| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | El '''complement circumstancial''' és un complement no argumental, és dir, que '''no és seleccionat pel verp'''. Per tant, en un mateix enunciat poden combinar-se diversos complements circumstancials (Juga a tenis tots els dumenges en el polideportiu municipal), a l'hora que poden suprimir-se sense que l'oració perga el sentit: | + | El '''complement circumstancial''' és un complement no argumental, és dir, que no és seleccionat pel [[verp]]. Per tant, en un mateix enunciat poden combinar-se diversos complements circumstancials (Juga a tenis tots els dumenges en el polideportiu municipal), a l'hora que poden suprimir-se sense que l'oració perga el sentit: |
| | | | |
| | Tornaré el llibre (la semana que ve). | | Tornaré el llibre (la semana que ve). |
| Llínea 9: |
Llínea 9: |
| | b) El '''CC de lloc''': Els dumenges celebren un mercadet molt interessant '''''en Corbera'''''. | | b) El '''CC de lloc''': Els dumenges celebren un mercadet molt interessant '''''en Corbera'''''. |
| | | | |
| − | c) El '''CC de manera''': Feren la faena ''desganadament''. | + | c) El '''CC de manera''': Feren la faena '''''desganadament'''''. |
| | | | |
| − | d) El '''CC de cantitat, grau o distribució''': M'agrada ''molt'' viajar en tren; Els alumnesferen l'eixercici ''per parelles''. | + | d) El '''CC de cantitat, grau o distribució''': M'agrada '''''molt''''' viajar en tren; Els alumnesferen l'eixercici '''''per parelles'''''. |
| | | | |
| − | e) El '''CC de finalitat o destinatari''': Pulseu ''per a obrir''; Comprà el diari ''per a son pare''. | + | e) El '''CC de finalitat o destinatari''': Pulseu '''''per a obrir'''''; Comprà el diari '''''per a son pare'''''. |
| | | | |
| − | f) El '''CC de companyia''': Ahir aní ''en la meua dòna'' a vore l'última película de Woody Allen. | + | f) El '''CC de companyia''': Ahir aní '''''en la meua dòna''''' a vore l'última película de Woody Allen. |
| | | | |
| − | g) El '''CC d'instrument''': S'afaità el bigot ''en una navaixa''. | + | g) El '''CC d'instrument''': S'afaità el bigot '''''en una navaixa'''''. |
| | | | |
| − | h) El '''CC de causa''': L'investigació determinà que el coche ''esgarrifà per la pluja''. | + | h) El '''CC de causa''': L'investigació determinà que el coche '''''esgarrifà per la pluja'''''. |
| | | | |
| | La '''funció''' de complement circumstancial '''pot ser realisada per''' les següents categories: | | La '''funció''' de complement circumstancial '''pot ser realisada per''' les següents categories: |
| | | | |
| − | a) Un '''adverbi o sintagma adverbial''': La mare gità ''amorosament'' a sa filla ''en el llit''; | + | a) Un '''adverbi o sintagma adverbial''': La mare gità '''''amorosament''''' a sa filla '''''en el llit'''''; |
| − | Feu el seu treball ''molt cuidadosament''. | + | Feu el seu treball '''''molt cuidadosament'''''. |
| | | | |
| − | b) Un '''sintagma nominal''': El dijous monten les paradetes ''en la plaça''. | + | b) Un '''sintagma nominal''': '''''El dijous''''' monten les paradetes en la plaça. |
| | | | |
| − | c) Un '''sintagma preposicional''': Talla la carn ''en este gavinet''. | + | c) Un '''sintagma preposicional''': Talla la carn '''''en este gavinet'''''. |
| − | | |
| − | d) Una '''oració subordinada relativa adverbial''': Anà ''a on volia''; Ho feu ''com li paregué''
| |
| − | i li ixqué malament; ''Quan aplegà'' es prengué una bona tassa de chocolate.
| |
| | | | |
| | + | d) Una '''oració subordinada relativa adverbial''': Anà '''''a on volia'''''; Ho feu '''''com li paregué''''' |
| | + | i li ixqué malament; '''''Quan aplegà''''' es prengué una bona tassa de chocolate. |
| | + | |
| | == Bibliografia == | | == Bibliografia == |
| − | [[http://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/19.pdf]] | + | [[https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/19.pdf]] |
| | | | |
| | [[Categoria:Gramàtica]] | | [[Categoria:Gramàtica]] |
| | [[Categoria:Complements del verp]] | | [[Categoria:Complements del verp]] |