Diferència entre les revisions de "Erwin Schrödinger" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 1:

[[File:Erwin Schrödinger (1933).jpg|thumb|250px|Erwin Schrödinger]]

'''Erwin Rudolf Josef Alexander Schrödinger''' (Erdberg, [[Viena]], [[Imperi austrohongarés]], [[12 d'agost]] de [[1887]] – † id., [[4 de giner]] de [[1961]]) fon un [[Física|fisic]] [[Àustria|~~austriac~~]], nacionalisat [[Irlanda|irlandés]], que realisà importants contribucions en els camps de la [[mecanica quàntica]] i la [[termodinàmica]].

'''Erwin Rudolf Josef Alexander Schrödinger''' (Erdberg, [[Viena]], [[Imperi austrohongarés]], [[12 d'agost]] de [[1887]] - † id., [[4 de giner]] de [[1961]]) fon un [[Física|fisic]] [[Àustria|austríac]], nacionalisat [[Irlanda|irlandés]], que realisà importants contribucions en els camps de la [[mecanica quàntica]] i la [[termodinàmica]].

Va rebre el [[Premi Nobel de Física]] en l'any [[1933]] per haver desenrollat l'[[equació de Schrödinger]]. Despuix de mantindre una llarga correspondència en [[Albert Einstein]] propongué l'experiment mental del [[gat de Schrödinger]] que mostrava les paradoxes i interrogants als que abocava la física quàntica.

Llínea 9:

=== Carrera ===

En l'any [[1914]] conseguí la [[habilitació]] (''venia legendi''), que és la màxima calificació academica que una persona pot alcançar en certs països d'[[Europa]] i [[Asia]]. Entre aquell any i [[1918]] participà en la [[I Guerra Mundial]] com part de l'eixercit ~~austriac~~, en [[Gorizia]], Duino, Sistiana, [[Prosecco]] i Viena. El [[6 d'abril]] de [[1920]] contragué matrimoni en Annemarie Bertel. El mateix any, Schrödinger se convertí en ajudant de [[Max Wien]] en [[Jena]], i el [[20 de setembre]] adquirí el càrrec de professor associat en [[Stuttgart]]. En l'any [[1921]] se convertí en professor titular en Breslau (hui [[Wrocław]], [[~~Polonia~~]]).

En l'any [[1914]] conseguí la [[habilitació]] (''venia legendi''), que és la màxima calificació academica que una persona pot alcançar en certs països d'[[Europa]] i [[Asia]]. Entre aquell any i [[1918]] participà en la [[I Guerra Mundial]] com part de l'eixercit austríac, en [[Gorizia]], Duino, Sistiana, [[Prosecco]] i Viena. El [[6 d'abril]] de [[1920]] contragué matrimoni en Annemarie Bertel. El mateix any, Schrödinger se convertí en ajudant de [[Max Wien]] en [[Jena]], i el [[20 de setembre]] adquirí el càrrec de professor associat en [[Stuttgart]]. En l'any [[1921]] se convertí en professor titular en Breslau (hui [[Wrocław]], [[Polònia]]).

Schrödinger se traslladà a l'[[Universitat de Zürich]] en [[1922]]. En [[giner]] de [[1926]] publicà en la revista ''[[Annalen der Physik]] '' un artícul cientific titulat ''Quantisierung als Eigenwertproblem'' (''Cuantización com problema d'autovalores''), en el que desenrollà la ~~cridada~~ [[equacio de Schrödinger]]. A l'any següent succeí a [[Max Planck]] en l'[[Universitat Humboldt de Berlín|Universitat de Berlín]]. No obstant, abandonà [[Alemanya]] en l'any [[1933]], a l'estar en contra del [[antisemitisme]] del [[Nazisme|Partit Nazi]]. Eixe mateix any se convertí en ''fellow'' del [[Magdalen College (Oxford)|Magdalen College]], en l'[[Universitat d'Oxford]]. Rebe ademés el [[Premi Nobel de Física]] junt a [[Paul Dirac|Paul Adrien Maurice Dirac]].

Schrödinger se traslladà a l'[[Universitat de Zürich]] en [[1922]]. En [[giner]] de [[1926]] publicà en la revista ''[[Annalen der Physik]] '' un artícul cientific titulat ''Quantisierung als Eigenwertproblem'' (''Cuantización com problema d'autovalores''), en el que desenrollà la nomenada [[equacio de Schrödinger]]. A l'any següent succeí a [[Max Planck]] en l'[[Universitat Humboldt de Berlín|Universitat de Berlín]]. No obstant, abandonà [[Alemanya]] en l'any [[1933]], a l'estar en contra del [[antisemitisme]] del [[Nazisme|Partit Nazi]]. Eixe mateix any se convertí en ''fellow'' del [[Magdalen College (Oxford)|Magdalen College]], en l'[[Universitat d'Oxford]]. Rebe ademés el [[Premi Nobel de Física]] junt a [[Paul Dirac|Paul Adrien Maurice Dirac]].

* [[1934]] Associat en l'[[Universitat de Princeton]].

Llínea 26:

* Primer, que la vida no es aliena ni s'opon a les lleis de la [[termodinamica]], sino que els sistemes biologics conserven o amplien la seua [[complexitat]] exportant la [[entropía]] que produïxen els seus processos (véase ''[[neguentropía]] '').

* Segon, que la química de l'herencia biologica, en un moment en que no estava clara la seua dependencia d'acits nucleicos o [[proteïna|proteïnes]], deu basar-se en un “cristal aperiódico”, contrastant la periodicitat exigida a un cristal, en la necessitat d'una seqüencia informativa. Segons les memories de [[James Watson]], ''DNA, The Secret of Life'', el llibre de Schrödinger de 1944, ''What's Life?'' li inspirà a investigar els [[gens]], lo que li portà al descobriment de l'estructura de doble heliç del [[ADN]].

== Enllaços externs ==

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[File:Erwin Schrödinger (1933).jpg|thumb|250px|Erwin Schrödinger]]
-'''Erwin Rudolf Josef Alexander Schrödinger''' (Erdberg, [[Viena]], [[Imperi austrohongarés]], [[12 d'agost]] de [[1887]] – † id., [[4 de giner]] de [[1961]]) fon un [[Física|fisic]] [[Àustria|austriac]], nacionalisat [[Irlanda|irlandés]], que realisà importants contribucions en els camps de la [[mecanica quàntica]] i la [[termodinàmica]].
+'''Erwin Rudolf Josef Alexander Schrödinger''' (Erdberg, [[Viena]], [[Imperi austrohongarés]], [[12 d'agost]] de [[1887]] - † id., [[4 de giner]] de [[1961]]) fon un [[Física|fisic]] [[Àustria|austríac]], nacionalisat [[Irlanda|irlandés]], que realisà importants contribucions en els camps de la [[mecanica quàntica]] i la [[termodinàmica]].
 Va rebre el [[Premi Nobel de Física]] en l'any [[1933]] per haver desenrollat l'[[equació de Schrödinger]]. Despuix de mantindre una llarga correspondència en [[Albert Einstein]] propongué l'experiment mental del [[gat de Schrödinger]] que mostrava les paradoxes i interrogants als que abocava la física quàntica.
@@ Llínea 9: / Llínea 9: @@
 === Carrera ===
-En l'any [[1914]] conseguí la [[habilitació]] (''venia legendi''), que és la màxima calificació academica que una persona pot alcançar en certs països d'[[Europa]] i [[Asia]]. Entre aquell any i [[1918]] participà en la [[I Guerra Mundial]] com part de l'eixercit austriac, en [[Gorizia]], Duino, Sistiana, [[Prosecco]] i Viena. El [[6 d'abril]] de [[1920]] contragué matrimoni en Annemarie Bertel. El mateix any, Schrödinger se convertí en ajudant de [[Max Wien]] en [[Jena]], i el [[20 de setembre]] adquirí el càrrec de professor associat en [[Stuttgart]]. En l'any [[1921]] se convertí en professor titular en Breslau (hui [[Wrocław]], [[Polonia]]).
+En l'any [[1914]] conseguí la [[habilitació]] (''venia legendi''), que és la màxima calificació academica que una persona pot alcançar en certs països d'[[Europa]] i [[Asia]]. Entre aquell any i [[1918]] participà en la [[I Guerra Mundial]] com part de l'eixercit austríac, en [[Gorizia]], Duino, Sistiana, [[Prosecco]] i Viena. El [[6 d'abril]] de [[1920]] contragué matrimoni en Annemarie Bertel. El mateix any, Schrödinger se convertí en ajudant de [[Max Wien]] en [[Jena]], i el [[20 de setembre]] adquirí el càrrec de professor associat en [[Stuttgart]]. En l'any [[1921]] se convertí en professor titular en Breslau (hui [[Wrocław]], [[Polònia]]).
-Schrödinger se traslladà a l'[[Universitat de Zürich]] en [[1922]]. En [[giner]] de [[1926]] publicà en la revista ''[[Annalen der Physik]] '' un artícul cientific titulat ''Quantisierung als Eigenwertproblem'' (''Cuantización com problema d'autovalores''), en el que desenrollà la cridada [[equacio de Schrödinger]]. A l'any següent succeí a [[Max Planck]] en l'[[Universitat Humboldt de Berlín|Universitat de Berlín]]. No obstant, abandonà [[Alemanya]] en l'any [[1933]], a l'estar en contra del [[antisemitisme]] del [[Nazisme|Partit Nazi]]. Eixe mateix any se convertí en ''fellow'' del [[Magdalen College (Oxford)|Magdalen College]], en l'[[Universitat d'Oxford]]. Rebe ademés el [[Premi Nobel de Física]] junt a [[Paul Dirac|Paul Adrien Maurice Dirac]].
+Schrödinger se traslladà a l'[[Universitat de Zürich]] en [[1922]]. En [[giner]] de [[1926]] publicà en la revista ''[[Annalen der Physik]] '' un artícul cientific titulat ''Quantisierung als Eigenwertproblem'' (''Cuantización com problema d'autovalores''), en el que desenrollà la nomenada [[equacio de Schrödinger]]. A l'any següent succeí a [[Max Planck]] en l'[[Universitat Humboldt de Berlín|Universitat de Berlín]]. No obstant, abandonà [[Alemanya]] en l'any [[1933]], a l'estar en contra del [[antisemitisme]] del [[Nazisme|Partit Nazi]]. Eixe mateix any se convertí en ''fellow'' del [[Magdalen College (Oxford)|Magdalen College]], en l'[[Universitat d'Oxford]]. Rebe ademés el [[Premi Nobel de Física]] junt a [[Paul Dirac|Paul Adrien Maurice Dirac]].
 * [[1934]] Associat en l'[[Universitat de Princeton]].
@@ Llínea 26: / Llínea 26: @@
 * Primer, que la vida no es aliena ni s'opon a les lleis de la [[termodinamica]], sino que els sistemes biologics conserven o amplien la seua [[complexitat]] exportant la [[entropía]] que produïxen els seus processos (véase ''[[neguentropía]] '').
 * Segon, que la química de l'herencia biologica, en un moment en que no estava clara la seua dependencia d'acits nucleicos o [[proteïna|proteïnes]], deu basar-se en un “cristal aperiódico”, contrastant la periodicitat exigida a un cristal, en la necessitat d'una seqüencia informativa. Segons les memories de [[James Watson]], ''DNA, The Secret of Life'', el llibre de Schrödinger de 1944, ''What's Life?'' li inspirà a investigar els [[gens]], lo que li portà al descobriment de l'estructura de doble heliç del [[ADN]].
 == Enllaços externs ==
 {{Commonscat|Erwin Schrödinger}}