| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | '''Miguel Abad Miró''' ([[Alcoy]], [[28 de juny]] de [[1912]] - [[1994]]) fon un pintor, arquitecte, doctor i professor universitari [[Valencians|valencià]]. Fon professor en [[Sevilla]] i decà del llavors Colege d'Arquitectes d'Andalusia occidental i Badajoz. Fon amic del poeta alacantí [[Miguel Hernández]] fòra i dins de la presó. | + | {{Biografia| |
| | + | | nom = Miguel Abad Miró |
| | + | | image = |
| | + | | peu = |
| | + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] |
| | + | | ocupació = Arquitecte, pintor i professor universitari. |
| | + | | data_naix = [[28 de juny]] de [[1912]] |
| | + | | lloc_naix = [[Alcoy]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] |
| | + | | data_mort = [[1994]] |
| | + | | lloc_mort = [[Alcoy]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] |
| | + | }} |
| | + | '''Miguel Abad Miró''' ([[Alcoy]], [[28 de juny]] de [[1912]] - † [[1994]]) fon un pintor, arquitecte, doctor i professor universitari [[Valencians|valencià]]. Fon professor en [[Sevilla]] i decà del llavors Colege d'Arquitectes d'Andalusia occidental i Badajoz. Fon amic del poeta alacantí [[Miguel Hernández]] fòra i dins de la presó. |
| | | | |
| | == Biografia == | | == Biografia == |
| Llínea 5: |
Llínea 16: |
| | Miguel Abad Miró naixqué el 28 de juny de l'any 1912 en la població valenciana d'Alcoy, en la comarca de [[L'Alcoyà]]. Lliberal i burgués de principis del [[sigle XX]], fill del mege Miguel Abad Tormo i de María Concepción Miró Moltó, era net d'un industrial del textil. Durant els seus estudis primaris va assistir als Maristes d'Alcoy i secundaris en una acadèmia en revàlida en l'Institut d'Alacant. | | Miguel Abad Miró naixqué el 28 de juny de l'any 1912 en la població valenciana d'Alcoy, en la comarca de [[L'Alcoyà]]. Lliberal i burgués de principis del [[sigle XX]], fill del mege Miguel Abad Tormo i de María Concepción Miró Moltó, era net d'un industrial del textil. Durant els seus estudis primaris va assistir als Maristes d'Alcoy i secundaris en una acadèmia en revàlida en l'Institut d'Alacant. |
| | | | |
| − | (Secció per completar) | + | === Inicis === |
| | + | |
| | + | L'ambient familiar cultural en el que va créixer, era nebot de [[Lorenzo Casanova Ruiz]] († 1900), el va marcar des de l'adolescència, i les arts plàstiques varen desbordar al jove Miguel. De la mateixa manera que un atre tio seu [[Gabriel Miró Ferrer|Gabriel Miró]], advocat i periodiste que va passar a la posteritat pel seu treball lliterari, va tindre vocació i professió separadament. |
| | + | |
| | + | El jove Miguel va rebre lliçons de dibuix en l'Escola Industrial i des dels 14 anys en el pintor [[Julio Pascual Espinós]] a on va obtindre el mestrage en el maneig del llapis, el pinzell i el tirallínees, mostrant-ho en «El palmito en flors» (1927-1928). En l'any [[1930]], va participar en una exposició d'estudiants de la Federació Universitària Escolar (F.U.E.) en [[Alcoy]] en «Un interior del Mas de la Canal». Despuix va treballar en retrats com a «Yayo Miguel», «Juan Masiá» (1930), i «Senyora de Torras» (1931), ademés de «El Teularet»; indubtablement l'influència del seu tio Casanova era apreciable, pero també mostrava les seues ganes d'explorar atres estils. |
| | + | |
| | + | Un any despuix de la proclamació de la [[Segona República Espanyola]], es va anar a estudiar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrit, havent passat abans per l'acadèmia del fill de [[Fernando Cabrera Cantó]], consumat pintor també i en el mateix nom. En Madrit durant eixos convulsos anys va assistir a lliçons de pintura en el [[Círcul de Belles Arts]] i va conéixer la pintura de [[Daniel Vázquez Díaz]] i de [[Pablo Picasso]]; ademés va trobar temps per a contactar en estudiants de l'antic F.U.E. i atres grups republicans d'esquerra, d'entre els que va conéixer al seu futur cunyat Fernando Tudela Goig, a un fill de [[Luis Bello]] i al llavors fotógraf Manuel Llácer González. En eixa época va pintar paisages alcoyans, composicions o retrats: «Pont de Buidaolí», «Naturalea morta de les cebes» (1932), «Gregorio Casasempere» (1933), «Naturalea dels cànters» (1934), a la seua mare «María Miró» (1933-35), etc... |
| | + | |
| | + | == Referències == |
| | + | * Balsalobre García, Juana. “Imagenes de arte preso. Difusión y memoria.” treball incluit en el tom segon de la colecció “Modelos, intercambios y recepcion artística (de las rutas de la navegación en red) Actes del XV Congrés Nacional d'Història de l'Art 2004” Editat per la Universitat de les Illes Balears ISBN 9788483840603 |
| | + | * Martinez Leal, J. i Ors Montenegro, M. “Las cárceles de la posguerra de la provincia de Alicante” (1994). Archivo de la Democracia - Universitat d'Alacant |
| | + | * Revista "Canelobre", n.º 31 “Alicante en los años cuarenta” VVAA (1995) Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert ISSN: 0213-0467 |
| | + | |
| | + | == Bibliografia == |
| | + | * Espí Valdés, Adrián “Miguel Abad Miró, intérprete plástico de Miguel Hernández: aproximación y valoración estética del artista” trabajo incluido en el segundo tomo editado después del I Congreso Hernandiano: “Miguel Hernández 50 años después: actas del I Congreso Internacional. Alicante, Elche y Orihuela” VVAA (1993) Comisión Homenaje a Miguel Hernández ISBN 84-604-6421-0 |
| | + | * Martínez Medina, Andrés. “La Arquitectura de la ciudad de Alicante (1923-43)” (1998) editado por el Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert y el Colegio Territorial de Arquitectos de Alicante. ISBN 9788477843047 |
| | + | * Mestre Miró, Josep Albert. “Miquel Abad Miró, pintor” (2008) ediciones Institución Alfons el Magnànim ISBN 9788478225019 |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |