68 715
edicions
Canvis
sense resum d'edició
L'administració pública és l'organisació que té al seu càrrec la direcció i la gestió dels negocis estatals ordinaris dins del marc de dret, les exigències de la tècnica i una orientació política.{{*Harvnp|Carrillo Flores|1973|p=10}}
L'administració pública és l'organisació que té al seu càrrec la direcció i la gestió dels negocis estatals ordinaris dins del marc de dret, les exigències de la tècnica i una orientació política.{{*Harvnp|Carrillo Flores|1973|p=10}}
En els térmens de la clàssica definició de Charles- Jean *Bonnin, formulada a inicis del sigle XIX, l'Administració Pública és «la que té la gestió dels assunts respecte a les persones, dels bens i de les accions del ciutadà com a membre de l'Estat, i de la seua persona, els seus bens i les seues accions com incumbint a l'orde públic».
En els térmens de la clàssica definició de Charles- Jean *Bonnin, formulada a inicis del [[sigle XIX]], l'Administració Pública és «la que té la gestió dels assunts respecte a les persones, dels bens i de les accions del ciutadà com a membre de l'Estat, i de la seua persona, els seus bens i les seues accions com incumbint a l'orde públic».
Anys despuix, s'ha dit que l'administració pública és part del [[poder eixecutiu]] i es veu regulada pel [[dret administratiu]], tant en la seua estructura i organisació com en la seua activitat o funcionament. No obstant, cal aclarir que no tot el poder eixecutiu és administració pública i que l'inserció d'esta en l'àmbit del poder eixecutiu no impedix que també s'ubique, en menor mesura, en les esferes del poder llegislatiu i del poder judicial, lo mateix que en els organismes constitucionals autònoms. En suma, no tot el poder eixecutiu és administració pública, ni tota l'administració pública se situa en l'àrea del poder eixecutiu.
Anys despuix, s'ha dit que l'administració pública és part del [[poder eixecutiu]] i es veu regulada pel [[dret administratiu]], tant en la seua estructura i organisació com en la seua activitat o funcionament. No obstant, cal aclarir que no tot el poder eixecutiu és administració pública i que l'inserció d'esta en l'àmbit del poder eixecutiu no impedix que també s'ubique, en menor mesura, en les esferes del poder llegislatiu i del poder judicial, lo mateix que en els organismes constitucionals autònoms. En suma, no tot el poder eixecutiu és administració pública, ni tota l'administració pública se situa en l'àrea del poder eixecutiu.
* Un sistema de personal descentralisat que pose major émfasis en la gratificació per l'eixercici.{{Harvnp|Shepherd|1999|p=78-79}}
* Un sistema de personal descentralisat que pose major émfasis en la gratificació per l'eixercici.{{Harvnp|Shepherd|1999|p=78-79}}
== Administració electrònica ==
{{@AP|Administració pública electrònica}}
La [[e-Administració]] o Administració electrònica, fa referència a l'incorporació de la [[tecnologies de l'informació]] i les comunicacions en dos alvertents: des d'un punt de vista *intraorganizativo transformar les [[oficina]]s tradicionals, convertint els processos en [[paper]], en processos electrònics, en la finalitat de crear una [[oficina sense papers]] i des d'una perspectiva de les relacions externes habilitar la via electrònica com un nou mig per a la relació en el ciutadà i les empreses. És una ferramenta en un elevat potencial de millora de la [[productivitat]] i simplificació dels diferents processos del dia a dia que es donen en les diferents [[organisació|organisacions]].
La definició de la [[Comissió Europea]] de la [[Unió Europea]] és la següent: «L'Administració electrònica és l'us de les TIC en les *AAPP, combinat en canvis organisatius i noves aptituts, en la finalitat de millorar els servicis públics i els processos democràtics i reforçar el respal a les polítiques públiques».
La seua principal ferramenta ha segut [[Internet]] com a mig d'accés per als ciutadans en la seua relació per la via electrònica en l'Administració. Els beneficis, tant en [[eficàcia]] i [[eficiència]], són d'una envergadura que la [[Administració electrònica]] s'ha convertit en una de les estratègies claus de les polítiques de la majoria dels països alvançats, ya que és possiblement l'element en el major potencial d'impacte i de transformació en els processos de modernisació administrativa.
Açò significa en definitiva, com es resumix en el ''Manual Pràctic de Supervivència en l'Administració electrònica'', que «es vol menys burocràcia, moltíssim menys, no una burocràcia per Internet».<ref>{{cita libro |nombre= Alberto |apellido=López Tallón |título=El Manual Práctico de Supervivencia en la Administración Electrónica |url=http://www.microlopez.org/manual-practico-de-supervivencia-en-la-administracion-electronica/ |formato=PDF |volumen= |año=2010 |isbn= |página= }} </ref>
== Situació per països ==
=== Espanya ===
{{AP|Administració Pública d'Espanya}}
{{VT|Principis de l'Administració Pública d'Espanya}}
Segons l'artícul 103 de la Constitució, l'Administració Pública d'[[Espanya]] servix en objectivitat als interessos generals i actua d'acort en els principis d'eficàcia, jerarquia, descentralisació, desconcentració i coordinació, en sumissió plena a la llei i al Dret.
A nivell territorial, la [[Constitució espanyola de 1978|Constitució de 1978]] dividix l'Administració pública en tres nivells com a conseqüència de la definició d'estat fortament descentralisat:
* [[Administració General de l'Estat]]: és l'administració central de tot l'Estat Espanyol (artículs 97 y ss. de la CE) encarregada de portar a la pràctica el programa del Govern i de satisfer els interessos generals.
* [[Administració autonòmica]]: composta per tots aquells organismes que gestionen competències atribuïdes total o parcialment a les regions d'Espanya (artículs 137 y ss. de la CE).
* [[Administració local]]: comprén les competències transferides a municipis, diputacions provincials o forals i *cabildos insulars (artículs 140 y ss. de la CE).
La pluralitat d'administracions públiques en Espanya es completa en les administracions no territorials que desenrollen activitats concretes en potestats llimitades. Les [[Corporació|corporacions]]: [[Colege professional|Coleges professionals]], [[Cambra de comerç, Indústria i Navegació|Cambres de comerç, Indústria i Navegació]], Confraries de peixcadors, Federacions deportives, etc. Les [[Institució|Institucions]]: [[Fundació (Dret)|Fundacions públiques]], Organismes Autònoms i Entitats Públiques Empresarials. I les Administracions independents: [[Banc d'Espanya]], [[Comissió Nacional del Mercat de Valors (Espanya)|Comissió Nacional del Mercat de Valors]], [[Universitat]]és, etc.
== Vore també ==
== Vore també ==
* [[Burocràcia]]
* [[Burocràcia]]
* [[Servici públic]]
* [[Servici públic]]
* [[I-Administració]]
* [[E-Administració]]
* [[Administració en salut]]
* [[Administració en salut]]
* [[Software lliure en l'Administració Pública]]
* [[Software lliure en l'Administració Pública]]
* [[Colege d'Administradors Públics de Chile]]
* [[Colege d'Administradors Públics de Chile]]
* [[Personal al servici de les Administracions Públiques (Espanya)]]
* [[Personal al servici de les Administracions Públiques (Espanya)]]
== Notes ==
== Referències ==
<references group="nota"/>
<references group="nota"/>
<references/>
<references/>
[[Categoria:Societat]]
[[Categoria:Administració]]
[[Categoria:Administració]]
[[Categoria:Estat]]
[[Categoria:Estat]]
{{Traduït de|es|Administración pública}}
{{Traduït de|es|Administración pública}}