39 298
edicions
Canvis
sense resum d'edició
* Timó de Prat, ''Thymus serpyllum'', espècie de timó o tomello terrer en fulles menudes, planes i obtuses, en flors en corola roja. També rep el nom de serpol.
* Timó de Prat, ''Thymus serpyllum'', espècie de timó o tomello terrer en fulles menudes, planes i obtuses, en flors en corola roja. També rep el nom de serpol.
* Timó mascle, labiada de l'espècie ''Teucrium polium'', subespècie ''polium''.
* Timó mascle, labiada de l'espècie ''Teucrium polium'', subespècie ''polium''.
* Timó real, espècie ''Dictamnus albus'', ''díctam''.
* Timó real, espècie ''Dictamnus albus'', ''díctam''.
== Descripció ==
== Descripció ==
[[File:Planta_de_tomillo.jpg|thumb|250px|Planta de tomello]]
El tomello comú és una planta perenne de tipo subarbustiva, en un tamany que rara volta supera els trenta centímetros d'altura.
El tomello comú és una planta perenne de tipo subarbustiva, en un tamany que rara volta supera els trenta centímetros d'altura.
== Utilisació ==
== Utilisació ==
La recolecció d'esta planta es dona a principis de la seua floració, en primavera (abril i maig), quan conta en una major proporció d'olis essencials, i per lo tant sabor i aroma y la seua utilisació es a nivel culinari i medicinal.
La recolecció d'esta planta es dona a principis de la seua floració, en [[primavera]] (abril i maig), quan conta en una major proporció d'olis essencials, i per lo tant sabor i aroma y la seua utilisació es a nivel culinari i medicinal.
=== Us culinari ===
=== Us culinari ===
[[File:Thyme-Bundle.jpg|thumb|250px|Ramillet de tomello]]
El tomello s'usa en la gastronomia mediterrànea per a aromatisar plats de carn i peix, en guisats o estofats, escabeches, maceracions, embotits, en salses, ensalades, i un llarc etcétera.
El tomello s'usa en la gastronomia mediterrànea per a aromatisar plats de carn i peix, en guisats o estofats, escabeches, maceracions, embotits, en salses, ensalades, i un llarc etcétera.
=== Us medicinal ===
=== Us medicinal ===
[[File:THYMUS_VULGARIS_-_AGUDA_-_IB-180_(Timó).JPG|thumb|250px|Tomello en flor]]
El tomello té una llarga tradició en la fitoterapia popular, especialment entre els diversos pobles que han habitat el [[Mediterràneu]]. Es recomana per a dolors estomacals, còlics abdominals, indigestions, etc. És antisèptic sobre úlceres i ferides, tònic (activa el sistema nerviós), estomacal i digestiu, ademés de antiespasmòdic estomacal, carminatiu, expectorant i balsàmic. És especialment útil en casos de tós, refredat, bronquitis, laringitis i catarros en general que afecten a l'aparat respiratori. Els gargarismes en este líquit dona excelents resultats per a les inflamacions bucofaríngees.
El tomello té una llarga tradició en la fitoterapia popular, especialment entre els diversos pobles que han habitat el [[Mediterràneu]]. Es recomana per a dolors estomacals, còlics abdominals, indigestions, etc. És antisèptic sobre úlceres i ferides, tònic (activa el sistema nerviós), estomacal i digestiu, ademés de antiespasmòdic estomacal, carminatiu, expectorant i balsàmic. És especialment útil en casos de tós, refredat, bronquitis, laringitis i catarros en general que afecten a l'aparat respiratori. Els gargarismes en este líquit dona excelents resultats per a les inflamacions bucofaríngees.
Totes les seues parts són útils, encara que les que presenten una major proporció d'olis essencials són les flors, que són les que s'aprofiten en la medicina. A nivell culinari, una senzilla sopa de tomello en aigua, pa, oli d'oliva i all pot ajudar notablement a la dispèpsia (indigestió) i a la convalescència.
Totes les seues parts són útils, encara que les que presenten una major proporció d'olis essencials són les flors, que són les que s'aprofiten en la medicina. A nivell culinari, una senzilla sopa de tomello en aigua, pa, oli d'oliva i all pot ajudar notablement a la dispèpsia (indigestió) i a la convalescència.
== Referències ==
== Referències ==
* Ara Roldán, Alfredo (2003). «Tomillo». 40 plantas medicinales. EDAF. p. 188
* Ara Roldán, Alfredo (2003). «Tomillo». 40 plantas medicinales. EDAF. p. 188