| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | '''José Pellicer Gandía''' ([[Grau de Valéncia]], [[Valéncia]], [[27 d'abril]] de [[1912]] - [[Paterna]], [[8 de juny]] de [[1942]]), fon un [[Anarquisme|militant anarquiste]] i anarcosindicaliste que fon fusilat pel [[franquisme]]. | + | {{Biografia| |
| | + | | nom = José Pellicer Gandía |
| | + | | image = [[File:José Pellicer Gandía.jpg|250px]] |
| | + | | peu = |
| | + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] |
| | + | | ocupació = Militant anarquiste. |
| | + | | data_naix = [[27 d'abril]] de [[1912]] |
| | + | | lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] |
| | + | | data_mort = [[8 de juny]] de [[1942]] |
| | + | | lloc_mort = [[Paterna]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] |
| | + | }} |
| | + | '''José Pellicer Gandía''' ([[Grau de Valéncia]], [[Valéncia]], [[27 d'abril]] de [[1912]] - † [[Paterna]], [[8 de juny]] de [[1942]]), fon un [[Anarquisme|militant anarquiste]] i anarcosindicaliste que fon fusilat pel [[franquisme]]. |
| | | | |
| | Conegut sobretot per ser el fundador de la [[Columna de Ferro]] durant la [[guerra civil espanyola]]. A sovint se li malnomena el «Durruti valencià». | | Conegut sobretot per ser el fundador de la [[Columna de Ferro]] durant la [[guerra civil espanyola]]. A sovint se li malnomena el «Durruti valencià». |
| Llínea 15: |
Llínea 26: |
| | La militarisació de la Columna de Ferro —i la seua conversió en la [[83.ª Brigada Mixta]]—, la traïció o abandó dels postulats llibertaris de la majoria dels responsables de la CNT i la FAI en benefici de les circumstàncies i del possibilisme, dugué a Pellicer a un enfrontament encarniçat en la direcció d'abdós organisacions. Des de la revista i editorial ''Nosotros'' intentà reforçar a contracorrent el pensament anarquiste, proyecte truncat per la seua detenció i posterior ingrés en les presons secretes del SIM. | | La militarisació de la Columna de Ferro —i la seua conversió en la [[83.ª Brigada Mixta]]—, la traïció o abandó dels postulats llibertaris de la majoria dels responsables de la CNT i la FAI en benefici de les circumstàncies i del possibilisme, dugué a Pellicer a un enfrontament encarniçat en la direcció d'abdós organisacions. Des de la revista i editorial ''Nosotros'' intentà reforçar a contracorrent el pensament anarquiste, proyecte truncat per la seua detenció i posterior ingrés en les presons secretes del SIM. |
| | | | |
| − | Davant l'imminent derrota de la [[II República espanyola|República]], es va negar a abandonar [[Espanya]] i fon capturat, jujat i condenat a mort, sent finalment eixecutat junt al seu germà Pedro el 8 de juny de [[1942]]. | + | Davant l'imminent derrota de la [[II República espanyola|República]], es va negar a abandonar [[Espanya]] i fon capturat, jujat i condenat a mort, sent finalment eixecutat junt al seu germà Pedro el 8 de juny de 1942. |
| | | | |
| | José Pellicer representa l'esperit d'un anarquisme intransigent en els principis i d'una profunda ètica revolucionària, contraria a la violència vengativa i gratuïta. | | José Pellicer representa l'esperit d'un anarquisme intransigent en els principis i d'una profunda ètica revolucionària, contraria a la violència vengativa i gratuïta. |
| | | | |
| − | Pellicer es va casar en Maruja Veloso, que en els anys 30 del [[sigle XX]] fon una de les poques dònes matriculades en Medicina en Espanya, i era pare de l'actriu, escritora i periodista [[Coral Pellicer]]. Durant la seua estància en la [[presó Modelo de Valéncia]], Pellicer li va escriure a la seua filla el conte titulat "Tilín" que va relatar a la seua filla abans de morir, encara que esta no va trobar el manuscrit fins a dos décades despuix del seu decés. | + | Pellicer es va casar en Maruja Veloso, que en els [[anys 30]] del [[sigle XX]] fon una de les poques dònes matriculades en Medicina en Espanya, i era pare de l'actriu, escritora i periodista [[Coral Pellicer]]. Durant la seua estància en la [[presó Modelo de Valéncia]], Pellicer li va escriure a la seua filla el conte titulat "Tilín" que va relatar a la seua filla abans de morir, encara que esta no va trobar el manuscrit fins a dos décades despuix del seu decés. |
| | | | |
| | == La Columna de Ferro == | | == La Columna de Ferro == |
| Llínea 29: |
Llínea 40: |
| | * [[Anarquisme]] | | * [[Anarquisme]] |
| | * [[Comunisme]] | | * [[Comunisme]] |
| | + | |
| | + | == Referències == |
| | + | * [https://www.elsaltodiario.com/memoria-historica/ultimo-adios-coral-pellicer-hija-anarquista «Último adiós a Coral Pellicer, la hija del anarquista». www.elsaltodiario.com] |
| | + | |
| | + | == Bibliografia == |
| | + | * Amorós,Miquel; ''José Pellicer, el anarquista íntegro. Vida y obra del fundador de la heroica Columna de Hierro'', Virus editorial, Barcelona, 2009. ISBN 978-84-92559-02-2 |
| | + | * Paz, Abel; ''Crónica de la Columna de Hierro'' |
| | + | * Un "Incontrolado" de la Columna de Hierro, marzo de 1937, edición bilingüe español/francés, presentado por Guy Debord, éditions Champ libre, París, 1979 |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| | + | {{Commonscat|José Pellicer Gandía}} |
| | | | |
| | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Pellicer_Gand%C3%ADa José Pellicer Gandía en Wikipedia] | | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Pellicer_Gand%C3%ADa José Pellicer Gandía en Wikipedia] |