circumstancial emmarca la predicació oracional en una situació concreta prenint com a referència els elements que intervenen en l'enunciació d'un discurs, com ara el temps, el lloc, la manera, la cantitat, el destinatari de l'acció verbal, els acompanyants i els instruments dels quals se servix l'agent, i la causa que motiva la seua actuació. S'originen aixina les següents '''classes de complements circumstancials''': |
| | | | |
| − | a) El '''CC de temps''': Ahir anàrem a visitar als yayos. | + | a) El '''CC de temps''': ''Ahir'' anàrem a visitar als yayos. |
| | | | |
| − | b) El '''CC de lloc''': Els dumenges celebren un mercadet molt interessant en Corbera. | + | b) El '''CC de lloc''': Els dumenges celebren un mercadet molt interessant '''''en Corbera'''''. |
| | | | |
| − | c) El '''CC de manera''': Feren la faena desganadament. | + | c) El '''CC de manera''': Feren la faena '''''desganadament'''''. |
| | | | |
| − | d) El '''CC de cantitat, grau o distribució''': M'agrada molt viajar en tren; Els alumnesferen l'eixercici per parelles. | + | d) El '''CC de cantitat, grau o distribució''': M'agrada '''''molt''''' viajar en tren; Els alumnesferen l'eixercici '''''per parelles'''''. |
| | | | |
| − | e) El '''CC de finalitat o destinatari''': Pulseu per a obrir; Comprà el diari per a son pare. | + | e) El '''CC de finalitat o destinatari''': Pulseu '''''per a obrir'''''; Comprà el diari '''''per a son pare'''''. |
| | | | |
| − | f) El '''CC de companyia''': Ahir aní en la meua dòna a vore l'última película de Woody Allen. | + | f) El '''CC de companyia''': Ahir aní '''''en la meua dòna''''' a vore l'última película de Woody Allen. |
| | | | |
| − | g) El '''CC d'instrument''': S'afaità el bigot en una navaixa. | + | g) El '''CC d'instrument''': S'afaità el bigot '''''en una navaixa'''''. |
| | | | |
| − | h) El '''CC de causa''': L'investigació determinà que el coche esgarrifà per la pluja. | + | h) El '''CC de causa''': L'investigació determinà que el coche '''''esgarrifà per la pluja'''''. |
| | | | |
| − | La funció de complement circumstancial pot ser realisada per les següents categories: | + | La '''funció''' de complement circumstancial '''pot ser realisada per''' les següents categories: |
| | | | |
| − | a) Un adverbi o sintagma adverbial: La mare gità amorosament a sa filla en el llit; | + | a) Un '''adverbi o sintagma adverbial''': La mare gità '''''amorosament''''' a sa filla '''''en el llit'''''; |
| − | Feu el seu treball molt cuidadosament. | + | Feu el seu treball '''''molt cuidadosament'''''. |
| | | | |
| − | b) Un sintagma nominal: El dijous monten les paradetes en la plaça. | + | b) Un '''sintagma nominal''': '''''El dijous''''' monten les paradetes en la plaça. |
| | | | |
| − | c) Un sintagma preposicional: Talla la carn en este gavinet. | + | c) Un '''sintagma preposicional''': Talla la carn '''''en este gavinet'''''. |
| − | | |
| − | d) Una oració subordinada relativa adverbial: Anà a on volia; Ho feu com li paregué
| |
| − | i li ixqué malament; Quan aplegà es prengué una bona tassa de chocolate.
| |
| | | | |
| | + | d) Una '''oració subordinada relativa adverbial''': Anà '''''a on volia'''''; Ho feu '''''com li paregué''''' |
| | + | i li ixqué malament; '''''Quan aplegà''''' es prengué una bona tassa de chocolate. |
| | + | |
| | == Bibliografia == | | == Bibliografia == |
| − | [[http://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/19.pdf]] | + | [[https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/19.pdf]] |
| | | | |
| | [[Categoria:Gramàtica]] | | [[Categoria:Gramàtica]] |
| − | [[Categoría:Complements del verp]] | + | [[Categoria:Complements del verp]] |