Diferència entre les revisions de "Margenada"
Text reemplaça - ' a el' a ' al' |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
[[Archiu:Bancal.jpg|500px|thumb|right|250px|Margenades d'escalonament en [[Santa Marina (Cantàbria)|Santa Marina]] ([[Cantàbria]], [[Espanya]]).]] | [[Archiu:Bancal.jpg|500px|thumb|right|250px|Margenades d'escalonament en [[Santa Marina (Cantàbria)|Santa Marina]] ([[Cantàbria]], [[Espanya]]).]] | ||
Una '''margenada''', també | Una '''margenada''', també nomenat [[Moll (agricultura)|'''moll''']] en els [[Andes]] i '''parata''' en el sur de [[Espanya]], és aquella superfície horisontal en terrenys en declius, producte de l'obra humana que se sosté per una [[paret]] o [[talús]] (nomenada [[balate]] en el sur d'Espanya) i que s'utilisa per a llabors agrícoles. Es preparen en terrenys de forts [[Pendent (geografia)|pendent]]s, de més del 30%, a on no és factible l'excavació horisontal. | ||
El desenroll d'este tipo de construccions aterrazadas escalonades té relació directa en la falta de terrenys de [[Agricultura|cultius]] plans, estant íntimament lligat a periodos en una alta densitat demogràfica que obliga a posar en producció nous [[terrazgo]]s en uns atres temps rebujats. La creació i l'us de margenades requerix movilisar una gran cantitat de mà d'obra per a la seua construcció i manteniment, els quals terminen per abandonar-se una volta es reduïx el creiximent demogràfic i ya no es requerix posar-los en producció. <br /> | El desenroll d'este tipo de construccions aterrazadas escalonades té relació directa en la falta de terrenys de [[Agricultura|cultius]] plans, estant íntimament lligat a periodos en una alta densitat demogràfica que obliga a posar en producció nous [[terrazgo]]s en uns atres temps rebujats. La creació i l'us de margenades requerix movilisar una gran cantitat de mà d'obra per a la seua construcció i manteniment, els quals terminen per abandonar-se una volta es reduïx el creiximent demogràfic i ya no es requerix posar-los en producció. <br /> | ||
| Llínea 34: | Llínea 34: | ||
Pel vigorós relleu de les [[Illes Canàries]], els agricultors d'estes illes han construït un ampli i sofisticat sistema de margenades per a posar en cultiu territoris que d'una atra manera no haguera segut possible treballar. Les parets de roques que delimiten estes construccions estan compostes ordinàriament per pedres volcàniques de l'entorn *habilidosamente situades sense l'us de [[barreja]], amprant usualment les pedres de major pes en la base i les més llaugeres en lo alt; depenent de la gruixa requerida per la paret la distribució de les pedres pot variar, combinant distints tipos de roca en capes successives. Ademés construccions secundàries poden adossar-se a la paret de la margenada, com són escalinates i [[séquia|séquies]]. En Canàries les margenades reben el nom de "cadenes" i s'estenen des de les més altes cotes de les illes, a on s'ampren para al cultiu cerealístic en seca, fins a les zones costeres a on s'utilisen per al cultiu en regadiu de productes tropicals. Quan la margenada està en mal estat tendix a formar un ventre abans de colapsar, fet per al que els illencs utilisen el terme "parir". | Pel vigorós relleu de les [[Illes Canàries]], els agricultors d'estes illes han construït un ampli i sofisticat sistema de margenades per a posar en cultiu territoris que d'una atra manera no haguera segut possible treballar. Les parets de roques que delimiten estes construccions estan compostes ordinàriament per pedres volcàniques de l'entorn *habilidosamente situades sense l'us de [[barreja]], amprant usualment les pedres de major pes en la base i les més llaugeres en lo alt; depenent de la gruixa requerida per la paret la distribució de les pedres pot variar, combinant distints tipos de roca en capes successives. Ademés construccions secundàries poden adossar-se a la paret de la margenada, com són escalinates i [[séquia|séquies]]. En Canàries les margenades reben el nom de "cadenes" i s'estenen des de les més altes cotes de les illes, a on s'ampren para al cultiu cerealístic en seca, fins a les zones costeres a on s'utilisen per al cultiu en regadiu de productes tropicals. Quan la margenada està en mal estat tendix a formar un ventre abans de colapsar, fet per al que els illencs utilisen el terme "parir". | ||
Molt similar és el sistema de margenades de les illes de [[Illa de Sant Antão|Sant Antao]] i [[Fogo]] en l'archipèlec de [[Cabo Verde]], que pels seus grans desnivells precisen de grans murs ( | Molt similar és el sistema de margenades de les illes de [[Illa de Sant Antão|Sant Antao]] i [[Fogo]] en l'archipèlec de [[Cabo Verde]], que pels seus grans desnivells precisen de grans murs (nomenats "parets"), per a obtindre estrets terrats cultivables. | ||
=== Atres llocs del món === | === Atres llocs del món === | ||
| Llínea 47: | Llínea 47: | ||
* [[Marjada]] | * [[Marjada]] | ||
* [[:en:Lynchet|Lynchet]] en el [[:en:Celtic field|camp celta]] (en anglés) | * [[:en:Lynchet|Lynchet]] en el [[:en:Celtic field|camp celta]] (en anglés) | ||
[[Categoria:Tècniques agrícoles]] | [[Categoria:Tècniques agrícoles]] | ||
{{Traduït de|es|Bancal}} | {{Traduït de|es|Bancal}} | ||