Canvis

[[File:Itzpapalotl_1.jpg|thumb|250px|Representació d'Itzpapálotl en el [[Còdex Borgia]]]]

[[File:Itzpapalotl_1.jpg|thumb|250px|Representació d'Itzpapálotl en el [[Còdex Borgia]]]]

'''Itzpapálotl''' (del [[nàhuatl]]: Itspapalotl ‘palometa d'[[obsidiana]]’‘itstli, obsidiana; papalotl, [[palometa]]’), també cridada '''Itzpapalocíhuatl''', és dins de la [[mitologia asteca]] una de les principals i més importants deeses de la cultura chichimeca. Ademés, és una deitat principal en la mitologia pipil, a on és coneguda com '''Itzqueye''' (del nàhuatl: Itskweyeh ‘la de la falda d'obsidiana’‘itstli, obsidiana; kweitl, falda; -eh, posseïdor de’).

'''Itzpapálotl''' (del [[nàhuatl]]: Itspapalotl ‘palometa d'[[obsidiana]]’‘itstli, obsidiana; papalotl, [[palometa]]’), també nomenada '''Itzpapalocíhuatl''', és dins de la [[mitologia asteca]] una de les principals i més importants deeses de la cultura chichimeca. Ademés, és una deitat principal en la mitologia pipil, a on és coneguda com '''Itzqueye''' (del nàhuatl: Itskweyeh ‘la de la falda d'obsidiana’‘itstli, obsidiana; kweitl, falda; -eh, posseïdor de’).

En apariència d'[[esquelet]] i porte tenebrós, el seu aspecte fa referència a una palometa i en les seues ales portava navaixes d'obsidiana, lo que fa que la deesa adquirixca un símbol de renaixença i regeneració.​ Deesa mare de la guerra, dels sacrificis humans, patrona de la mort i regidora del Paraís Tamoanchan (lloc mític, paraís terrenal). Qui naixquera baix el dia de la deesa gojaria d'una perfecta salut i tindria una llarga i pròspera vida.

En apariència d'[[esquelet]] i porte tenebrós, el seu aspecte fa referència a una palometa i en les seues ales portava navaixes d'obsidiana, lo que fa que la deesa adquirixca un símbol de renaixença i regeneració.​ Deesa mare de la guerra, dels sacrificis humans, patrona de la mort i regidora del Paraís Tamoanchan (lloc mític, paraís terrenal). Qui naixquera baix el dia de la deesa gojaria d'una perfecta salut i tindria una llarga i pròspera vida.

Itzpapálotl és descrita com aquella que ha florit en el pedernal blanc, i va prendre el blanc i ho va envoldre en un manojo, en el manuscrit de [[1558]] escrit en caràcters europeus, pero d'orige prehispànic.

Itzpapálotl és descrita com aquella que ha florit en el pedernal blanc, i va prendre el blanc i ho va envoldre en un manojo, en el manuscrit de [[1558]] escrit en caràcters europeus, pero d'orige prehispànic.

A la seua mort, Itzpapálotl va passar a ser una mocihuaquetzqui, una de les [[Estrela|estreles]] que eren acompanyants del [[sol]] i filla dels [[Deu|deus]] que regien la [[Via Làctea]], creadors de les estreles, els deus i els hòmens (Histoire du Mechique, 2002, pp. 148-149).​

A la seua mort, Itzpapálotl va passar a ser una mocihuaquetzqui, una de les [[Estrela|estreles]] que eren acompanyants del [[sol]] i filla dels [[Deu|deus]] que regien la [[Via Làctea]], creadors de les estreles, els deus i els hòmens (Histoire du Mechique, 2002, pp. 148-149).​

 

== Referències ==

== Referències ==

* Aguilera, Carmen. «La lápida de Itzpapálotl». La lápida de Itzpapálotl

* Aguilera, Carmen. «La lápida de Itzpapálotl». La lápida de Itzpapálotl

* Townsend, Richard (1992). The Aztecs. London: Thames and Hudson. p. 192. ISBN 0500021139

* Townsend, Richard (1992). The Aztecs. London: Thames and Hudson. p. 192. ISBN 0500021139

==Bibliografia ==

== Bibliografia ==

* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7

* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7

* Frances Karttunen (1983): An Analytical Dictionary of Nahuatl, University of Texas Press, Austin, ISBN 0-8061-2421-0

* Frances Karttunen (1983): An Analytical Dictionary of Nahuatl, University of Texas Press, Austin, ISBN 0-8061-2421-0