Diferència entre les revisions de "Margenada"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
[[Archiu:Bancal.jpg|500px|thumb|right|250px|Margenades d'escalonament en [[Santa Marina (Cantàbria)|Santa Marina]] ([[Cantàbria]], [[Espanya]]).]] | [[Archiu:Bancal.jpg|500px|thumb|right|250px|Margenades d'escalonament en [[Santa Marina (Cantàbria)|Santa Marina]] ([[Cantàbria]], [[Espanya]]).]] | ||
Una '''margenada''', també | Una '''margenada''', també nomenat [[Moll (agricultura)|'''moll''']] en els [[Andes]] i '''parata''' en el sur de [[Espanya]], és aquella superfície horisontal en terrenys en declius, producte de l'obra humana que se sosté per una [[paret]] o [[talús]] (nomenada [[balate]] en el sur d'Espanya) i que s'utilisa per a llabors agrícoles. Es preparen en terrenys de forts [[Pendent (geografia)|pendent]]s, de més del 30%, a on no és factible l'excavació horisontal. | ||
El desenroll d'este tipo de construccions aterrazadas escalonades té relació directa en la falta de terrenys de [[Agricultura|cultius]] plans, estant íntimament lligat a periodos en una alta densitat demogràfica que obliga a posar en producció nous [[terrazgo]]s en uns atres temps rebujats. La creació i l'us de margenades requerix movilisar una gran cantitat de mà d'obra per a la seua construcció i manteniment, els quals terminen per abandonar-se una volta es reduïx el creiximent demogràfic i ya no es requerix posar-los en producció. <br /> | El desenroll d'este tipo de construccions aterrazadas escalonades té relació directa en la falta de terrenys de [[Agricultura|cultius]] plans, estant íntimament lligat a periodos en una alta densitat demogràfica que obliga a posar en producció nous [[terrazgo]]s en uns atres temps rebujats. La creació i l'us de margenades requerix movilisar una gran cantitat de mà d'obra per a la seua construcció i manteniment, els quals terminen per abandonar-se una volta es reduïx el creiximent demogràfic i ya no es requerix posar-los en producció. <br /> | ||
Aixina mateix cal tindre en conte que | Aixina mateix cal tindre en conte que l'abancalado té uns llímits econòmics. La pendent no ha de superar el 45% ya que l'esgambi de les margenades es reduïx molt i la superfície dels murs que soporten el terreny incrementa la despesa de construcció. | ||
== Tipologia de margenades == | == Tipologia de margenades == | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
Les margenades poden ser de tres tipos: | Les margenades poden ser de tres tipos: | ||
* '''La amargenada d'escalonament''', que movilisa la pedra disponible i està format per replans irregulars | * '''La amargenada d'escalonament''', que movilisa la pedra disponible i està format per replans irregulars sostenguts per murets discontinus, d'altura variable, el llenç de la qual s'adapta al relleu i a simple vista s'assembla a una escala d'escalons irregulars en altura. És típic de l'agricultura de montanya. | ||
* '''La amargenada circular''', que consistix en murs semicirculars de [[pinyonat]] els quals reté el sol sobre el que creixen els arbres cap avall ([[olivera]]s, [[armeler]]s, [[Cerasus|cirerers]], etc.), disposts en forats i en orde generalment irregular. És propi de relleus poc enèrgics com [[tossal]]s. | * '''La amargenada circular''', que consistix en murs semicirculars de [[pinyonat]] els quals reté el sol sobre el que creixen els arbres cap avall ([[olivera]]s, [[armeler]]s, [[Cerasus|cirerers]], etc.), disposts en forats i en orde generalment irregular. És propi de relleus poc enèrgics com [[tossal]]s. | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
* '''La amargenada per talús''', en el que el sosteniment dels replans cultivats es realisa per mig de talussos herbàceus, d'ahí el seu nom. | * '''La amargenada per talús''', en el que el sosteniment dels replans cultivats es realisa per mig de talussos herbàceus, d'ahí el seu nom. | ||
== | == Camps amargenats en el món == | ||
La construcció de margenades està molt difosa en els | La construcció de margenades està molt difosa en els països [[Mar Mediterrànea|mediterràneus]] i del [[Extrem Oriente|Orient asiàtic]]. | ||
=== Península Ibèrica === | === Península Ibèrica === | ||
Aixina, en la [[Península Ibèrica]] l'orige d'estos | Aixina, en la [[Península Ibèrica]] l'orige d'estos aterrazaments ho trobem en les [[brodes]] [[íber|íberas]] dels llocs de control de pas de ganado, en els [[Collado de montanya|colls]] i [[port de montanya|ports]] de la [[Contestanía]] ibèrica i segons les #cartografia actuals de detall, en les estribacions de les cordilleres bètiques en el surest espanyol; des de [[l'Alpujarra]], en [[Serra Nevada (Espanya)|Serra Nevada]], fins a les planes de [[Valéncia]], [[La Safor]], l'Horta, encara que queden clavills d'estes aptituts culturals des de la costa del [[Mediterràneu]] fins als cims mijos del Pirineu Central aragonés. | ||
La falta de terres de cultiu va fomentar la construcció de margenades en époques d'aument demogràfic, tenint el seu major auge en els sigles [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]], | La falta de terres de cultiu va fomentar la construcció de margenades en époques d'aument demogràfic, tenint el seu major auge en els sigles [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]], lo que va propiciar que es pogueren en cultiu la major part de les terres del [[Llevant espanyol]], a on la fracció horisontal que resulta d'escalonar el terreny s'utilisa per al cultiu d'arbòrees o herbàcees (en pocs casos) i la fracció vertical se subjecta per cadiram de [[pedra seca]] en millor o pijor modo, constituint una de les millors defenses contra el [[erosió|arrastre de terres]] en les grans avingudes autumnals i el millor modo de dosificar les aigües pluvials. <br /> | ||
En l'actualitat, una gran superfície d'esta gran obra es troba en fase d'abandó per la substitució de l'economia primària agrària pel sector servicis turístic. | En l'actualitat, una gran superfície d'esta gran obra es troba en fase d'abandó per la substitució de l'economia primària agrària pel sector servicis turístic. | ||
| Llínea 31: | Llínea 32: | ||
En [[Mallorca]], [[Espanya]], casi tota la [[Serra de Tramuntana]] està plena, a causa dels seus desnivells. La majoria, ya es varen construir en l'época de la dominació musulmana de la [[illa]]. En l'actualitat, i per l'abandó dels cultius tradicionals, molts d'ells s'han derrocat. | En [[Mallorca]], [[Espanya]], casi tota la [[Serra de Tramuntana]] està plena, a causa dels seus desnivells. La majoria, ya es varen construir en l'época de la dominació musulmana de la [[illa]]. En l'actualitat, i per l'abandó dels cultius tradicionals, molts d'ells s'han derrocat. | ||
Pel vigorós relleu de les [[Illes Canàries]], els agricultors d'estes illes han construït un ampli i sofisticat sistema de margenades per a posar en cultiu territoris que d'una atra manera no haguera segut possible treballar. Les parets de roques que delimiten estes construccions estan compostes ordinàriament per pedres volcàniques de l'entorn *habilidosamente situades sense l'us de [[barreja]], amprant usualment les pedres de major pes en la base i les més llaugeres en lo alt; depenent de la gruixa requerida per la paret la distribució de les pedres pot variar, combinant distints tipos de roca en capes successives. Ademés construccions secundàries poden adossar-se a la paret de la margenada, com són escalinates i [[séquia]] | Pel vigorós relleu de les [[Illes Canàries]], els agricultors d'estes illes han construït un ampli i sofisticat sistema de margenades per a posar en cultiu territoris que d'una atra manera no haguera segut possible treballar. Les parets de roques que delimiten estes construccions estan compostes ordinàriament per pedres volcàniques de l'entorn *habilidosamente situades sense l'us de [[barreja]], amprant usualment les pedres de major pes en la base i les més llaugeres en lo alt; depenent de la gruixa requerida per la paret la distribució de les pedres pot variar, combinant distints tipos de roca en capes successives. Ademés construccions secundàries poden adossar-se a la paret de la margenada, com són escalinates i [[séquia|séquies]]. En Canàries les margenades reben el nom de "cadenes" i s'estenen des de les més altes cotes de les illes, a on s'ampren para al cultiu cerealístic en seca, fins a les zones costeres a on s'utilisen per al cultiu en regadiu de productes tropicals. Quan la margenada està en mal estat tendix a formar un ventre abans de colapsar, fet per al que els illencs utilisen el terme "parir". | ||
Molt similar és el sistema de margenades de les illes de [[Illa de Sant Antão|Sant Antao]] i [[Fogo]] en l'archipèlec de [[Cabo Verde]], que pels seus grans desnivells precisen de grans murs ( | Molt similar és el sistema de margenades de les illes de [[Illa de Sant Antão|Sant Antao]] i [[Fogo]] en l'archipèlec de [[Cabo Verde]], que pels seus grans desnivells precisen de grans murs (nomenats "parets"), per a obtindre estrets terrats cultivables. | ||
=== Atres llocs del món === | === Atres llocs del món === | ||
Les margenades, en el [[Perú]] són coneguts com [[Moll (agricultura)|molls]] sent utilisats des de l'época anterior | Les margenades, en el [[Perú]] són coneguts com [[Moll (agricultura)|molls]] sent utilisats des de l'época anterior a l'[[Imperi inca|imperi dels inques]], exactament en l'expansió del [[Imperi Huari]], fins als nostres dies, a on estos també varen desenrollar ingeniosos sistemes d'irrigació molt tecnificar per a l'época a fi de abastir d'aigua els terrenys de cultiu. | ||
En [[Extrem orient]], les margenades solen ser de major extensió i s'utilisen essencialment per al cultiu de l'arròs ([[Bali]], [[Vietnam]], [[Laos]]...). | En [[Extrem orient]], les margenades solen ser de major extensió i s'utilisen essencialment per al cultiu de l'[[arròs]] ([[Bali]], [[Vietnam]], [[Laos]]...). | ||
== | == Vore també == | ||
* [[Moll (agricultura)]] | * [[Moll (agricultura)]] | ||
* [[*Balate]] | * [[*Balate]] | ||
| Llínea 46: | Llínea 47: | ||
* [[Marjada]] | * [[Marjada]] | ||
* [[:en:Lynchet|Lynchet]] en el [[:en:Celtic field|camp celta]] (en anglés) | * [[:en:Lynchet|Lynchet]] en el [[:en:Celtic field|camp celta]] (en anglés) | ||
[[Categoria:Tècniques agrícoles]] | [[Categoria:Tècniques agrícoles]] | ||
{{Traduït de|es|Bancal}} | {{Traduït de|es|Bancal}} | ||