Canvis

212 bytes afegits ,  18:23 18 oct 2024
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
El '''complement circumstancial''' és un complement no argumental, és dir, que '''no és seleccionat pel verp'''. Per tant, en un mateix enunciat poden combinar-se diversos complements circumstancials (Juga a tenis tots els dumenges en el polideportiu municipal), a l'hora que poden suprimir-se sense que l'oració perga el sentit:  
+
El '''complement circumstancial''' és un complement no argumental, és dir, que no és seleccionat pel [[verp]]. Per tant, en un mateix enunciat poden combinar-se diversos complements circumstancials (Juga a tenis tots els dumenges en el polideportiu municipal), a l'hora que poden suprimir-se sense que l'oració perga el sentit:  
    
Tornaré el llibre (la semana que ve).  
 
Tornaré el llibre (la semana que ve).  
Llínea 5: Llínea 5:  
Semànticament, el complement circumstancial emmarca la predicació oracional en una situació concreta prenint com a referència els elements que intervenen en l'enunciació d'un discurs, com ara el temps, el lloc, la manera, la cantitat, el destinatari de l'acció verbal, els acompanyants i els instruments dels quals se servix l'agent, i la causa que motiva la seua actuació. S'originen aixina les següents '''classes de complements circumstancials''':
 
Semànticament, el complement circumstancial emmarca la predicació oracional en una situació concreta prenint com a referència els elements que intervenen en l'enunciació d'un discurs, com ara el temps, el lloc, la manera, la cantitat, el destinatari de l'acció verbal, els acompanyants i els instruments dels quals se servix l'agent, i la causa que motiva la seua actuació. S'originen aixina les següents '''classes de complements circumstancials''':
   −
a) El '''CC de temps''': Ahir anàrem a visitar als yayos.
+
a) El '''CC de temps''': ''Ahir'' anàrem a visitar als yayos.
   −
b) El '''CC de lloc''': Els dumenges celebren un mercadet molt interessant en Corbera.
+
b) El '''CC de lloc''': Els dumenges celebren un mercadet molt interessant '''''en Corbera'''''.
   −
c) El '''CC de manera''': Feren la faena desganadament.
+
c) El '''CC de manera''': Feren la faena '''''desganadament'''''.
   −
d) El '''CC de cantitat, grau o distribució''': M'agrada molt viajar en tren; Els alumnesferen l'eixercici per parelles.
+
d) El '''CC de cantitat, grau o distribució''': M'agrada '''''molt''''' viajar en tren; Els alumnesferen l'eixercici '''''per parelles'''''.
   −
e) El '''CC de finalitat o destinatari''': Pulseu per a obrir; Comprà el diari per a son pare.
+
e) El '''CC de finalitat o destinatari''': Pulseu '''''per a obrir'''''; Comprà el diari '''''per a son pare'''''.
   −
f) El '''CC de companyia''': Ahir aní en la meua dòna a vore l'última película de Woody Allen.
+
f) El '''CC de companyia''': Ahir aní '''''en la meua dòna''''' a vore l'última película de Woody Allen.
   −
g) El '''CC d'instrument''': S'afaità el bigot en una navaixa.
+
g) El '''CC d'instrument''': S'afaità el bigot '''''en una navaixa'''''.
   −
h) El '''CC de causa''': L'investigació determinà que el coche esgarrifà per la pluja.
+
h) El '''CC de causa''': L'investigació determinà que el coche '''''esgarrifà per la pluja'''''.
   −
La funció de complement circumstancial pot ser realisada per les següents categories:
+
La '''funció''' de complement circumstancial '''pot ser realisada per''' les següents categories:
   −
a) Un adverbi o sintagma adverbial: La mare gità amorosament a sa filla en el llit;
+
a) Un '''adverbi o sintagma adverbial''': La mare gità '''''amorosament''''' a sa filla '''''en el llit''''';
Feu el seu treball molt cuidadosament.
+
Feu el seu treball '''''molt cuidadosament'''''.
   −
b) Un sintagma nominal: El dijous monten les paradetes en la plaça.
+
b) Un '''sintagma nominal''': '''''El dijous''''' monten les paradetes en la plaça.
   −
c) Un sintagma preposicional: Talla la carn en este gavinet.
+
c) Un '''sintagma preposicional''': Talla la carn '''''en este gavinet'''''.
 
  −
d) Una oració subordinada relativa adverbial: Anà a on volia; Ho feu com li paregué
  −
i li ixqué malament; Quan aplegà es prengué una bona tassa de chocolate.
      +
d) Una '''oració subordinada relativa adverbial''': Anà '''''a on volia'''''; Ho feu '''''com li paregué'''''
 +
i li ixqué malament; '''''Quan aplegà''''' es prengué una bona tassa de chocolate.
 +
   
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
[[http://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/19.pdf]]
+
[[https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/19.pdf]]
    
[[Categoria:Gramàtica]]
 
[[Categoria:Gramàtica]]
[[Categoría:Complements del verp]]
+
[[Categoria:Complements del verp]]
40 724

edicions