Diferència entre les revisions de "Oli"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Olioliva.jpg|thumb|right|Oli d'Oliva.]]
+
[[Image:Olioliva.jpg|thumb|right|<xenter>Oli d'Oliva.<7center>]]
 
La paraula '''oli''' (del [[llatí]] ''oleum'') és un térme genèric per a designar numerosos líquits grasos d'origens diversos que no es disoldren en el aigua i que tenen manco densitat que esta. És sinònim de óleu , pero este terme s'emplea soles per als sacraments de la [[Iglèsia Catòlica]] i en el art de la pintura.
 
La paraula '''oli''' (del [[llatí]] ''oleum'') és un térme genèric per a designar numerosos líquits grasos d'origens diversos que no es disoldren en el aigua i que tenen manco densitat que esta. És sinònim de óleu , pero este terme s'emplea soles per als sacraments de la [[Iglèsia Catòlica]] i en el art de la pintura.
  
Llínea 5: Llínea 5:
  
 
== Olis Combustibles ==
 
== Olis Combustibles ==
Els olis combustibles son una varietat de barreges líquides de color groquent a part clar provenents del petròleu cru, o de sustàncies vegetals (biodièsel,biocombustible). Certes sustàncies químiques que se troben en ells poden evaporar-se fàcilment, en tant atres poden disoldre's més facilment en aigua.
+
Els olis combustibles son una varietat de barreges líquides de color groquent a part clar provenents del [[petròleu]] cru, o de sustàncies vegetals (biodièsel,biocombustible). Certes sustàncies químiques que se troben en ells poden evaporar-se fàcilment, en tant atres poden disoldre's més facilment en [[aigua]].
  
 
Son produits per diferents procesos de refinació, depenent dels usos que es designen. Pden ser usats com combustibles per a motors, llànties, calfadors, forns i estufes, també com solvents.
 
Son produits per diferents procesos de refinació, depenent dels usos que es designen. Pden ser usats com combustibles per a motors, llànties, calfadors, forns i estufes, també com solvents.
Llínea 17: Llínea 17:
 
Els olis menjables provenen tant del reine animal com del vegetal. Una manera de determinar-los químicament es centra principalment en extraure el oli de la planta usant éter petròleu i metanol a refluix i després aplicar una vegada purificat una comatografia en fas vapor i en açò observar la proporció de àcits grasos presents en est oli. També es poden determinar usant el reactiu de Janus o Wiggs.
 
Els olis menjables provenen tant del reine animal com del vegetal. Una manera de determinar-los químicament es centra principalment en extraure el oli de la planta usant éter petròleu i metanol a refluix i després aplicar una vegada purificat una comatografia en fas vapor i en açò observar la proporció de àcits grasos presents en est oli. També es poden determinar usant el reactiu de Janus o Wiggs.
  
Existixen diversos olis animals, com els olis e ballena, de foca o de fege de bacallar que han arribat a consumir-se pero actualment en la cujina soles s'utilisen olis vegetals, extraiguts de sements, de fruites o de arrels.
+
Existixen diversos olis animals, com els olis e [[ballena]], de [[foca]] o de fege de [[bacallar]] que han arribat a consumir-se pero actualment en la cuina soles s'utilisen olis vegetals, extraiguts de sements, de [[fruites|fruita]] o de arrels.
  
En general, els olis vegetals aporten àcits grasos insaturats i son rics en vitamina E.
+
En general, els olis vegetals aporten àcits grasos insaturats i son rics en [[vitamina E]].
 
El seu valor energètic és de 900 kcal cada 100 g.
 
El seu valor energètic és de 900 kcal cada 100 g.
  
En la Antiguetat, pot ser el oli que se conegué i tulisà primer és el de ajonjolí. Se sap que l'usaben els egipcis. Els grecs usaren oli d'oliva, i en Atenes el oliu era considerat un abre sagrat, símbol de la vida de la ciutat. El oli servia per a la alimentació, per al alumbrat i per al us religios (els òleus per a ungir).
+
En la Antiguetat, pot ser el oli que se conegué i tulisà primer és el de ajonjolí. Se sap que l'usaben els egipcis. Els grecs usaren oli d'oliva, i en [[Atenes]] el oliu era considerat un abre sagrat, símbol de la vida de la ciutat. El oli servia per a la alimentació, per al alumbrat i per al us religios (els òleus per a ungir).
  
 
== Enllaços Externs ==
 
== Enllaços Externs ==

Revisió de 21:56 11 març 2010

Archiu:Olioliva.jpg
<xenter>Oli d'Oliva.<7center>

La paraula oli (del llatí oleum) és un térme genèric per a designar numerosos líquits grasos d'origens diversos que no es disoldren en el aigua i que tenen manco densitat que esta. És sinònim de óleu , pero este terme s'emplea soles per als sacraments de la Iglèsia Catòlica i en el art de la pintura.

Originalment designava al oli de oliva, pero la paraula s'ha generalisat per a denominar a olis vegetals, animals o minerals.

Olis Combustibles

Els olis combustibles son una varietat de barreges líquides de color groquent a part clar provenents del petròleu cru, o de sustàncies vegetals (biodièsel,biocombustible). Certes sustàncies químiques que se troben en ells poden evaporar-se fàcilment, en tant atres poden disoldre's més facilment en aigua.

Son produits per diferents procesos de refinació, depenent dels usos que es designen. Pden ser usats com combustibles per a motors, llànties, calfadors, forns i estufes, també com solvents.

Alguns olis combustibles comuns inclouen al querosé, el oli dièsel, el combustible per a avions a reacció, el oli de cuina i el oli per a calefacció. Es distinguixen u del atre per la composició de hidrocarburs, els punts d'ebullició, els aditius químics i els usos.

Olis minerals

S'utilisa esta denominació per a olis obtenguts per refinació del petròleu i del qual el seu us és el de lubricants. Es gasten ampliament en la indústria metalmecànica i automotriu. Estos olis es destaquen per la seua viscositat, la seua capacitat de lubricació front a la temperatura i la seua capacitat de disipar el calor, com és el cas dels olis tèrmics (eixample: Downterm).

Olis menjables

Els olis menjables provenen tant del reine animal com del vegetal. Una manera de determinar-los químicament es centra principalment en extraure el oli de la planta usant éter petròleu i metanol a refluix i després aplicar una vegada purificat una comatografia en fas vapor i en açò observar la proporció de àcits grasos presents en est oli. També es poden determinar usant el reactiu de Janus o Wiggs.

Existixen diversos olis animals, com els olis e ballena, de foca o de fege de bacallar que han arribat a consumir-se pero actualment en la cuina soles s'utilisen olis vegetals, extraiguts de sements, de fruita o de arrels.

En general, els olis vegetals aporten àcits grasos insaturats i son rics en vitamina E. El seu valor energètic és de 900 kcal cada 100 g.

En la Antiguetat, pot ser el oli que se conegué i tulisà primer és el de ajonjolí. Se sap que l'usaben els egipcis. Els grecs usaren oli d'oliva, i en Atenes el oliu era considerat un abre sagrat, símbol de la vida de la ciutat. El oli servia per a la alimentació, per al alumbrat i per al us religios (els òleus per a ungir).

Enllaços Externs