154 224
edicions
Canvis
sense resum d'edició
|[[Gravetat]] superficial||8,87 [[Acceleració|m/s²]]
|[[Gravetat]] superficial||8,87 [[Acceleració|m/s²]]
|-
|-
|valign="top"|Periodo de rotació||-243,0187 días<br /> (moviment retrògrat(en sentit de les manetes del rellonge vist des de el polo nort))
|valign="top"|Periodo de rotació||-243,0187 días<br /> (moviment retrògrat(en sentit de les manetes del rellonge vist des del polo nort))
|-
|-
|[[Inclinació axial]]||2,64°
|[[Inclinació axial]]||2,64°
|-----
|-----
|}
|}
'''Venus''' és el segon [[planeta]] del [[Sistema Solar]] en orde de distància des d'el [[Sol]], i el quart en quant a tamany (de menor a major). Reu el seu nom en honor a [[Venus (mitologia)|Venus]], la deesa [[Antiga Roma|romana]] del amor. Es tracta d'un planeta de tipo terrestre o telúric, cridat en freqüència el planeta germà de la [[Terra]], ya que els dos són similars en quant a tamany, [[massa]] i composició. L'òrbita de Venus és una elipse en una excentricitat de manco del 1%, pràcticament una circunferència.
'''Venus''' és el segon [[planeta]] del [[Sistema Solar]] en orde de distància des d'el [[Sol]], i el quart en quant a tamany (de menor a major). Reu el seu nom en honor a [[Venus (mitologia)|Venus]], la deesa [[Antiga Roma|romana]] del amor. Es tracta d'un planeta de tipo terrestre o telúric, nomenat en freqüència el planeta germà de la [[Terra]], ya que els dos són similars en quant a tamany, [[massa]] i composició. L'òrbita de Venus és una elipse en una excentricitat de manco del 1%, pràcticament una circunferència.
Al trobar-se '''Venus''' més prop del [[Sol]] que de la [[Terra]], sempre es pot trobar, aproximadament, en la mateixa direcció del [[Sol]] (la seua major elongació es de 47,8º), per lo que des de la [[Terra]] es poden vore solament unes quantes hores ans i despuix del ocàs. A pesar d'això, quan Venus és més brillant pot ser vist durant el dia, sent u dels tres únics corps celests que poden ser vists tant de dia com de nit (els atres són la Lluna i el [[Sol]]). Venus és normalment conegut com l'estrela de matí (Estrelot del Alba) o l'[[estrela]] de la vesprada (Estrelot Vespertino) i, quan és visible en el cell nocturn, és l'objecte més brillant del firmament, a part de la [[Lluna]].
Al trobar-se Venus més prop del [[Sol]] que de la [[Terra]], sempre es pot trobar, aproximadament, en la mateixa direcció del [[Sol]] (la seua major elongació es de 47,8º), per lo que des de la [[Terra]] es poden vore solament unes quantes hores ans i despuix del ocàs. A pesar d'això, quan Venus és més brillant pot ser vist durant el dia, sent u dels tres únics corps celests que poden ser vists tant de dia com de nit (els atres són la Lluna i el [[Sol]]). Venus és normalment conegut com l'estrela de matí (Estrelot del Alba) o l'[[estrela]] de la vesprada (Estrelot Vespertino) i, quan és visible en el cell nocturn, és l'objecte més brillant del firmament, a part de la [[Lluna]].
Per este motiu, '''Venus''' va deure ser ya conegut des de els temps prehistòrics. Els seus moviments en el cel eren coneguts per la majoria de les antigues civilisacions, adquirint importància en quasi totes les interpretacions astrològiques del moviment planetari. En particular, la civilisació Maya va elaborar un calendari religiós basat en els cicles de Venus (vore Calendari maya). El símbol del planeta Venus és una representació estilisada del espill de la deesa Venus: un círcul en una chicoteta creu devall, utilisat també per a denotar el sexe femení.
Per este motiu, Venus va deure ser ya conegut des dels temps prehistòrics. Els seus moviments en el cel eren coneguts per la majoria de les antigues civilisacions, adquirint importància en quasi totes les interpretacions astrològiques del moviment planetari. En particular, la civilisació Maya va elaborar un calendari religiós basat en els cicles de Venus (vore Calendari maya). El símbol del planeta Venus és una representació estilisada del espill de la deesa Venus: un círcul en una chicoteta creu devall, utilisat també per a denotar el sexe femení.
El adjectiu venusià és comunment usat per a '''Venus''', encara que és etimològicament incorrecte. El verdader adjectiu del llatí, venèreo, no s'usa perque l'accepció moderna de la paraula l'associa en les malalties de transmissió sexual. És junt a la [[Terra]] (deesa Gea de la antiguetat) l'únic planeta del [[Sistema Solar]] en nom femení, a part de dos dels planetes nanos, [[Ceres (planeta nano)|Ceres]] i [[Eris (planeta nano)|Eris]].
El adjectiu venusià és comunment usat per a Venus, encara que és etimològicament incorrecte. El verdader adjectiu del llatí, venèreo, no s'usa perque l'accepció moderna de la paraula l'associa en les malalties de transmissió sexual. És junt a la [[Terra]] (deesa Gea de la antiguetat) l'únic planeta del [[Sistema Solar]] en nom femení, a part de dos dels planetes nanos, [[Ceres (planeta nano)|Ceres]] i [[Eris (planeta nano)|Eris]].
== Referències ==
* Badescu, Viorel; Zacny, Kris, eds. (2015). Inner Solar System. Springer International Publishing. ISBN 978-3-319-19568-1. doi:10.1007/978-3-319-19569-8
* Basilevsky, Alexandr T. et al. (2003). «The surface of Venus». Rep. Prog. Phys. (en inglés) 66 (10): 1699-1734
* Hashimoto, G. L. et al. (2008). «Felsic highland crust on Venus suggested by Galileo Near-Infrared Mapping Spectrometer data». Journal of Geophysical Research (en inglés) 113: E00B24. Bibcode:2008JGRE..11300B24H. ISSN 0148-0227. doi:10.1029/2008JE003134
== Bibliografia ==
* Burgess, E. Venus, An Errant Twin. Columbia University Press, Nueva York, 1985. ISBN 0-231-05856-X
* Carl Sagan. The Planet Venus, Brooklyn, Nueva York, Estados Unidos, 1961
* Cattermole, Peter & Moore, Patrick. Atlas of Venus. Cambridge University Press. ISBN 0-521-49652-7
* Grayzeck, Ed. Venus Fact Sheet. NASA, 2004
* Hunten, D. et al. Venus. University of Arizona Press, Tucson, 1983. ISBN 0-8165-0788-0
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Venus (planet)}}
{{DGLV|Venus}}
[[Categoria: Planetes]]
[[Categoria: Planetes]]
[[Categoria:Planetes del Sistema Solar]]
[[Categoria:Planetes del Sistema Solar]]