Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Miguel de Agia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sense resum d'edició
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 13: Llínea 13:


== Referències ==
== Referències ==
* '''Alberto Tauro del Pino'''. ''Enciclopèdia Ilustrada del Perú''. Llima: PEISA, [[2001]].
* [https://www.academia.edu/102657092/Fray_Miguel_de_Agia_y_su_Servidumbres_personales_de_indios_1604_Libertad_y_coacci%C3%B3n_civil_de_los_indios Fra Miguel de Agia y su 'Servidumbres personales de indios' (1604). Libertad y coacción civil de los indios. Academia Edu]
* Tauro del Pino, Alberto. ''Enciclopèdia Ilustrada del Perú''. Lima: PEISA, [[2001]]


{{Traduït de|es|Miguel_de_Agia}}
== Enllaços externs ==
* [https://www.wikiwand.com/es/articles/Miguel_de_Agia Miguel de Agia. Wikiwand]


[[Categoria:Naixcuts en 1550]]
[[Categoria:Naixcuts en 1550]]

Última revisió del 19:13 24 oct 2024

Miguel de Agia (Valéncia, 1550 - † Llima, 1610 ?) fon un flare franciscà.

Biografia

[editar | editar còdic]

En no més estudis elementals, va anar a Guatemala en l'any 1563, a on va ingressar en el noviciat de l'Orde de San Francisco. Una vegada profés, es va eixercir com llector d'Arts i Teologia i els càrrecs de guardià i definidor en el seu convent.

Traslladat a Llima, és possible que cursara Cànons i lleis en l'Universitat de Sant Marcs, fins a optar al grau de Doctor. En el convent de la seua orde també fon llector de Teologia.

Va tornar a Espanya en maig de 1594 com procurador de la província franciscana del Perú, a on despuix de complir la seua comesa, va tornar a Llima.

Impressionat pel descontentament provocat per la Real Cèdula del 24 de novembre de 1601, que disponia l'abolició dels servicis personals dels indis, va decidir visitar Huancavelica, per a comprovar les condicions de treball en les mines de mercuri. Com resultat d'eixa experiència va escriure el Tractat que conté tres parers greus en dret sobre servicis personals i repartiments d'indis... (1604), el qual va rebre l'aprovació de notables acadèmics com Pedro Muñiz i Molina.

En la seua obra, si be reconeix la inhumanitat de les condicions a les quals estaven somesos els indis en les mines, i inclusivament arriba a propondre que es tanquen algunes de les seues faenes, admet la continuació dels servicis personals perqué alega el domini del Rei sobre els indis i la necessitat priorisar el bé general abans que la particular situació d'aquells súbdits. No obstant, els seus arguments i conclusions varen ser impugnats pels franciscans Miguel de Aguayo (1605) i Juan de Silva (1613), aixina com el jesuïta Francisco Coello.

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]